En un gest suau, resegueixo les flors.
Les herbes de mil colors, verdes i seques.
Les vaig trobar en el camí, de les vacances.
Com paraules inaudibles,
com somriures coneguts i esperats.
Fem camí, plàcidament,
travessem els dies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Vinga a travessar dies, però així falta menys per les properes vacances.
ResponEliminaM'agrada l'última frase "travessem els dies" :)
ResponElimina..els somriures coneguts i esperats...quines ganes!
ResponEliminaPerò si, és cert, travessem els dies...
Un molt bon dilluns, carme!
I les flors ens ajuden. Quines flors hem trobat, la paraula amiga, el peó a la galta de l'amic que no veiem feia temps, de l'alegria que portava l'aura dolça d'un mati quan encara el sol no ha entrat en nostre cercle, però si la seva claror ja diàfanaposant vida de mirall en tot el que veiem ?
ResponEliminaSospires poemes cada dia beneficiosos, travessant de vegades deserts, altres trobant oasi de petons esperats...
Bellesa en dibuixar la realitat d'unes plantes que viuen per que tu les fas viure...
Ínclita clemència d'un haver passat instants preciosos, raig de matins pletòrics de benestar...
Prou. ..Anton.
Tot ens ha de fer viure, fins l'alegria de saber que ens comprenen.
Doncs jo em quedo amb els somriures coneguts i esperats!! M'encanta!! :-))
ResponEliminaEn vull molts! Amb aquests somriures és segur que els dies es travessaran plàcidament! ;-)
Sempre tan tendra... mmmh, m'arriba l'aroma :)
ResponEliminaAixò de travessar els dies plàcidament m'ha agradat especialment.
ResponEliminaÉs una travessa bonica, Khalina i al mateix temps... ja falta menys... pel que sigui...
ResponEliminabajoqueta, és una sensació
Bona setmana, fanal blau!
Proposes flors ben boniques, Anton. Gràcies.
Assumpta, tants com vulguis, aquests mai no s'acaben. Els somriures tenen la particularitat de multiplicar-se per ells sols. Com més se'n reparteixen més en surten de tot arreu.
Gràcies, Laie. La compartim doncs, l'aroma.
kweilan, és una sensació agradable.
De vegades les mes petites son les mes boniques.
ResponEliminaÉs ben cert!! :-))
ResponEliminaSi travesses els dies i hi ha somriures, et regalo el meu també.
ResponEliminaEnmig de la natura travesses món de colors!
ResponEliminaTinc mono de muntanya!
Striper, a mi m'agraden molt les coses petites i boniques.
ResponEliminaAssumpta, com un globus, oi?
Cesc, gràcies, el teu somriure té un valor molt especial.
Joana, a veure si et vinc a buscar un dia i t'hi porto!
Totes dues hem parlat de les flor però 'na manera different.
ResponEliminaDins les teves paraules respiro serenitat. Una abraçada!
Hey! carme , di-s-me'n alguna cosa i quedem per passar-te "lo material" que ja em cau la cara de vergonya!!
ResponEliminacom estas? espero que amb unes vacances força dessestressantsssss...
apa fins aviat i no paris.
Ai Carme, de vegades em fa l'efecte que en lloc de travessar-los els envesteixo com un coet supersònic XDD
ResponEliminaLliri blanc, una certa serenitat si que acostumo a sentir, deu ser l'edat que ensenya molt.
ResponEliminaMiquel Àngel, doncs les vacances, molt bé, ben, ben desestressants. Això de "lo material" sona molt malament, eh? són els teus discos, tracta'ls una mica millor. Discos reeditats i a sobre per una bona causa.
Cançons de la nit beningna
Trini, ara en aquest moment ja et va bé travessar-los ràpid com un coet, que arribin ben aviat les vacances... no?
Ostres, sí, però ptser hauria d'anar frenant l'embranzida, que després hauràn passat en un no-res
ResponElimina