divendres, 18 de setembre de 2009

Cinquè cel


Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
Sisa


Rere d'una fulla
s'amaga un cel de núvols tous.
No cal fer caure la fulla.
Tot just entreveure un cel
ja és arribar-hi una mica.

I onatge diu:

M'agrada el cel
d'ulls oberts,
el cel net d'humanitat...
El cel sense
l'etiqueta del preu,
sense maldat,
on tothom és
lliure per pensar...

16 comentaris:

  1. Els cels de Sisa! Carme ets una font inesgotable de... tot!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt això de "no cal fer caure la fulla"!
    No cal fer caure res ni ningú per entreveure el cel i fer-ne un tast :-)

    ResponElimina
  3. Com que he notat la seva ombra hi he fet un xic d'entornar els ulls i en aquell instant se m'han acudit les mil meravelles d'aquest cel. Que una fulla et pugui fer ombra sana... I és que recordem que una fulla va tapar el que ara tothom vol descobrir... És aquest cel...Anton.
    ..........
    Avui porto el dia degollat i m'esperen, el rebombori d'ahir per la nit de tronada m'ha deixat amb un pam de nas
    i en tot el dematí no he parat d'arreglar cables de motors...
    Un guirigai... Sort dels instants que m'ha donat de calma aquesta fulla, beneida fulla,
    Encara no he acabat i al hotel dels paons s'han de servir molts plats de menjar... Carme, tu ja saps del que va. Fins més tard si puc. Adeu.Me'n vaig que m'speren moltes boques...

    ResponElimina
  4. Striper, no m'hi facis pensar... que com sempre m'embolico i no sabré com acabar.

    Víctor, ja veurem...

    Assumpta, és que a vegades apartem massa ràpid allò que creiem que fa nosa... i resulta que no fa nosa, encara ho faria més bonic... potser... oi?

    Anton, quin dia, noi! I encara tu aquí al peu del canó blocaire. Gràcies per ser-hi, espero que puguis arreglar aviat tots els desperfectes de la tempesta. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. No cal espatllar res per a gaudir de tot.
    Salut i terra

    ResponElimina
  6. Però la fulla caurà, perquè és època, i ja toca. Veuràs el cel, encara que aquest estigui ennuvolat.

    ResponElimina
  7. Quina cançó tan xula! M'he passat força estones de la meva vida fent paral·lelismes i tu en fas bonics poemes!
    En aquest cinquè jo hi faria una bona migdiada (si en sabés fer!)

    ResponElimina
  8. Carme, que maco.... quina imaginació hi poses per a tot, i quin bon gust noia.... petons de tardor! :)

    ResponElimina
  9. Hola Carme, he de dir que m'agrada en Sisa des de que va començar. Vivim en un país que tenim molts incompresos...

    M'agrada el cel
    d'ulls oberts,
    el cel net d'humanitat...
    El cel sense
    l'etiqueta del preu,
    sense maldat,
    on tothom és
    lliure per pensar...


    Visca la terra.
    onatge

    ResponElimina
  10. I ja som al cinquè cel! Extraordinari!

    ResponElimina
  11. Vaig una mica endarrerit, Carme. M'he saltat alguns cels però ja els he repassat. Molt bonics tots els dibuixos. I m'alegra que t'hagis contagiat dels versos del Sisa. és que no em vaig poder aguantar, em sortia escriure'ls. A veure si trobes un bon cel pel 7é!
    Petons

    ResponElimina
  12. Salut i terra, Francesc!

    La fulla caurà, estimat científic, sense cap dubte... i aleshores només el punt de vista de cadascú podrà decidir si és millor així... o si cal sentir recança.

    Cèlia, vaig començar així numerant els cels sense cap intenció, però el món dels blogs és un món de regalets constants i Fra Miquel em comentava cada cel amb el tros corresponent de la cançó. I em vaig viciar. I ara a veure com me'n surto, que com tothom sap arribar al setè cel no és tan senzill.

    No em diguis que no saps fer la migdiada... farem la xerradeta doncs mentre els altres la fan... jo tampoc en sé. ;)

    Cris, moltes gràcies, petons de tardor avançats... doncs... o bé els darrers de l'estiu...

    onatge, gràcies pel poema. Visca la Terra!

    Ma-Poc, ja som al cinquè. Amb tants fotògrafs dels blogs, crec que podria arribar molt més lluny.

    Fra Miquel, moltíssimes gràcies per al idea... em va encantar i m'ha servit d'estímul per continuar amb els cels. Un petonet agraït.

    ResponElimina
  13. També m'agafa endarrerida, però faré una ullada als altres cels. Quina idea més maca i més teva! Preciós. Un petonet de cel de tardor.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari