També n'he vist de blaves.
Era el primer matí
quan encara no havia trobat el meu pas.
Caminava amb tu
i junts ens fèiem papallona, herba i flor.
I dins el bosc d'ombra fresca
somiàvem encara dels dies
que ens queden per caminar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
m'agrada el color blau. de fet, m'agrades tots els teus colors
ResponEliminaBlau com un cel, com un mar, com uns ulls...Blau d'apropament i distància...( em deixes? B(é) L'AU ).Bon dia, Diuen, Que no hi vegis blau? Per què? Anton.
ResponElimina"I junts ens feiem papallona..." què bonic!!!
ResponEliminaPapellones de color blau com ones ..
ResponEliminaMolt maques les paraules i les papallones blaves!
ResponEliminaMolt maques les paraules i les papallones blaves!
ResponEliminaApa, quines papallones tan boniques. I quines paraules (d'amor) tan senzilles i tan tendres.
ResponEliminaJesús, gràcies!
ResponEliminaAnton, eren petites i em vaig embadalit mirant-les i n'hi havia un munt. Blaves com el cel i com el mar...
kweilan, gràcies, maca!
Striper, amb rima i tot! Gràcies.
Elvira, un petó.
Noves Flors, m'alegro que les trobis senzilles i tendres, no pretenen pas cap altra cosa.
Segur que són precioses les papallones blaves :-)
ResponEliminaAixò sí "el bosc d'ombra fresca" he de saber on és, per poder-hi passejar. Què bé s'hi deu estar!! :-))
(Entrant al teu blog m'ha fet riure veure la foto de la mosca a la barra lateral, enllaçant el blog dels 365 contes!! jajaja)
Les petites companyies tant petites i tant grans.
ResponEliminaFeia dies que no venia....
ResponEliminaHas canviat la imatge..! Molt original!
I un bonic vol de papallones blaves, m'anirà be per acabar el dia!
Gràcies, són ben boniques!
;D
Ui, se'n veuen poques només de blaves! Però fer-se papallona els dos és el més bonic del món!
ResponEliminaQue n'és de reconfortant somiar en tots els dies que encara queden per caminar, tots dos, junts. I fer-se cada cop, papallona, herba i flor.
ResponEliminaAquestes petites coses que ens il·lusionen i ens fan pensar en el demà, amb ganes.
M'han encantat les teves paraules, Carme. El dibuix, no cal dir-ho.
Assumpta, aquest bosc és un dels tants que són fresquets: de fulla caduca i una mica d'alçada. És en començar a pujar la Serra Cavallera, vora Camprodon. Ja no hi sóc... però tenia dibuixos fets de els vacances per anar fent. Molt bo el teu conte de la mosca!
ResponEliminaCesc, petites, però moltes i molt boniques!
Eli, gràcies per venir!
Cèlia, doncs devien ser totes allà, les blaves.
Trini... ara penso en els teus dies de caminar muntanyes que ja s'acosten. Amb il·lusió, també!
Estimada Carme:
ResponEliminaPrecioses les papallones, les paraules i molt simpàtica la nova capçalera, estic força encarcarat encara, però de mica en mica...
Un petó!
Preciós poema, Carme! M'agrada molt!
ResponElimina