divendres, 25 de setembre de 2009

Quéribus 2

No hi havia espai damunt d'aquesta roca per a fer-hi el castell. Però l'hi van fer. De planta limitada, els espais es van sobreposant els uns als altres, tot arrapant-se a la pedra. Una sala gòtica petita però molt bonica, passadissos foscos i protegits dels enemics, espitlleres.

12 comentaris:

  1. Com diu l'estrip, en poc espai es poden fer bells espais.

    ResponElimina
  2. Com diu l'estrip, en poc espai es poden fer bells espais.

    ResponElimina
  3. És al·lucinant, màgic i misteriós...

    ResponElimina
  4. Magnífic... !! En un cervell les coses que hi caben, sí, d'una altra manera,es clar.
    Deu ser preciós de veure, la ment humana allí es protegia, de tòtiles com el que ahir el feien general.Anton.

    ResponElimina
  5. com diuen allò "si vols, pots"
    Magnífic castell

    ResponElimina
  6. Sembla mentida com el van fer "cabre"...

    El principi del teu post dóna peu a començar moltes històries :-)

    La foto és impressionant i els dos dibuixos: el d'avui i el d'ahir ja els veig il·lustrant una d'aquestes històries :-))

    ResponElimina
  7. Cada dia em meravelle més amb els teus dibuixos i textos. Són una autèntica passada!

    ResponElimina
  8. Magnífic! Quins dibuixos i fot més sorprenents! M'agraden molt!

    ResponElimina
  9. Totalment d'acord amb els comentaris precedents....jo de tu els emmarcaria i en faria una exposició! de debò no hi has pensat?

    ResponElimina
  10. Estrip... i tant que sí!

    Cesc, hi ha espais bells, en aquest castell i també espais que fan por...

    I tant que sí, Violette!

    Anton, es protegien i estic segura que ho devien passar malament com al teu poema, quan estaven assetjats!

    Khalina, si, sí, ben impressionant!

    Assumpta, només he d'anar seguint les teves pistes i la història sortirà sola... Aquest principi... l'agafaré, segur. No sé si sabré fer prou por, però hi havia algun passadís fosc, fosc, fosc...

    Joana, gràcies...

    Kweilan, no, no... us dic sempre que sóc aprenent només, però gràcies.

    Elvira, m'hi han fet pensar, més que no pas pensar-hi. No ets la primera que m'ho diu, però jo continuo convençuda que no s'ho valen i que em falta aprendre molt...

    Ma-Poc, gràcies també!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari