Intent de dibuixar un arbre caigut que ocupava gran part del carrer. La transparència s'ha apoderat del meu espai... ara el bosc s'ha fet transparent i es veu tot, el que hi ha més enllà i més enllà encara. Falten tants i tants arbres, que el bosc ja no és el bosc.
Hi ha grans espais de bosc a Collserola, que bé deuen mantenir una massa forestal consistent, opaca, que no deixi passar els ulls més enllà de branques i arbres, però també hi havia raconades de bosc entre els llocs habitats, bocins i parcel·les de bosc entre un carrer i un altre, entre la carretera i les cases... entre un veí i un altre. Ara no. Del carrer de dalt es veu el de baix, i d'un veí es veu l'altre veí i les cases d'un costat de la carretera veuen tot el que hi ha a l'atre costat.
El paisatge s'ha despullat impúdicament i no queden espais recollits ni arrecerats.
He llegit que a Collserola entre la ventada del gener 2009 i la nevada del març 2010 s'ha perdut un 30% de massa forestal. Com totes les xifres, aquesta és un promig. La realitat més propera, la que veig cada dia, amb els meus propis ulls, em sembla encara molt més que això.
16 que col·leccionen amb mi:
Si i al nostre municipi la generalitat només hi ha destinat 6000 euros, que amb això no fem ni per netejar els camins. Com sempre el poble ha de fer la resta.
Pobre paisatge, de veritat
Quina desfeta. S'hauria de cercar una solució per restituir la vegetació perduda. És molt més important del que ens pensem.
Sembla fins i tot estrany que una meteorologia com la que tenim aquí, que no és res de l'altre món, pugui malmetre tant el medi. És una llàstima que pateixin tant els boscos, que ja pateixen prou els estius.
Els paisatges muten, darrere la tempesta. Neixen les clarianes emmarcades per fulgors de neu. Així és la natura.
Potser és millor així. Els arbres grans prop de les cases són un perill, tant pel risc d'incendis com per les tempestes que patim amb el canvi climàtic.
Els jardins i carrers d'aquestes urbanitzacions hauran de plantar-se amb un altre tipus de vegetació més petita, arbustiva que també pot ser bonica i preservar la intimitat.
Aqui a l'Empordà els arbres grans estan acostumats al vent però no a la neu, a Collserola ni una cosa ni l'altra.
Bon dia Carme.
Ostres, un 30%! Sí que es deu notar! Els dos comentaris anteriors han provat de buscar la part positiva al tema. Importants reflexions!
Quina desfeta. A Finlàndia és molt diferent:) Cap palmeres.. J'arrive pour voir moi-même!! Bisou!
Òndia Carme doncs si que estem lluïts! esperem que Collserola es refaci ....pluja, neu, vent hem tingut de tot...un arbre caigut és un tros de natura que s'ha mort...potser cal mirar el cantó positiu com et en Pere...Bon cap de setmana!
En les guerres, que n'hi ha de molts tipus, perdre un trenta per cent d'efectius, pulmons de la natura per al medi, em sembla que els generals no saben que és dirigir una batalla. Anton.
hi ha qui diu que els arbres li tapen el bosc
potser ara ho tindran mes facil
petons de cap de setmana ;)
Bé, no era la meva intenció d'apoderar-me del teu espai... (és broma!)
bé, ens haurem d'anar acostumant, o fem ja el canvi... o tot anirà empitjorant!
Però som tan cap quadrats que ens cal encara més evidències!
Al meu poble també n'han caigut bastants d'arbres.. bé, la part de muntanya que hi tenim! Però encara n'hi ha molts, moltíssims de drets..
I si reforestem?
Va...aquest estiu plantaré pinyons que es facin pins!
Quin dia de primavera tan fantàsric!!!
Doncs, quin desastre!
És una pena. A vegades he anat a caminar i pels camins hi passen tantes bicicletes aixecant pols, entre els que anem a peu que fa una mica de por, sobre tot a les curves i quan hi ha baixada... Ja no parlo. És tot tan sec i sembla abandonat en molts trams. Som massa gent, potser, que hi caminem per entre mig. El comentari anterior, es veu que no vaig introduir-lo bé. Parlava de les propagandes enganyoses i sobre un llibre "6,99 euros". Escrit per un publicista-periodista francés. Ens fa veure què és la publicitat.
La veritat és que no em veig en cor de contestar els comentaris un per un... que en tinc massa d'endarrerits. Pe`ro tornaré a fer-ho, m'agrada fer-ho... deu ser que avui tinc massa son.
Moltes gràcies a tots.. els de la visió possitiva i els que comparteixen la pena d'haver perdut el bosc... no puc fer-hi més per perillosos que siguin els arbres prop de les cases, m'agraden molt. De tota manera plantarem, plantarem i tant que sí, arbustos i també algun arbre no tan gran com aquest pinassos... clar que van caure alzine s i mimoses a dojo, que no eren pas rant grans...
Una abraçada a tots.
Publica un comentari