S'allarguen les ombres.
Els colors torrats del final d'estiu
s'aprofundeixen.
Les hores es prenen el seu darrer temps
abans de convertir-se en breus estones
que se'ns escolen entre els dits.
Si jo fos de terra
voldria ser d'aquest color ataronjat
que s'apregona al capvespre.
Si tu fossis un arbre m'asseuria a la teva ombra.
Vinga i vinga mirar la foto que has posat a la capçalera del blog a veure si endevine qui ets de totes :)
ResponEliminaEls escrits que estic llegint de final d'estiu són tant... tranquil·lets. Respiro fons i ja m'imagino assegudeta en un sofà, amb la meva col·lecció de tes, una manteta a la vora. :)
ResponEliminaM'encanta la nova capçalera!
ResponEliminaM'ha agradat molt com sempre.
ResponEliminaMirar el mur que tenim al davant i
ResponEliminanostra vida dúctil, senzilla, sensible que busca condicionants per seguir.
Que hi veiem en la paret? Dificultats? anem preparats de cos i esperit per superar... La voluntat al sarró i el piolet nostra ploma...
Carme, et felicito, ets tu, ets tu ets tu i el teu fer, potent, sense fissura... Prou Un petonàs ... a la muntanya, la muntanya de cadascú que anem assolint. Anton.
Podria dir-ne moltes coses, però em quedo amb el "m'agrada" més sincer...
ResponEliminaNoves Flors, sóc la del mig, de les tres dones... ho havies endevinat?
ResponEliminaNúr, respira fons doncs, el sofà està bé, els tes... genials... però per la manteta encara falten uns quants dies...
Frannia, gràcies!
Kweilan, una abraçada.
La muntanya, Anton, és per a mi molt important, sempre m'hi he acostat, i fins i tot hi he viscut.
Pots dir tot el que vulguis, Cesc, i també aquest "m'agrada" que t'agraeixo molt.
Una bona i acollidora ombra.
ResponEliminaAi els colors torrats....jo avui he vist el color de l'autobús...i això sí Barcelona als meus peus des de dalt de tot d'un turó...Barcelona avui era gris...hauré d'anar a prendre'm una taronjada....quina enveja sana que em fas!!!
ResponEliminaSiiiiii!!! si jo fos terra també voldria ser d'aquest color... i si fos fulla d'arbre ho voldria ser de la tardor per estar tan preciosa com estan!!
ResponEliminaStriper, les ombres aquest estiu han fet molta falta.
ResponEliminaElvira, jo ja he deixat els colors torrats enrere, també, però vaig utilitzant els dibuixos durant les vacances.
Assumpta, n'estava ben segura... je, je, ja sé que aquests colors t'agraden molt. :)
Els colors del cel quan es pon el sol són màgics igual que les vermelloses fulles dels arbres a la tardor. Sempre m'ha recordat el color del foc, amb les seves guspires juganeres i tot.
ResponEliminadominis tots els colors i les estacions. Ets un encant.
ResponElimina