Comença el dia, arran d'aigua.
Dia de records i de paisatges oblidats.
D'aigua, de cingles, de bosc espès.
Com pot acollir tota la infantesa, un sol dia?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sembla mentida, eh? Però passa. Jo aglutino la meva infantesa en un dia de platja amb els pares, el 4L Súper, galledes, pales i rastells, fogonet, taula i cadiretes sota els pins. L'olor del llucet fregit sobre un llit de samfaina dintre una carmanyola al fresc de la nevereta de gel, la dels musclos bullits, la sucosa síndria a talls ben ferms i grossos...
ResponEliminaTot en un dia, en un sol dia.
I avui, per fí, comença el primer dia fresc de tot l'estiu. Avui es respira! (l'Assumpta deu estar exultant, jeje)
Hi ha dies ben intensos, que haurien de perdurar eternament.... Com deia el mestres Serrat: Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así.... (jo, creuaré els dits, necssito que avui em surtin bé les coses Carme.... ) Un mega petó, i gaudeix de les hores :)
ResponEliminaAi de vegades en un sol dia, altres n'hi ha prou en recordar tan sols un petit fragment de moment, una imatge fugissera..que s'ha quedat impressa a la memòria del cor...
ResponEliminaEs curioso como ciertas imágenes que observamos y que se quedan grabadas en nuestras retinas, nos pueden hacer viajar a distintas etapas de nuestras vidas. Los recuerdos son misteriosos y sensacionales.
ResponEliminabesos,carme.
El món dels records és ben misteriós. Un paisatge contemplat un segon et porta anys enrera, una paraula, una olor...
ResponEliminaUn dia fresquet sí
S'abasta amb els records, sinó fossin ell... que seríem? Anton.
ResponEliminaPorto vint-i-quatre hores d'avaria a l'ADSL.... la línia sembla que no està conforme, el dilluns o quan li plagui el metge deurà dar-li la recepta per que vagi a la farmàcia i ... Potser te la grip A , d'A nton,
De moment m'han donat pas i circulo, sort dels mossos... M'en ric.Perdoneu la llicència.
Trini, a vegades en un sol dia passen tantes coses pel ulls i pel cap i pel cor també. S'està de meravella avui.
ResponEliminaCris, molt a sort, doncs. Segur que avui serà un gran dia. Que en gaudeixis molt tu també.
Elvira, un dia ple d'imatges antigues i contrastades amb les noves, ben diferents.
Sauce, los recuerdos siempre nos sorprenden. Recorri este dia lugares de mi infancia, però habia estado allí muchas otras veces sin que se despertaran tan directamente estos recuerdos lejanos.
Khalina, deixar-se portar pels records a vegades és com un regal inesperat.
Anton, quin neguit per un blocaire que l'ADSL no funcioni bé... t'ha donat pas per una estona. Me n'alegro. Espero que te la curin aviat...
Un panta i un campanari que em porten records..
ResponEliminaLa darrera frase m'ha deixat així com planxada...per reflexionar... Un post preciós!
ResponEliminaVas canviant la capçalera segons el dibuix que ens regales :-))
ResponEliminaEls paisatges potser no estàn tan oblidats quan, en un moment concret, poden tornar al nostre record...
Striper, doncs a mi també, ja ho veus.
ResponEliminaZel, és que va ser un dia que vaig recordar tantes coses... i em va venir tant inesperadament...
Assumpta, a vegades penso que del tot del tot no oblidem mai res. Sembla oblidat però alguna cosa pot rescatar sempre un record.
En un sol dia, la bellesa del què observem ens fa reviure el viscut en aquells moments en el què només somreiem, tot aquells moments recollits en un sol dia.
ResponEliminaun bonic paisatge
ResponEliminabon diumentge!!
Cesc, tots aquells moments recollits en un somriure... va ser ben bé així!
ResponEliminaSargantana, gràcies, bona setmana.
Vas canviant la fotografia capçalera i ens poses el dibuix, està molt bé! Sempre tens molta imaginació!
ResponEliminaÉs com obrir un bagul, molts cops, tancat a pany i forrellat i llavors..., com en un conte de fantasia els records dansen davant mateix dels nostres ulls i ens conviden a ballar amb ells de nou aquella cançó.
ResponEliminaPetons i bona setmana, Carme.
La foto m'ha semblat fantàstica i el dibuix, igual.
ResponEliminaM'agrada molt el moment del dia. És un dels meu preferits: el matí, abans que surti el sol
ResponEliminaNo he acabat d'entendre això de que si està ple no ho treuen per TV3. Teòricament hauria de ser al contrari, no? ;)
ResponEliminaBesets, Carme!