fra miquel ha dit...El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
(Jaume Sisa)
En Lluís Gil, col·lecciona cels, com que no li puc oferir fotos, li ofereixo dibuixos de cels que he trobat a Blogville. Si li agraden més els originals, segur que els hi deixaran, però si vol els meus dibuixos també els hi deixo.
Un cel de la Cris
El cel es guarneix amb collarets
vermells i ataronjats.
Jo els treno amb els meus dits
per posar-los després
com els colors d'aquest instant
sobre la teva pell.
els teus dibuixos no tenen comparació.
ResponEliminaJo també li he enviat algun cel.
(cels, portes, finestres, cares, rellotges, trucadors... uf)
Fas uns dibuixos que em fan venir sana enveja perquè a mi no em sortirien pas....
ResponEliminaNo sé que triar, si les paraules,
ResponEliminasi els colorins plens de faules
o el barcam que ha trencat baules.
Un cel ataronjat...
rostre estimat...
llengua feta clam.
Consola la meva pell
raig centrat o divers
foc difon, estén...
Que ningú es lliuri del verb
que portes de flum etern.
Anton.
Maquisim un dibuix precios!!!
ResponEliminaEl dibuix és fantàstic com sempre i la foto del bloc, enacara no l'havia vist, també.
ResponEliminaCarme, moltíssimes gràcies, ets una artista, tant del pinzell com de la paraula, per a mí és un honor, ja ho saps.... Un gran petó :)
ResponEliminaHas trenat collarets pel cel i has fet un dibuix maquíssim!
ResponEliminaLes copes dels vells pins
retallen el maragda
d'un cel profund
i encès
per guarnir-te de colors...
Quina adaptació més requetebonica, Carme!
ResponEliminaNo conec el blog que comentes. Hi donaré un cop d'ull.
A mi m'agrada molt l'original del blog de la Cris :-), però el teu dibuix m'encanta!!
ResponEliminaNomés tu t'atreveixes a fer aquests reflexos tan marcats a l'aigua, aquests colors ressaltats... Uaaau!! M'agrada, m'agrada!! :-))
Un cielo anaranjado aporta calidez al abrigo de un buen abrazo.
ResponEliminabesoss
El primer cel és inventat:
ResponEliminaEl primer gran invent de la terrestritat
(Jaume Sisa)