En mig d'unes valls, precioses, com de joguina, amples i suaus, s'aixeca el castell de Queribus. Mirat de lluny diríeu que no s'hi pot pujar per enlloc. És veu impressionant com si fos un sortint més de roca. Mentre et vas apropant es va perfilant un camí. I finalment s'hi pot pujar sense cap complicació.
i L'Anton ens diu:
Bordava el gos des de la plana,
Volia atacar el castell de figurat crocant,
Abrupte el terrer, la grapa fou cisalla
Que deixondaria pedres fent-ne pedruscall
El gos era exèrcit de soldadesca,
Cada paraula llamp i tro infernal.
Volien arramblar-ho tot, tresca que tresca...,
Dalt és feia fort el prepotent feudal.
Cansats de crit i milers de sagnants grapades
Un babau el diu, per què treballeu tant?
Que no en surti cap. Al temps veurem trompades
Per l’aigua... Entre ells es mataran.
Rotllaren el lloc com humana sardana,
Estrenyent el cercle a cada cop de falç
I vingué el dia que al enjub el líquid falta...
- Tenia raó el tòtila.... Feu-lo general............
es veu bonic..
ResponEliminabon dia carme
Vaig estar-hi ara per el pont de l'onze de setembre, tot i que en conta de pujar aquest vaig pujar al de Peyrepertus..que te les mateixes caracteristiques
ResponEliminaels homes jugant a fer muntanyes
ResponEliminaJo també hi vaig ser per les vacances, impressiona el lloc i l'espai que el rodeja.
ResponEliminano hi he anat mai. Sembla magnífic!
ResponEliminaSí que sembla inaccessible :-)
ResponEliminaJo tampoc hi he estat mai... però aquí dalt et deus poder imaginar moltes històries :-))
He anat a mirar per ubicar-lo...no el coneixia. Un lloc bonic...i, com sempre,ben dibuixat.
ResponEliminaDius que s'hi pot pujar sense cap complicació?
bon migdia, carme!
Bonic paisatge! No conec el lloc però entren ganes de fer una excursió
ResponEliminaJa que diuen que es poden imaginar històries en aquest lloc...Mirant-me'l he fet aquests trenets.
ResponElimina......
24 – 9 – 09
Bordava el gos des de la plana,
Volia atacar el castell de figurat crocant,
Abrupte el terrer, la grapa fou cisalla
Que deixondaria pedres fent-ne pedruscall
El gos era exèrcit de soldadesca,
Cada paraula llamp i tro infernal.
Volien arramblar-ho tot, tresca que tresca...,
Dalt és feia fort el prepotent feudal.
Cansats de crit i milers de sagnants grapades
Un babau el diu, per què treballeu tant?
Que no en surti cap. Al temps veurem trompades
Per l’aigua... Entre ells es mataran.
Rotllaren el lloc com humana sardana,
Estrenyent el cercle a cada cop de falç
I vingué el dia que al enjub el líquid falta...
- Tenia raó el tòtila.... Feu-lo general.
...........
Crec que no cal malgastar més trenets. Ahir em va impressionar i avui al veure el teu dibuix, m'he dit... Al ataque. Bon dia, Anton.
Sempre fas cosetes xules!
ResponEliminaM'encanten els castells perduts!
Sargantana... no els tens gaire lluny, doncs.
ResponEliminagarbí24, doncs jo vaig pujar als dos... ja el veuràs aquí.
Jesús i tu sempre jugant amb le s paraules...
McAbeu, sí és preciós.
Khalina, t'ho recomano.
Assumpta... hi hauré de tornar a veure si me'n ve alguna! O al menys tornar-hi amb el pensasment, que sovint ja és suficient, potser pels relats de terror de la bajoqueta. ;)
Fanal blau, m'has fet adonar que no havia posat cap enllaç que pogués donar més informació. Ara sí. Gràcies. S'hi puja molt i molt bé per un camí ben ample. Quan ets a dalt hi ha escales per salvar els desnivells.
Elvira, demà continua, a veure si t'hi animes.
Anton... a tu no et cal anar-hoi, le s històries sempre les portes posades... :)
Eva, gràcies, maca.
Vaig fer fa uns anys, alguns castells de la ruta dels Càtars.... aquest personament, jun amb el de Puylaurens, em van encantar, ara si, no hi aneu a l'agost, la calor i la pujada és una passada... bon text, com sempre Carme, enhorabona, i un petó :)
ResponEliminaEntre els dos feu gaudir tant de la lectura com de la vista i companyia!
ResponEliminaCris, doncs al setembre va estar molt bé!
ResponEliminaCesc, gràcies, una abraçada.
Un castell`per despertar l'imaginacio.
ResponEliminaUn castell`per despertar l'imaginacio.
ResponEliminaQuina foto tan espectacular només entrar al teu blog! Bonic, bonic.
ResponEliminaStriper, hi volia fer un relat de terror per a la bajoqueta però no me'n surto... clar que segur que no és culpa del castell.
ResponEliminaL'acabo de canviar ara mateix, Noves Flors, fins ara hi havia la mateixa foto del dibuix. Aquesta és la foto del dibuix de demà.