Foto de Merike
A dalt de tot del campanar de fusta, no hi pujava mai ningú. Era massa petit i estret, no hi havia espai suficient per que cap persona pogués fer-hi res.
Això va ser la meva sort. Jo era prou petit per a muntar-m'hi la vida. Tenia un rebost, les meves eines, la cuina i el lloc per dormir.
Estava, ben amunt, a prop dels arbres. D'un salt em ficava pel forat que hi havia a la bola del cim de la teulada.
Vaig ser per segles i segles, el follet amb la millor casa de tots els boscos de Finlàndia.
15 que col·leccionen amb mi:
un follet amb una habitació amb vistes
Un follet que vivia en un Atic, crec que n'hi han pocs.....era un afortunat sens dupte.
Molt intel.ligent aquest follet finès !!! A mi, durant una temporada, m'aniria bé que em convidés al seu particular habitacle!
M'alegro molt, Follet!! :-))
(Els follets són éssers molt afortunats, que no tenen problemes de vivenda jejeje)
T'ha quedat molt xulo!!... Jo no vull ser pesada, però... No hi veus un conte aquí? :-)))
Quin follet:-) A Finlàndia, al campanar de l'esglèsia de Sammatti.
Gràcies per a utilizar una dels fotos meves...!!!
Un poema, un conte? i il·lustrat i em venen ganes d'anar-hi a que em doni lliçons... Quant deu veure des de tots els angles de la seva perspectiva... Deu ser un rosari de mirades amb canvis d'estació quan arriba a nova dena.
...........
I a dalt quan un arriba li venen ganes de esplaiar-se amb la rebuda.
Quina COL·LECCIÓ DE MOMENTS tan veritable
els llocs més bells i admirats són els més impossibles de poder arribar.
Fantàstic! Els follets sempre m'han semblat uns éssers encantadors.
Bonic conte! El podries enviar al blog aquell dels contes divers, no creus?
I quina casa que té el follet finès!Quina enveja...
Quina sort, aquest follet!
Quina sort, aquest follet!
Un follet amb molta sort.
Gràcies a tots i totes...
Assumpta... uff! quan de temps necessitaria per a tants contes!
Those were the days..
Publica un comentari