dijous, 3 de setembre de 2009

Papallones blaves. Llibreta de vacances 8

També n'he vist de blaves.
Era el primer matí
quan encara no havia trobat el meu pas.
Caminava amb tu
i junts ens fèiem papallona, herba i flor.
I dins el bosc d'ombra fresca
somiàvem encara dels dies
que ens queden per caminar.

16 comentaris:

  1. m'agrada el color blau. de fet, m'agrades tots els teus colors

    ResponElimina
  2. Blau com un cel, com un mar, com uns ulls...Blau d'apropament i distància...( em deixes? B(é) L'AU ).Bon dia, Diuen, Que no hi vegis blau? Per què? Anton.

    ResponElimina
  3. "I junts ens feiem papallona..." què bonic!!!

    ResponElimina
  4. Papellones de color blau com ones ..

    ResponElimina
  5. Molt maques les paraules i les papallones blaves!

    ResponElimina
  6. Molt maques les paraules i les papallones blaves!

    ResponElimina
  7. Apa, quines papallones tan boniques. I quines paraules (d'amor) tan senzilles i tan tendres.

    ResponElimina
  8. Jesús, gràcies!

    Anton, eren petites i em vaig embadalit mirant-les i n'hi havia un munt. Blaves com el cel i com el mar...

    kweilan, gràcies, maca!

    Striper, amb rima i tot! Gràcies.

    Elvira, un petó.

    Noves Flors, m'alegro que les trobis senzilles i tendres, no pretenen pas cap altra cosa.

    ResponElimina
  9. Segur que són precioses les papallones blaves :-)
    Això sí "el bosc d'ombra fresca" he de saber on és, per poder-hi passejar. Què bé s'hi deu estar!! :-))


    (Entrant al teu blog m'ha fet riure veure la foto de la mosca a la barra lateral, enllaçant el blog dels 365 contes!! jajaja)

    ResponElimina
  10. Les petites companyies tant petites i tant grans.

    ResponElimina
  11. Feia dies que no venia....
    Has canviat la imatge..! Molt original!
    I un bonic vol de papallones blaves, m'anirà be per acabar el dia!
    Gràcies, són ben boniques!

    ;D

    ResponElimina
  12. Ui, se'n veuen poques només de blaves! Però fer-se papallona els dos és el més bonic del món!

    ResponElimina
  13. Que n'és de reconfortant somiar en tots els dies que encara queden per caminar, tots dos, junts. I fer-se cada cop, papallona, herba i flor.
    Aquestes petites coses que ens il·lusionen i ens fan pensar en el demà, amb ganes.

    M'han encantat les teves paraules, Carme. El dibuix, no cal dir-ho.

    ResponElimina
  14. Assumpta, aquest bosc és un dels tants que són fresquets: de fulla caduca i una mica d'alçada. És en començar a pujar la Serra Cavallera, vora Camprodon. Ja no hi sóc... però tenia dibuixos fets de els vacances per anar fent. Molt bo el teu conte de la mosca!

    Cesc, petites, però moltes i molt boniques!

    Eli, gràcies per venir!

    Cèlia, doncs devien ser totes allà, les blaves.

    Trini... ara penso en els teus dies de caminar muntanyes que ja s'acosten. Amb il·lusió, també!

    ResponElimina
  15. Estimada Carme:
    Precioses les papallones, les paraules i molt simpàtica la nova capçalera, estic força encarcarat encara, però de mica en mica...
    Un petó!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari