Foto d'en Jordi, la presumida blaveta
La Blaveta va néixer a finals d'estiu,
a les acaballes del seu món.
Ella no podia durar gaire ni els seus ous
podien arribar gaire més enllà.
Tremolava de por,
però sabia que no s'havia de moure.
S'aguantava la respiració. Quieta.
Aquesta era l'única manera de perdurar:
posar-se davant de l'objectiu
d'un bon caçador d'imatges.
Caram, com t'has currat la papallona d'en Jordi! La seva foto és increïble, la veritat. I la història que li has inventat també m'ha agradat molt.
ResponEliminaOoooooooohh!! Avui encara t'has superat!! :-)
ResponEliminaÉs molt, molt tendre imaginar la papallona deixant-se fer una foto, conscientment, davant la càmera d'en Jordi, per quedar per sempre!! :-))
Bé, o jo estic obsessionada, o veig contes per tot arreu ;-)
Imagino perfectament un infant escoltant la història de la papallona que volia perdurar :-))
M'ha agradat més el teu dibuix que la foto. La papallona és una demostració viva que la bellesa és efímera.
ResponEliminasi aquesta es la darrera de l'estiu...estic segur que tu ens portaras les primeres de la tardor
ResponEliminatant maques com sempre, plenes de colors
Darrere espero que nomes d'aquest estiu.
ResponEliminafantastic el texte
ResponEliminai del dibuix..no cal parlar.ne
estas crean escola...jajajjaja
bon dia carme!
muakkk
Bonica papallona, com sempre haurà de viure en el mon dels més forts...
ResponEliminaEspero que no se la cruspeixi cap animaló!
La teva segur que no!
;-D
gràcies per la floreta.
ResponEliminaL'última... perdurable in eternum, per què aquí pot estar guardada in...
ResponElimina...........
Aquella nena li deia prop del mar al seu pare: - PAPA...L'ona.
...........
Mira, si fins parla. Anton.
Es dels pocs casos que la ficció supera la realitat, molt currada
ResponEliminaCarme, te felicito, cada dia perfeccionas mas tu creatividad, me encanta como te quedaron las alitas... muy coquetas..
ResponEliminaCarme, m'encanta, de debó, preciosa!!!!! i això que també vaig veure la original :) felicitats i un petó!!
ResponEliminaquina bonica papallona, m'agrada com l'has batejada: Blaveta. Sí que és presumida sí
ResponEliminaCom sempre ho has brodat, ets genial!
ResponEliminaJa vaig vore la foto també al blog de Jordi i em va semblar genial.
ResponEliminaUnes bones paraules per acompanyar el dibuix que li has fet :)
M'encanten les papallones i aquestes són una preciositat.
ResponEliminaGràcies, Xexu, m'afalaga que t'agradi.
ResponEliminaAssumpta, no és que sigui una obsessió... és que si els busquem hi ha contes per tot arreu, segur... però el problema és que cal posar-s'hi!
Mata, gràcies, maca!
Mon, si no hi ha papallones a la tardor... sempre les podem inventar, oi?
Striper, per sort cada estiu tornen les papallones.
Sargantana, bona nit, bonica, muak!
Eli, espero que no... ja tenen la vida prou curta, diuen...
De res, Jordi, gràcies pel model!
Anton, t'hauràs de dedicar a les desdefinicions, també com el Tibau. :)
Gràcies, Garbí!
Sauze, me alegro que te guste la mariposa, ella es así de coqueta.
Gràcies Cris, un petó.
Khalina, no me l'he inventat pas jo el nom, el vaig trobar als comentaris del Jordi... no recordo qui era que hi entenia i deia que era una blaveta. A cadascú el que li correspon.
ResponEliminaUn petó, Joana.
Gràcies, bajoqueta, un petó també.
Kweilan, m'alegro que t'agradi. Una abraçada.
Nena, BRODADA, AMB MAJÚSCULES! preciosa, plas plas plas!
ResponEliminaNo tinc paraules Carme, m'has deixat
ResponEliminacom deia
im
pressionat
:-)
Gràcies, Zel, au, va! para d'aplaudir que et faig una abraçada!
ResponEliminaSergi, gràcies, gràcies, una per a tu també... millor que fer molts informes, no? ;)
M'afegeixo als elogis amb un elogi...preciosa!!!
ResponEliminaTrobo que són uns colors força tardorencs, no? ;)
ResponEliminaÉs preciosa! I que bé que encara n'haguem poguda veure una a través dels teus ulls i dels d'en Jordi! :D
Que poc s'ho pensava la presumida Blaveta que seria retratada, dibuixada i contemplada per moltes persones!!...S'ha acomplert la seva il.lusió de perdurar.
ResponEliminaUna vegada més un dibuix amb el teu toc tan personal!!
Enhorabona als artistes!!
Una abraçada.
Com tot el que fàs. màgic. La papallona viura sempre
ResponEliminaImatges que no tenen paraules.
ResponEliminaFanal blau... gràcies, preciosa...
ResponEliminaNúr, gràcies, bonica.
Gràcies, Montse.
wizard, el mag ets tu... no te n'oblidis.
Cesc, gràcies per venir, una abraçada.
Maquíssima!
ResponEliminaVaja, has aconseguit que una persona a qui no agraden especialment les papallones es miri el teu post de bon grat i encantada de la vida... o la meva fòbia no és tal, o tens una gràcia especial per fer les coses. Jo m'inclino per la segona opció, Carme bonica.
ResponEliminaaigua clara, gràcies per la visita i pel teu comentari.
ResponEliminaLaura, m'alegra veure't pels blogs. La meva papallona suposo que juga amb l'avantatge de no poder volar i estar-se quieteta i així no fa tanta...