Una nit d'estels mai no és la darrera, es pot retrobar una i altra vegada.
En els mateixos indrets les nits estelades encara s'assemblen més.
I van sorgir somriures nous
amb una dimensió diferent.
I aquests nous somriures
ja no van acabar-se mai.
ja no van acabar-se mai.
Plàcidament van inventar
aquells mots que faltaven.
I només amb les paraules
ja van poder omplir el buit.
No necessitaven res més.
I malgrat tot, la història queda inacabada.
aquells mots que faltaven.
I només amb les paraules
ja van poder omplir el buit.
No necessitaven res més.
I malgrat tot, la història queda inacabada.
I els estels jugaren amb la lluna, fins que aquesta es dormí bressolada pel sol.Però, quan es va encendre de nou la nit...
ResponEliminaI la història queda inacabada perquè és un riu de vida que sempre flueix sense aturar-se....reinventat els mots, salvant les paraules, dibuixant somriures i rialles, complicitats amagades en cada gota de pluja, en cada bri d'herba, en cada raig de sol, en cada estrella que fa pampallugues
ResponEliminaJa se que em repeteixo, però, quina alegria!!...És la sensació que m'aporta aquest espai, només entrar!!
ResponEliminaTot ha florit i han sorgit somriures nous que no s'acaben mai...
Gràcies per aquest regal de cada dia!!
Una abraçada molt forta.
De vegades es millor deixar kles coses inacabades davant el dubte de com acabaran.
ResponEliminaesperem que aquesta història no s'acabi!
ResponElimina*Sànset*
Les nits estelades són meravelloses, les teues, les de van Gogh, les que jo he vist i no he dibuixat... totes.
ResponEliminaPer desgràcia, cada dia podem contemplar menys nits estelades. Aquests dibuixos, això sí, ens les recorden!
ResponEliminaMolt bonic l'escrit i acompanyat del teu dibuix, és ÚNIC!
ResponEliminaM'agrada especialment aquest dibuix del cel estrellat. És molt original i agradable a la vista.
ResponEliminaSomriure he tingut quan he vist el dibuix. M'ha encantat, com sempre... ;)
ResponEliminaDels somriures en general, que no acabin mai! ;D
"Plàcidament van inventar
ResponEliminaaquells mots que faltaven."
somriures..
m'ha agradat moltissim!! però molt!!
M'encanta el dibuix. Em sembla que em repeteixo però és que sempre trobo els teus dibuixos preciosos i tots amb un encant especial.
ResponEliminaInacabada... però amb un somriure!
ResponEliminaAixò m'agrada, tant com el teu dibuix!!!
PD. Com esteu de neu per aquí??? veient com està Barcelona... i que he sentit que hi ha un tren aturat amb gent a Les Planes... i per neu!!! aaaiiisss!
Compte amb les relliscades.
Petonets fresquets.
PD2: T'he dit que m'agrada moltíssim aquesta foto de Fanal Blau per a la capçalera??? no???
Doncs t'ho dic ara!
;)))
Queda inacabada... vol dir... que no s'acaba!! ;-)) o sigui, que és una història que durarà!!
ResponEliminaEl dibuix d'avui és magnífic!!! :-))
i, després d'un any...
ResponEliminasegueixen brollant nous somriures
en altres dimensions...
i la història (inacabada) continua viva...
i flueix...
és això el que té de bo, oi?
*(acabo de descobrir aquest ball d'estels i m'encanta el joc que proposa...)
aix no...
ResponEliminadesprés de 2 anys!
glups!
tant fa, em segueix agradant igual!
;)