dimecres, 17 de març de 2010

La noia de la paret

Fa anys  que passem moltes  hores  l'una davant  de l'altra.  Mai no acabes d'aixecar  els  ulls,  que mantens  clavats  a terra,  just  davant  dels teus  peus.  Jo  de tant  en tant  els  aixeco  fins a tu,  per  a comprovar-ho.

Em commou  el teu gest,  d'una extrema fragilitat,  i malgrat  això  com d'una  segura  voluntat  de no  cedir en res, ni la teva  mirada  ni en el teu  voler.  T'han deixat pensarosa,  per  l'eternitat,  meditadora de pensaments  secretament  guardats.

Envejo els  teus  cabells  ni pentinats ni  escabellats,   que  s'escapen  amb  una  bonica  llibertat  de  qualsevol  lligam,  com una  aura  al teu voltant.

Avui,  m'he  decidit  a parlar-te,  a reinventar-te,  inútilment.  O  potser no,  aquest  somriure  que  llueixes ara,  és  lleugerament  més  ample  que el que tenies a la paret.

15 comentaris:

  1. Has decidit a parlar-li, i ella vol comunicar-se amb tu? Bon dia Carme, encara queda un poquet d'Anton.

    ResponElimina
  2. De tant en tant les comunicacions aquest nivell son molt importants.

    ResponElimina
  3. Penso que ens hauries de presentar aquesta noia, o prefereixes que fem especulacions de qui és i de quina paret ha sortit?

    ResponElimina
  4. es precios com ho descrius
    i important el que sens
    si el sonriure te mes llum...es que has fet be.

    petons, wapa

    ResponElimina
  5. M'agradaria saber veure i comentar un quadre donant-li vida.
    Preciosa la manera de fer-ho, Carme.

    Bon dia.

    ResponElimina
  6. em sembla curiosa aquesta relació (o manca de relació) que s'estableix amb desconeguts que de forma periòdica i rutinària et trobes als mateixos llocs. Fa temps em va inspirar un conte on apareix un primer indici de contacte, una lleugera salutació amb un aixecament de cap.

    ResponElimina
  7. Estaria contenta si sabés que l'has dibuixat somrient :)
    Bon dia Carme i bon sol!!!

    ResponElimina
  8. Un quadre ben evocador, i sobretot el somriue.... com sempre fantàstica Carme :) És un plaer recollir engrunes de delicadesa com la teva.... Petons reina!

    ResponElimina
  9. M'has fet pensar en la Gioconda...

    M'ha encantat aquest relat breu i suggeridor.

    ResponElimina
  10. Moltes vegades pensem que fem coses inútilment, creiem que no serviràn per res... I moltes vegades ens equivoquem!

    Molt bonic el text!

    ResponElimina
  11. Els cabells t'han quedat bé, però jo no se perquè m'he quedat mirant l'escot.....potser es la primavera!!

    ResponElimina
  12. Ja ens passa això en els transports públics, per exemple.

    Potser un està fent un conte de l'altre als seus blocs....

    ResponElimina
  13. Una dona de la paret ben dibuixada i ben escrita i descrita...em vénen ganes de dir-li que l'has dibuixada feliç...

    ResponElimina
  14. Anton... molt d'Anton queda! encara vas donant i donant aquí i allà i saps? No, no sembla pas voler comunicar-se amb mi! :)

    Sttriper, són bàsicament unilaterals...

    Xexu, si hi tens un gran interès, te la presento... :)

    sargantana, dons sí, semblava més pensarosa...

    Gràcies, Pilar!

    Tibau, és curiós com et poden semblar de conegut s i en canvi són desconeguts del tot.

    Joana, li haure d'ensenyar.

    Cris, un cabasset de petons!

    Gràcies, Noves Flors, no sé si es poden comparar els somriures... però s'agraeix el teu pensament.

    Gràcies, Clara, segur que tens raó! Si més no ha esta t útil en forma de post.

    garbí, jo sempre li miro l'escot també... si veiessis l'original, valdria més la pena, té el punt de delicadesa suggerent... que no te'n pots estar, ni que jo sigui dona...

    Molt bona aquesta, Rafel... hauré de buscar el seu blog!

    Elvira, gràcies, guapa, nomé s li he eixamplat una mica el seu mig somriure.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari