Colliré un gran ram de mimosa,
perquè t'enduguis amb ell
el perfum i el camí i aquest instant
de groc intens als ulls i a les mans.
Com una llum a l'hora fosca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja que el ram ha de ser gran, que també sigui gran en mimos.
ResponEliminaT'ha quedat perfecte, un ram molt mimós que espero et sigui acompanyat dels mimos corresponents
ResponEliminaEm fa sentir angoixa la uniformitat del fons negre, Carme.
ResponEliminaD'altra banda, també trobo que la llum de la mimosa esclata damunt del negre, la qual cosa em reconforta.
perfecte per a il.lustrar un llibre de Mercè Rodoreda
ResponEliminaVénen les mimoses, s'apropen les al·lèrgies! I així estic jo! Un ram preciós, després de la flor de l'aumetller, el perfum de les mimoses... Comença el color!
ResponEliminaNo dic que no, te'l prenc. Moltes gràcies.
ResponEliminaEsperem que les mimoses amb el seu groc d'or i de llimona anunciïn per fi la fi d'aquest hivern tan llarg...bon diumenge!
ResponEliminaUn ram preciós, com preciosa és la mimosa... Un dibuix maco, Carme!
ResponEliminaPetons!
Enmig de la foscor res millor que un regal de llum. Tot un detall. Preciós!.
ResponEliminaMe l'enduc! Gràcies, nena!
ResponEliminaVinc a olorar-la...;)
ResponEliminaHe començat a escriure tres o quatre comentaris i cap em queda com jo voldria... així que només puc dir-te que això de la llum en l'hora fosca és preciós...
ResponEliminaCarme ja tinc el pom amb aigua, aquesta nit hi posaré una mica d'aigua de lluna, unes gotes de rosada. Segur que serà "com una llum a l'hora fosca".
ResponEliminaUna abraçada en groc...
onatge
els rams de mimosa i les flors d'ametller com les del post d'abans....senyals de l'inici del final de l'hivern!
ResponEliminasempre m'agradava tenir rams de mimosa, la seva dolça olor..., però és verí per als gats, i des de que el puck està per casa, la mimosa ja no s'olora....
Recordo que a la meva àvia li encantaven.. i jo, quan podia, n'hi portava un ram! Quins records m'han vingut amb un moment!
ResponEliminaperò no sé si fa consol...és trist, massa...
ResponEliminaóscar, tens raó, els mimos que no faltin mai!
ResponEliminagarbí, sempre, no en deixarem escapar ni un!
Pilar, em sap greu, potser si que és massa negre... hi pensaré un altre dia! Una abraçada.
Jesús, Mercè Rodoreda? Si tu ho dius, per què no? :)
Una mala sort això de les alèrgies, toca qui toca... potser t'hauràs d'allunyar una mica del ram, doncs.
Pren-lo, Noves Flors, amb tot l'afecte...
Elvira, segur que sí... aquesta revifada de l'hivern que ens anuncien, segur que serà ja el seu final.
Gràcies, Rita, una abraçada!
-assumpta- una abraçada, bonica!
Anna, encantada, que te l'enduguis!
En fa, d'olor, fanalet? :)
Assumpta, gràcies, una abraçada.
onatge, espero que sí, que duri força i segur que l'aigua de lluna l'ajudarà a no marcir-se.
rits, no tenia ni idea que fos verí pels gats, veus, sempre s'aprèn coses noves... es nota que no tinc gat, oi?
Un ramet per a tu, Clara, en record de l'àvia.
zel, no, no, no fa consol, hi ha tristors que no en tenen de consol.
M'agraden forças flor i com las has dibuixat.
ResponEliminaPreciosa la mimosa i la seva olor tan delicada... M'agrada molt la foto, el dibuix no tant. Costa molt dibuixar una mimosa per la seva regularitat en color i forma, costa fer l'abstracció.
ResponEliminaAh! El poema molt bonic. És deformació professional que l'hagi deixat
ResponEliminaGràcies, Striper.
ResponEliminaM Antònia, la foto és fantàstica, de Fanal Blau, tens raó. Gràcies per la teva opinió, ja m'agrada que me la diguis.