fra miquel ha dit...El segon cel imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar
(J. Sisa)
Un dels tres cels de la Violette Moulin
El sol demana silenci
apropant un dit als llavis de la mar.
Tot calla quan tu no hi ets.
La veu de les ones
tot just si em xiuxiueja,
tan suau
que hi reconec els teus mots.
senzillament preciós!
ResponEliminaMolt bonic!!!
ResponEliminaquin poema més bonic!
ResponEliminaEl cel en aquest moment forma un espectacle diria irrepetible...Un teló impressionant de colors.
ResponElimina.......
Ja torno a ser aquí, des de dijous he tingut telefono i Adsl a la funerala. Incomunicat i festa m'ho he passat malamentet, no diguis.Un amic sembla que m'ha retornat al mon virtual a veure si no passa res més.Anton.
El cel en aquest moment forma un espectacle diria irrepetible...Un teló impressionant de colors.
ResponElimina.......
Ja torno a ser aquí, des de dijous he tingut telefono i Adsl a la funerala. Incomunicat i festa m'ho he passat malamentet, no diguis.Un amic sembla que m'ha retornat al mon virtual a veure si no passa res més.Anton.
Gràcies, Carme. Gràcies per haver llegit el silenci a través del raig de sol. Ahir et vaig dir que eres una perfecte endevinadora de pistes sentimentals en les nostres imatges i avui m'ho corrobores. N'has tret un dibuix interpretat i un poema inesperat... Quin regal pels sentits, noia!!
ResponEliminaGràcies de nou!
Preciós, però preciós preciós...
ResponEliminaUn segon cel que és tot un espectacle de colors!
ResponEliminaPrecioso atardecer, ese mismo silencio el la luz del sol cuando cae sobre el mar, como un susurro y una caricia.
ResponEliminame encantan los cielos, son mágicos y entrañables.
Es fantàstic, Carme! Una delícia de poema :)
ResponEliminachapeau!
ResponEliminaM'agraden molt els dibuixos dels balcons amb senyeres. No havia tingut temps d'entrar en el teu blog i no els havia vist encara.
ResponEliminaTot calla quan tu no hi ets...què bonic!!!
ResponEliminasssshist! No ho dic gaire fort per no molestar el sol però si no ho dic, rebento! Que bonic!
ResponEliminameravellosa poesia, acompanya el dibuix amb exactitud plena... ets un crak!
ResponEliminaVeus? Ja no sé què dir... el trobo maquíssim!! :-))
ResponEliminaEl segon cel imaginat
ResponEliminaen una nit d'estiu a la vora del mar
(J. Sisa)
Moltíssimes gràcies a tots. M'alegro que us agradi.
ResponEliminaFra Miquel... ja veus que m'ha semblat una bona idea... continuaré.