Obrir-se amb l'eina del temps
i l'escalfor del sol
per desfer-se en mil bocins,
com mil recomençaments
Amb el temps
tot s'obre...
el sol ho fecunda
de vida, i després
de vegades es desfà
en mil bocins
sense recomençaments...
Sort que tornar a començar,
sempre és diferent...
tot s'obre...
el sol ho fecunda
de vida, i després
de vegades es desfà
en mil bocins
sense recomençaments...
Sort que tornar a començar,
sempre és diferent...
onatge
La roda del carro
no ha parat compte
i la pinya ha esclafat.
Quanta vida encapsada
que s'ha espaordit
i ara es barreja
en la terra panalosa
com recapte l'ocells.
Pinya perduda, destroçada
no ha parat compte
i la pinya ha esclafat.
Quanta vida encapsada
que s'ha espaordit
i ara es barreja
en la terra panalosa
com recapte l'ocells.
Pinya perduda, destroçada
per un avatar del desti.
Anton
I de la pinya, els pinyons.
Closca i clofolla,
protegida la llavor
que té perfum de vida nova,
de resina, de boscatge i d'abundor.
Closca i clofolla,
protegida la llavor
que té perfum de vida nova,
de resina, de boscatge i d'abundor.
Isabel
Darrere de cada silenci, l'etern soroll d'una nova possiblitat.
Francesc
Cada dia és un recomençar...aquí el goig i aquí la por. Bon dia, Carme!
ResponEliminaRecomenço un nou...bon dia, Carme!
ResponEliminaI un aplaudiment per aquesta poesia-dibuixada o aquest dibuix poetitzat.
Dolç moment per començar el dia...la pinya boníssima i digestiva i...maca per fora i per dins!
ResponEliminabon dia Carme!
T'ha quedat molt bé aquesta pinya, Carme. Molt. La trobo maca, maca!
ResponEliminaM'ha fet pensar en un racó del jardí. Van molt bé per encendre el foc. Amb aquesta no ho faria, clar. Té nom: Carmeta!
Darrere de cada silenci, l'etern soroll d'una nova possiblitat.
ResponEliminaSalut i Terra
La pinya, hospitalària generosa, s'obre espargint les seves llavors que extendran l'hospitalitat per tot arreu. Així neix la inmortalitat de la unió, amb què s'aconsegueixen les millors fites.
ResponEliminaCom a símbol d'unió i força té molt a veure en el fet casteller.
Bon dia pintora poetesa.
Tan de bo a la vida tot fos com una pinya...
ResponEliminaAmb el temps
tot s'obre...
el sol ho fecunda
de vida, i després
de vegades es desfà
en mil bocins
sense recomençaments...
Sort que tornar a començar,
sempre és diferent...
Una abraçada amb dolçor de pinya.
onatge
La roda del carro
ResponEliminano ha parat compte
i la pinya ha esclafat.
Quanta vida encapsada
que s'ha espaordit
i ara es barreja
en la terra panalosa
com recapte l'ocells.
Pinya perduda, destroçada
per un avatar del desti.
I l'escalfor del temps ens dóna el seu gustós fruit.
ResponEliminaI de la pinya, els pinyons.
ResponEliminaClosca i clofolla,
protegida la llavor
que té perfum de vida nova,
de resina, de boscatge i d'abundor.
Isabel
La vie recommence..!
ResponEliminai tant.. el temps és una bona eina:)
molt xula la pinya!!
El temps és una eina que va fent la seva feina sense aturar-se mai i millor que sigui així. :-))
ResponEliminaDarrerament només em deixo caure pel meu blog per a escampar de la millor manera que puc, les notícies que van corrent sobre la moguda del cementiri nuclear. Avui, no he pogut tancar el blog sense entrar a veure aquesta pinya que em sortia dibuixadeta en petit i llegir-te.
ResponEliminaDe vegades potser em convindria aturar-me i deixar que em toques el sol i anar sembrant els meus pinyonets a mida que em relaxo, però no en sé i a aquestes alçades no m'hi veig, sincerament.
M'ha agradat (com sempre) aturar-me a casa teua. Veure altres companys i companyes d'altres blogs amics que aneu fent camí. Jo tinc tants camins oberts que no puc anar per tots a la vegada sense esgotar-me.
En fi...! Res! Que la primavera ja quasi la tenim aquí i em sembla que gairebé tothom la esperam amb ganes, després d'aquest hivern tant llarg i fred.
Un petó Carme. I molts records a tothom! :)
Mmmmmm m'encanta la pinya!! :-))
ResponEliminaEl temps vist com una eina... mai m'ho hagués plantejat, però ho trobo la mar de simbòlic ;-)
Només d'imaginar-me el bon gust d'aquests pinyons oberts amb l'eina del temps i l'escalfor del sol, sento un rau rau! mmmmm! boníssims!
ResponEliminaEl trobo maquíssim!
Recomençar cada dia, commun pinyó.
ResponEliminaHe llegit els versos i m'he quedat pensativa, m'ha fet pensar en mi. Els he tornat a llegir i hi he trobat una resposta a les moltes preguntes que em faig últimament.
ResponEliminaCertament el temps és una eina i espero que sigui eficaç.
M'agraden els mil recomençaments, m'agradaria desfer-me en mil bocins...
Frannia, bona nit guapa, cada dia, de nou!
ResponEliminaGràcies, fanalet, una abraçada, guapa!
Ara, ja bona nit, Joana, un petó de bona nit.
Gràcies, mestra, per posar-me bona nota!
Salut i Terra, Francesc!
Pilar, així la vida s'escampa i continua i recomença ala vegada. Bona nit Pilar
onatge, tant de bo la vida fos com una pinya... ho pensaré... :) una abraçada.
ResponEliminaAnton, gràcies per la poesia, ja la tinc a dalt el post... la pinya perduda i esclafada... també deixa els seus fruits i llavors. Un petó de bona nit.
garbí, que bons són els pinyons!
Isabel, aquest perfum de vida nova.... fa una olor boníssima.
La vie recommence, la vie continue, la vie ne s'arrete jamais. Que et vagi molt bé, per allà baix.
Mc, el temps... costa d'entendre a vegades...
Trini, he anat seguint els rteus anuncis de suport a la causa... avui he deixat a mitges l'article, perquè m'he connectat a estoneetes curtes. Crec que tots fem més coses de les que hi caben en el nostre temps, i sempre hem de prioritzar... el que ens sembla més important. Acabaré d e llegir l'article, abans dp'aanr a dormir. Bona nit guapa!
Assumpta, el temps a vegades és complicat, però fa la seva feina i per això ho he vist d'aquesta manera.
Cèlia, si que en són de bons!
Noves flors, com un pinyó o com una pinya que escampa llavors... aquí la gent fem tantes coses que m'ha semblat que escampavem llavors arreu.
Guspira, la màgia de les paraules es fa més evident en situacions com aquesta... m'encanta que hagis intuit respostes... bona nit guapa. Mil bocins? que siguin mil llavors de coses o activitats que germinaran.
Necessitem ja el sol que ens faça obrir com a la pinya!!
ResponEliminaPreciós el dibuix... m'encanta
Voldria fer-me taca de tinta i entrar dins un dibuix dels teus com el d'avui(perdó ahir) i acostar-m´hi a la pinya badada amb l'eina del temps a les mans i ajudar-la pobreta a escampar-se encara més i a treure els pinyons....
ResponEliminaI mira que a mi no m'agrada la pinya... però aquesta l'he trobada exquisidaaa!
ResponElimina;)))
Albanta, sembla que el sol es fa esperar, aquest any!
ResponEliminaElvira, ets com un solet...
assumpta, les de pinyons no t'agraden? :)
Saps, la pinya tropical, no m'agrada i jugava amb la dualitat del nom. Encara que sí m'agrada el suc... coses rares, ja t'ho dic!
ResponEliminaLes altres sí, i tant!!!
Petons, matiners!
Que tinguis molt bon dia!
;)))