dissabte, 27 de març de 2010

Després de la nevada. Punt final

Intent  de  dibuixar  un arbre  caigut  que  ocupava  gran part del carrer.  

La  transparència  s'ha  apoderat  del  meu espai...  ara  el bosc  s'ha  fet transparent i es veu  tot,  el que hi ha més  enllà  i més  enllà  encara.  Falten  tants i tants arbres,  que  el bosc  ja no és  el bosc.    

Hi ha grans  espais  de bosc  a Collserola, que  bé  deuen mantenir    una massa  forestal  consistent,  opaca,  que  no deixi passar  els  ulls  més  enllà  de  branques  i arbres,   però també  hi havia  raconades  de  bosc  entre  els llocs  habitats,  bocins  i parcel·les  de bosc  entre  un carrer i un altre,  entre la carretera  i les  cases...  entre  un veí  i un altre.  Ara no.    Del carrer  de  dalt  es  veu el de baix,  i  d'un veí  es  veu l'altre  veí  i  les  cases  d'un costat  de la carretera  veuen  tot  el que hi ha  a l'atre  costat.

El paisatge  s'ha  despullat  impúdicament i no queden espais  recollits  ni arrecerats.

He llegit  que  a  Collserola  entre  la  ventada del gener 2009  i la nevada  del març 2010  s'ha perdut  un 30%  de massa  forestal.  Com  totes  les  xifres,  aquesta  és un promig.  La  realitat  més  propera, la que  veig  cada  dia, amb  els meus  propis  ulls,  em sembla encara molt més  que  això. 

16 comentaris:

  1. Si i al nostre municipi la generalitat només hi ha destinat 6000 euros, que amb això no fem ni per netejar els camins. Com sempre el poble ha de fer la resta.
    Pobre paisatge, de veritat

    ResponElimina
  2. Quina desfeta. S'hauria de cercar una solució per restituir la vegetació perduda. És molt més important del que ens pensem.

    ResponElimina
  3. Sembla fins i tot estrany que una meteorologia com la que tenim aquí, que no és res de l'altre món, pugui malmetre tant el medi. És una llàstima que pateixin tant els boscos, que ja pateixen prou els estius.

    ResponElimina
  4. Els paisatges muten, darrere la tempesta. Neixen les clarianes emmarcades per fulgors de neu. Així és la natura.

    ResponElimina
  5. Potser és millor així. Els arbres grans prop de les cases són un perill, tant pel risc d'incendis com per les tempestes que patim amb el canvi climàtic.
    Els jardins i carrers d'aquestes urbanitzacions hauran de plantar-se amb un altre tipus de vegetació més petita, arbustiva que també pot ser bonica i preservar la intimitat.
    Aqui a l'Empordà els arbres grans estan acostumats al vent però no a la neu, a Collserola ni una cosa ni l'altra.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. Ostres, un 30%! Sí que es deu notar! Els dos comentaris anteriors han provat de buscar la part positiva al tema. Importants reflexions!

    ResponElimina
  7. Quina desfeta. A Finlàndia és molt diferent:) Cap palmeres.. J'arrive pour voir moi-même!! Bisou!

    ResponElimina
  8. Òndia Carme doncs si que estem lluïts! esperem que Collserola es refaci ....pluja, neu, vent hem tingut de tot...un arbre caigut és un tros de natura que s'ha mort...potser cal mirar el cantó positiu com et en Pere...Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  9. En les guerres, que n'hi ha de molts tipus, perdre un trenta per cent d'efectius, pulmons de la natura per al medi, em sembla que els generals no saben que és dirigir una batalla. Anton.

    ResponElimina
  10. hi ha qui diu que els arbres li tapen el bosc
    potser ara ho tindran mes facil

    petons de cap de setmana ;)

    ResponElimina
  11. Bé, no era la meva intenció d'apoderar-me del teu espai... (és broma!)
    bé, ens haurem d'anar acostumant, o fem ja el canvi... o tot anirà empitjorant!
    Però som tan cap quadrats que ens cal encara més evidències!

    ResponElimina
  12. Al meu poble també n'han caigut bastants d'arbres.. bé, la part de muntanya que hi tenim! Però encara n'hi ha molts, moltíssims de drets..

    ResponElimina
  13. I si reforestem?
    Va...aquest estiu plantaré pinyons que es facin pins!
    Quin dia de primavera tan fantàsric!!!

    ResponElimina
  14. És una pena. A vegades he anat a caminar i pels camins hi passen tantes bicicletes aixecant pols, entre els que anem a peu que fa una mica de por, sobre tot a les curves i quan hi ha baixada... Ja no parlo. És tot tan sec i sembla abandonat en molts trams. Som massa gent, potser, que hi caminem per entre mig. El comentari anterior, es veu que no vaig introduir-lo bé. Parlava de les propagandes enganyoses i sobre un llibre "6,99 euros". Escrit per un publicista-periodista francés. Ens fa veure què és la publicitat.

    ResponElimina
  15. La veritat és que no em veig en cor de contestar els comentaris un per un... que en tinc massa d'endarrerits. Pe`ro tornaré a fer-ho, m'agrada fer-ho... deu ser que avui tinc massa son.

    Moltes gràcies a tots.. els de la visió possitiva i els que comparteixen la pena d'haver perdut el bosc... no puc fer-hi més per perillosos que siguin els arbres prop de les cases, m'agraden molt. De tota manera plantarem, plantarem i tant que sí, arbustos i també algun arbre no tan gran com aquest pinassos... clar que van caure alzine s i mimoses a dojo, que no eren pas rant grans...

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari