dimarts, 9 de març de 2010

Violetes petites

És  impossible no dir  res,
fins i tot  el silenci,  encertat  o equivocat
 ens diu moltes  coses.
Les  violetes em van xiuxiuejar el febrer. 


La quantitat de l'amor que tenim en nosaltres
és  la quantitat  d'eternitat que tenim en nosaltres
Això és el que queda darrere nostre
quan aquest temps ens ha deixat.
Paraules  d'Eino Leino  ofertes  per  MERIKE

Ma violeta boscana
que jo havia sembrat,
una peuada rufada
avui me l'ha destrosat.
Ara unida a sa Terra
bandera i escut treurà
i volaran per els aires
amb ses paraules de PAU.
..................... Anton.
"No hi ha més silenci
que l'oblit.
La resta
són les alenades
plenes de fragàncies
estimades."
Barbollaire

 Que els silencis no parlen
és una llegenda urbana 
desprovista de violetes.
Óscar

30 comentaris:

  1. És curiós com ens corprèn el silenci.

    Preciosa pluja de violetes. Mai les havia vista així, caient com una cortina. És com si tapessin allò que no val la pena veure.

    Bon dia, Carme! Gràcies.

    ResponElimina
  2. Només puc pensar en les paraules d'en Eino Leino

    La quantitat de l'amor que tenim en nosaltres
    aquesta quantitat tenim d'eternitat en nosaltres
    Això és el que deixem darrere de nosaltres
    Quan aquest temps ens ha deixat.

    ResponElimina
  3. Tens raó, a vegades el silenci és el que ens diu més coses.
    M'agrada molt aquesta col·lecció de dibuixos de flors que ens vas oferint. :-))

    ResponElimina
  4. Quanta raó a les teves paraules, Carme!

    I les violetes, precioses! :D

    ResponElimina
  5. M'agraden aquestes violotes petitas que es decubreixen n a qualsevol costat del cami, petites de tamany , grosses de bellesa.

    ResponElimina
  6. `Qui i per què és possible que l'impossible sigui possible ?


    Ma violeta boscana
    que jo havia sembrat.
    una peuada rufada
    avui me l'ha destrosat
    Ara unida a sa Terra
    bandera i escut treurà
    i volaràn per els aires
    amb ses paraules de PAU.
    ..................... Anton.

    ResponElimina
  7. "No hi ha més silenci
    que l'oblit.

    La resta
    són les alenades
    plenes de fragàncies
    estimades."


    petonet dolç, nina :¬)*

    ResponElimina
  8. L'esperança és femenina.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Que els silencis no parlen és una llegenda urbana desprovista de violetes.

    ResponElimina
  10. Sí senyora. Els cilencis no callen, diuen. Per cert, i què et van dir les violetes? Mira que sóm maques!

    ResponElimina
  11. Absolutament d'acord, Carme :-)
    I tant si en diuen de coses els silencis!! La reflexió la trobo encertadíssima perquè és cert que, amb el silenci, tant podem estar transmetent quelcom de forma correcta, o ens podem estar equivocant...

    Les violetes són maquíssimes! ;-)

    ResponElimina
  12. aquets dies els silencis venen ben emblanquinats, oi?

    ResponElimina
  13. De vegades el silenci és el repòs del crit... Però sigui com sigui m'agrada gaudir del silenci i sí és en companyia de les teves violetes, encara més. El silenci també parla i de fet és un tresor.

    Una abraçada en silenci...
    onatge

    ResponElimina
  14. I tan.. el silenci omple els buits i sempre parla...

    ResponElimina
  15. Pilar, mira si hi veus una cortina, doncs que sigui realment per tapar-te allò que no t'agradi veure... :)

    Merike, gràcies pel preciós poema, realment és cert... làmor és tot el que queda de nosaltres.

    Mc, m'alegro que t'agradin, un silenci sempre es pot interpretar, bé o malament però li donem un sentit.

    Núr, ara en llegir-te se m'acudia una bestiesa... una pregunta: es poden traduir els silencis? :)

    Són precioses, Striper, quan vaig veure les primeres de l'any, vaig adonar-me que ja era febrer i sovint surten al febrer, ara encara n'hi ha, potse r no al mateix lloc, però si en altres.

    Anton, em temo que no tinc cap resposta per la teva pregunta. Simplement crec que ni hi ha resposta, no la té. Però m'he guardat el teu poema, amb la més gran admiració, no com sempre, sinó més que sempre.

    Barbollaire, si t'hi fixes bé, ni en l'oblit, el silenci calla del tot... sinó que diu això: oblit... o potser no... com que podem reinterpretar-lo, podem donar-li un altre sentit. De fet mai no sabem certament si hi ha un oblit o no. A vegades ho sembla i finalment ens adonem que no ha existit mai. El silenci té molts missatges i sobretot en té de bonics i preciosos, com aquestes alenades que dius, i no els hem de deixar perdre.

    Salut i Terra, Francesc!

    Óscar, això que dius és poesia... gràcies.

    Anna, les violetes em van dir. "Ja som a mig febrer, i encara l'hivern és ferm, però nosaltres duem l'esperança i la bellesa efímera, per alegrar-vos els ulls" tenien tota la raó. :)

    Assumpta, de fet penso que el silenci no és l'absència de comunicació sinó una altra mena de comunicació i ben bé com les paraules... poden ser encertats o equivocats pel que fa el silenci i ben interpretat o malintepretat per que escolta el silenci... talment com le s paraules. Gràcies bonica! Petonets.

    Blanquets, blanquets, Mireia, veus? el silenci d ela neu, és impossible de malinterpretar. El silenci de la neu é s un dels Silencis amb majúscula, que m'encanta i que crec que mai no he expremut prou a fons. Una abraçada.

    onatge, sempre parla el silenci, la dificultat és entendre'l. Una abraçada.

    Clara, potser algun dia l'arribarem a entendre bé. :) petonets bonica.

    ResponElimina
  16. Com m'estimeu tots.
    No puc arribar a tot, disculpeu-me.
    Per tot arreu m'estiren i he d'acudir a tantes coses.
    Voldria que el meu castell, els merlets que queden que no se'ls emporti la cruel trompada.
    Gràcies Carme i a tots em digueu o no.
    No sabeu el valor que té aquesta companyia desinteresada i sincera. Anton i Teresa.

    ResponElimina
  17. Anton, no t'has de disculpar de res, només faltaria i sí que tens raó: tots t'estimem. Una abraçada més!

    ResponElimina
  18. no per petites, menys boniques...
    una abraçada

    ResponElimina
  19. Diumenge en vaig veure al bosc, petites, vives...escudrinyan la primavera :)

    ResponElimina
  20. com era?
    "regaleu-me violetes
    si em voleu alegrar els ulls!

    oi?

    bon vespre, carme!

    ResponElimina
  21. Precioses paraules, no solament les teues sinó també les de més d'un comentarista.
    El color de les violetes m'encanta.

    ResponElimina
  22. Les violtes guarden poemes ocults.Els hem de descobrir...val la pena. Preciós

    ResponElimina
  23. T'han sortit precioses, Carme!!!! Que bonic que fan...

    ResponElimina
  24. Me encanta el color de estas flores... relacionan el color violeta con el cambio y transformación, la creatividad...
    es tiempo de primavera!!

    *llego algunos días queriendote comentar pero hasta ahora me daba problemas entrar en tu página, tardaba en cargarse.. ahora que ya lo consigo desearte una buena semana, y mis felicitaciones por estas imágenes tan creativas que nos transportan a lugares hermosos..
    un beso.

    ResponElimina
  25. Una abraçada, sargantana.

    Comencen a escudrinyar la primavera molt aviat, i fa il·lusió, Joana.

    Fanal blau, doncs això... intentem alegrar-nos els ulls. Petonets.

    Noves flors, gràceis per venir, una abraçada.

    Mireia, ja te'n pots emportar alguna, doncs... :)

    wizard, si escoltem.. els descobrirem. :)

    Gràcies, Violette, guapa!

    Sauce, hace dias que hay algunos problemas en los blogs, en general, pero nadie me havia comentado que también en el mio. Gracias por venir, guapa, un abrazo.

    ResponElimina
  26. ui que arribo tard...i me n'he anar a dormir...això sí somiaré amb aquestes violetes...

    ResponElimina
  27. Has tingut bons somnis, Elvira? Bomn dia preciosa!

    ResponElimina
  28. Carmeee...et puc agafar el dibuix per a posar-lo en un post? :o)
    petó

    ResponElimina
  29. Miquel, molt feliç que les agafis per un dels teus fantàstics posts! Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari