Amb un gest deseixit
ho omplenes tot:
l'aire s'encen amb la teva llum,
i queda amarat, com jo
del teu pefum i del teu somriure.
En breus segons
i en silenci puc veure el teu trasbals
paral·lel al meu.
Espero un nou començament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Molt ben maridat, Carme. És instant magnífic.
ResponEliminaSalut i Terra
A veure que em sortira a mi.
ResponEliminaHi ha instants únics i inesborrables. Els elements que descrius, els fan encisadors.
ResponEliminaBon dia, Carme!
M'agradava l'elegància de Gilda, ara la majoria fan xavacanades. El poema també és bonic. Les frases de sota és una lliçó de llengua molt bona . Ara, no es tenen en compte els signes de puntuació ni l'ordre de les frases. Els diaris traduèixen directe de l'anglès i es nota molt.
ResponEliminaUn final prometedor d'un nou començament per a una escena molt especial de la història del cinema :-)
ResponEliminat'ha quedat molt bé!! ;-)
A mi no em surt pas res... és difícil, eh?
Les violetes de més enrera m'han agradat molt.
ResponEliminaMolt reeixides les paraules rimades per aquest instant especial del cinema...! T'ha quedat preciós Carme!
ResponEliminaArtista, que ets una artista en tot el que fas, pintar, escriure,reflexionar i interpretar...!
ResponElimina"Espero un nou començament.."
ResponEliminauna frase que diu molt! moltíssim! almenys per a mi..
M'encanta l'últim vers.
ResponEliminaun gest de cap que treu l'alè. Gràcies
ResponEliminaCopses la essència de Rita/Gilda amb la delicadesa de les teves paraules. (Diana: tocat al centre). ^_^
ResponElimina