diumenge, 1 de novembre de 2009

Tot és en tot

Dins dels actes i activitats diverses que s'han fet en el 9è Festival de poesia de Sant Cugat, hi va haver el concert - espectacle de Tot és en tot de Santi Arisa, que va recollir una selecció de poemes de Miquel Martí i Pol de diferents èpoques.

Santi Arisa a més a més de dirigir el muntatge, va cantar i va tocar la guitarra i la seva música ens va acompanyar entre lectures llegides i cantades dels poemes.

L'actriu Rosa Cadafalch va estar impressionant i emocionant en les seves lectures i el Jove Cor Coral·lí va cantar magníficament tant quan cantaven en grup com quan cantava alguna o algun solista.

Una hora i mitja aproximadament d'espectacle, (havia de ser una mica menys, però el públic simplement no se n'anava i van fer alguns bisos) que va passar sense ni adonar-nos-en.

Cada any es fa un muntatge o espectacle poètic al Festival de poesia Sant Cugat i cada any en surto molt satisfeta d'haver-hi anat. Aquest any, encara més que cap altre

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

24 comentaris:

  1. Del tot d'acord amb tú, amb el Tot és en tot, i l'estona que ens va regalar en Santi Arisa, i la Rosa Cadafalch i el Jove Cor Coral·lí posant veu i música al nostre entranyable i estimat Miquel Martí i Pol.
    Senzillament, sorprenentment, una vetllada poètica!

    I no demanem gran cosa, oi?

    ResponElimina
  2. Quina vetllada tan fantàstica que expliqueu i recordant el gran Martí Pol, tot un luxe.

    ResponElimina
  3. i jo aquí a Barcelona....devia ser fantàstic! el gran poeta Martí i Pol!

    ResponElimina
  4. M'encanta aquest poema. Jo mateixa havia pensat que un dia en faria un post ;)

    ResponElimina
  5. ( Amb permís del mestre Martí Pol)

    Jo no demano gran cosa:
    fer l'amor sense parlar
    escriure tot caminant
    sense haver d'estrafer la veu
    sense demanar permis.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Com si m'hi trobés.Quan els que actuen gaudeixen, els que son abaix s'enlairen. Anton.

    ResponElimina
  7. Un gran i cert poema, tot i que jo no el coneixia.

    ResponElimina
  8. Magnífic...

    Aquesta frase teva ho diu tot "Una hora i mitja aproximadament d'espectacle, havia de ser una mica menys, però el públic simplement no se n'anava i van fer alguns bisos"

    Carme... t'ho prometo! ;-) Quan he entrat al teu blog i he vist el dibuix m'he dit "En Martí i Pol"... i ha de ser molt difícil dibuixar cares així!! :-))

    ResponElimina
  9. Un poema que sempre he estimat, que sempre tinc al cor, preciós...

    ResponElimina
  10. vetllades com aquesta resten presents molt de temps, oi? gaudeix moltíssim recordant-la.

    I gràcies per recordar-me aquest poema, feia massa que no el llegia.

    ResponElimina
  11. Sempre que llegeixo qualsevol escrit seu, m'omplo els llavis amb un somriure, escrivia tant eternament perfecte... tant...

    ResponElimina
  12. Fanal blau, va ser una nit maca, oi? Potser no demanem gran cosa ... i encara demanem massa, em sembla. :) Un petó, fanaleta.

    Striper, veus? no sabia que fos manresà. Ja he après una cosa nova avui.

    kweilan, He vist que l'anuncien pel dia 8 a Manresa, si fan bolos no us ho perdeu.

    Elvira, vam gaudir molt!

    Noves Flors, espero el teu post, doncs, que sempre hi afegeixes alguna cosa que augmenta el plaer de llegir.

    Petons, Pere, gràcies per l'aportació!

    Exactament, Anton, va ser així mateix!

    garbí, m'alegro d'haver-te'l apropat, doncs!

    Assumpta, gràcies! sempre em queda el dubte de simes reconeixen prou els personatges, em costa molt fer figures de persones i cares.

    Zel, jo també l'he estimat des de fa tants anys... l'havia tingut durant anys penjat al meu suro a la paret.

    Gràcies, rits!

    Cesc, sempre n'hi ha de més especials.

    ResponElimina
  13. ......I ara, al observar el seu cos
    davant el mirall dels seus ulls
    la pluja es va dur les cendres d’aquella tempestat
    escolta la seva veu, sense cridar
    escoltant les respostes d’aquella imatge perduda
    el mirall reflecteix la vall encesa de colors
    on descendeixen senderes d’aigua
    que desperten els seus pujols
    plorant el seu adéu....

    ResponElimina
  14. realment va durar hora i mitja?

    de primer les dues cançons amb lletra d'en Joan Vergés (quin gran desconegut malgrat cantem alguns poemes seus...)
    Després aquelles onades de sensacions. De moments blaus, de besades als dins...

    Massa ràpid. Massa poc.
    Però genial!!!

    ResponElimina
  15. MMP és, de moment, l'únic poeta que sé llegir i entendre. Em costa tant la poesia!

    ResponElimina
  16. Manel, plorant el seu adéu, encara, encara. Gràcies pel poema.

    Barbollaire, sóc incapaç de calcular quan va durar... si he posat una hora i mitja és perquè el programa posava més o menys això. Si el programa hagués posa t una hora, m'ho hagués cregut i si hagués posat tres hores també. Sempre m'hagués semblat com tu dius massa ràpid i massa poc, però molt bonic!

    Jordi, a mi m'agrada la poesia, però també hi ha poetes que em costen molt... o potser seria millor dir poemes que em costen molt, d'altres m'arriben molt endins. Suposo que depèn dels moments. De tota manera Martí Pol a mi sempre m'arriba molt endins.

    ResponElimina
  17. Qui poema més preciós, Carme...
    És dels pocs poetes que m'arriben o que entenc.

    ResponElimina
  18. Gràcies per posar-nos a l'abast la lectura d'un poema tan sensacional.
    Salut.

    ResponElimina
  19. Quina enveja més gran, m'hagués agradat estar al recital. Els poemes de Martí i Pol no tenen comparació. Sempre m'ha agradat molt.
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Mortadel·la, no és pas per casualitat que se li deia el poeta del poble, perquè és planer i bonic.

    Gràcies a tu Ramon, per passar per aquí!

    Joana, segur que t'hagués encantat. Diu que el dia 8 el fan a Manresa.

    ResponElimina
  21. Has posat la branca de capçalera!! :-))

    M'encanta aquesta branca!!

    ResponElimina
  22. Curiós aquest joc literari que ens proposes a través de'n Pol. O que en Pol ens proposa a través de tu. O... a mi aquesta poesia, que certament té la virtut d'arribar, me'n recorda una altra que enllaço per si algun despistat no la coneix, i que segur que també us arribarà. A més a més també és un joc ben curiós... És de'n Pere Quart:

    tirallonga de monosíl·labs

    Per cert, vist que tens talent i paciència amb això de la il·lustració... ja t'ho has mirat lo del photoshop o l'illustrator o el freehand o...? A la llarga et compensaria, segur.

    Salut i dirhams.

    ResponElimina
  23. Assumpta, gràcies, celebrem la tardor, encara...

    Partícula elemental, gràcies per la tirallonga, val la pena recordar-la. Pel que fa als dibuixos vaig començar amb el photoshop, però no sé perquè al final em vaig enganxar al Paint. Segur que tens raó i hauria d'intentar-ne algun de millor, però em fa una mica de mandra de canviar... gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari