Fa anys que passem moltes hores l'una davant de l'altra. Mai no acabes d'aixecar els ulls, que mantens clavats a terra, just davant dels teus peus. Jo de tant en tant els aixeco fins a tu, per a comprovar-ho.
Em commou el teu gest, d'una extrema fragilitat, i malgrat això com d'una segura voluntat de no cedir en res, ni la teva mirada ni en el teu voler. T'han deixat pensarosa, per l'eternitat, meditadora de pensaments secretament guardats.
Envejo els teus cabells ni pentinats ni escabellats, que s'escapen amb una bonica llibertat de qualsevol lligam, com una aura al teu voltant.
Avui, m'he decidit a parlar-te, a reinventar-te, inútilment. O potser no, aquest somriure que llueixes ara, és lleugerament més ample que el que tenies a la paret.
Has decidit a parlar-li, i ella vol comunicar-se amb tu? Bon dia Carme, encara queda un poquet d'Anton.
ResponEliminaDe tant en tant les comunicacions aquest nivell son molt importants.
ResponEliminaPenso que ens hauries de presentar aquesta noia, o prefereixes que fem especulacions de qui és i de quina paret ha sortit?
ResponEliminaes precios com ho descrius
ResponEliminai important el que sens
si el sonriure te mes llum...es que has fet be.
petons, wapa
M'agradaria saber veure i comentar un quadre donant-li vida.
ResponEliminaPreciosa la manera de fer-ho, Carme.
Bon dia.
em sembla curiosa aquesta relació (o manca de relació) que s'estableix amb desconeguts que de forma periòdica i rutinària et trobes als mateixos llocs. Fa temps em va inspirar un conte on apareix un primer indici de contacte, una lleugera salutació amb un aixecament de cap.
ResponEliminaEstaria contenta si sabés que l'has dibuixat somrient :)
ResponEliminaBon dia Carme i bon sol!!!
Un quadre ben evocador, i sobretot el somriue.... com sempre fantàstica Carme :) És un plaer recollir engrunes de delicadesa com la teva.... Petons reina!
ResponEliminaM'has fet pensar en la Gioconda...
ResponEliminaM'ha encantat aquest relat breu i suggeridor.
Moltes vegades pensem que fem coses inútilment, creiem que no serviràn per res... I moltes vegades ens equivoquem!
ResponEliminaMolt bonic el text!
Els cabells t'han quedat bé, però jo no se perquè m'he quedat mirant l'escot.....potser es la primavera!!
ResponEliminaJa ens passa això en els transports públics, per exemple.
ResponEliminaPotser un està fent un conte de l'altre als seus blocs....
Una dona de la paret ben dibuixada i ben escrita i descrita...em vénen ganes de dir-li que l'has dibuixada feliç...
ResponEliminaAnton... molt d'Anton queda! encara vas donant i donant aquí i allà i saps? No, no sembla pas voler comunicar-se amb mi! :)
ResponEliminaSttriper, són bàsicament unilaterals...
Xexu, si hi tens un gran interès, te la presento... :)
sargantana, dons sí, semblava més pensarosa...
Gràcies, Pilar!
Tibau, és curiós com et poden semblar de conegut s i en canvi són desconeguts del tot.
Joana, li haure d'ensenyar.
Cris, un cabasset de petons!
Gràcies, Noves Flors, no sé si es poden comparar els somriures... però s'agraeix el teu pensament.
Gràcies, Clara, segur que tens raó! Si més no ha esta t útil en forma de post.
garbí, jo sempre li miro l'escot també... si veiessis l'original, valdria més la pena, té el punt de delicadesa suggerent... que no te'n pots estar, ni que jo sigui dona...
Molt bona aquesta, Rafel... hauré de buscar el seu blog!
Elvira, gràcies, guapa, nomé s li he eixamplat una mica el seu mig somriure.
Bona pensada!
ResponElimina