Vam buscar la font
queda amagada sota d'una balma
i el desmai acaba d'abrigar-la.
Diu la font
que si beus de la seva aigua
caus perdudament enamorat.
No diu de què ni de qui.
Ens deixa en llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
enamorar-se sempre és bo, cal deixar la porta oberta a l'amor
ResponEliminaHi ha res millor que deixar-nos seduir?... Enamorar-nos...
ResponEliminaTan se val per qui o perquè!!!
Feliç diumenge Carme.
;)
Enamorar-ns en llibertat de la bellesa...és fàcil!
ResponEliminaBon diumenge Carme!
Jo em deixo seduir , m'agrada que em seduexin i seduir.
ResponEliminaLlavors entenc que porta l'aigua de l'amor...
ResponEliminaJo, ja estic enamorada del paisatge...
ResponEliminaPreciós, i el dibuix pla!
Jo darrerament estic cansada, no tinc paciència...
Molt bonic tot! Bona setmana!
ResponEliminaBé, en llibertat, en llibertat... no diria jo. Nosaltres no decidim de qui o de què ens enamorem.
ResponEliminaAigua d'amor...enamorar-se...quina tardor més primaveral!!!
ResponEliminaBonic, bonic... Anton.
ResponEliminaUSD, la porta oberta... des de dins?
ResponElimina-assumpta- doncs tant se val! Si tu ho dius! enamorar-se és bonic!
Joana, de la bellesa, tens raó. Hi ha un munt de bellesa, arreu, si la volem veure.
Striper, tu no necessites beure d'aquest a font...
Cesc, era fresca i bona, això si que t'ho puc dir... gaire més ja no t'ho asseguraria.
Zel, sempre tots tenim moments i moments... i èpoques... ja tornarà la "febre dibuixera".
kweilan, gràcies maca!
Noves Flors, no, no del tot, pe`ro sí una mica... sempre podem fer-hi de més i de menys.
Elvira... aix! pe`ro no havíem quedat que la tardor és la primavera de l'hivern? ;)
Gràcies, Anton.
Caldrà provar l'aigua, sense dubte!
ResponEliminaVull apendrem aquest vers de memòria!
ResponEliminaLes decisions més importants de la nostra vida les mou l'amor: a un persona, a una terra, al que t'envolta...
ResponEliminaDiuen que l'amor te cops amagats. Això sembla.
ResponEliminaUna abraçada
Ma-Poc, doncs a provar-la!
ResponEliminaEva, això rai, que no és gaire llarg...
Marta, l'amor és tot el que tenim.
Jan, sempre, no ho dubtis pas!