Totes aquestes reflexions i exemples de manipulació del llenguatge, tot i no ser citacions textuals ni molt menys, han vingut del llibre "Al gusto di cioccolato" de Matteo Rampin.
Posar una paraula entre cometes és canviar el valor de la paraula.
Posar una paraula entre cometes és canviar el valor de la paraula.
Parlant també posem cometes, amb l'entonació de la veu.
LLegiu la mateix a frase:
El President d'aquesta Associació Cultural sempre mira pel bé dels tots els socis.
El "President" d'aquesta Associació Cultural sempre mira pel bé dels tots els socis.
El President d'aquesta "Associació Cultural" sempre mira pel bé dels tots els socis.
El President d'aquesta Associació "Cultural" sempre mira pel bé dels tots els socis.
El President d'aquesta Associació Cultural sempre mira pel "bé" dels tots els socis.
El President d'aquesta Associació Cultural sempre mira pel bé dels "tots" els socis.
una explicació "molt ben feta"!
ResponEliminao
una "explicació" molt ben feta
però millor aquesta:
"una explicació molt ben feta"
Trobo que les cometes són un bon indicador del que pensa qui escriu.
ResponEliminaDe vegades dibuixen un rictus d'ironia. Altres vegades, constitueixen un cadenat d'informació.
M'agraden molt les reflexions sobre el llenguatge.
Bon dia, Carme.
Es troba a faltar, -tantes vegades!, i em refereixo, bàsicament, a la blogosfera-, el to a la paraula escrita, que entre tots ens hauríem d'esforçar a utilitzar els recursos que ens proporciona la signografia. L'exemple que expliques referent a les cometes n'és una bona prova.
ResponEliminaCpl·lecionant moments que serveixin d'estimul a tots. Ets imperdonable... Anton.
ResponEliminacuriós!
ResponEliminaAixò ho veig més clar que altres coses. Fins i tot llegint-les mentalment, no en veu alta, vull dir, es nota la diferent entonació que hi posem. En alguns casos significa que no és exactament allò que diem, però ho és de facto, i en altre és com posar ironia a l'assumpte. A mi m'agrada força fer servir aquest recurs.
ResponEliminaMolt bo! les cometes ,el que poden canviar el sentit del que "diem "i escrivim...Jo tinc l'equivalent en castellà del llibre i la veritat no sé si ha estat mal traduït però no trobo els exemples ( també és cert que no m'he l'he acabat de llegir)
ResponEliminaBon dissabte!
estrip, gràcies per continuar amb l'experiment! :)
ResponEliminaGràcies Pilar!
Assur, gràcies! Hi ha molts trucs de llenguatge o potse r no són trucs, són maneres d'utlitzar-lo que tenen uns resultats concrets, en siguem conscients o no.
Anton, gràcies, una abraçada.
Sí, Clara, curiós!
Xexu, és un recurs senzill però que serveix per a moltes coses i per a molts matisos. val la pena tenir-lo en compte!
Elvira, jo no poso els mateixos exemples del llibre, m'agrada provar-ne d'altres sempre que em semblin més o menys entenedors... però el llibre en italià porta com a mínim un exemple de cada truc o de cada tècnica, segons com ens ho mirem.
M'agrada!! :-))
ResponEliminaEn algunes d'elles no he pogut evitar el somriure, pensant en just el contrari del que deien jejeje:
El President d'aquesta Associació Cultural sempre mira pel bé de "tots" els socis (pots comptar que segur que no!!) ;-))
La premsa madrilenya assegura estar molt contenta de que un equip "espanyol" hagi passat dels vuitens de final a la Champions.
;-))
Assumpta, és així mateix... a mi em diverteixen aquests jocs. :)
ResponEliminaFeia temps que no veia un exercici d'aquest tipus. Vaig tenir una assignatura a la carrera - Lògica - que vaig acabar fart de fer-ne. Gràcies a això, encara avui dia continuo fent servir aquestes cometes... ;)
ResponEliminaEn funció de l'enfàsi i la micro-pausa en cadascuna de les paraules podem obtenir un resultat ben diferent.
ResponEliminaNo podies posar millor exemple.
Segueix!!!
;)
Fins i tot el llenguatge no verbal intervé en el significat del que volem dir. Molt bo, Carme!
ResponEliminaHi ha poetites coses, Joan, que ens serveixen per sempre!
ResponEliminaIntentaré seguir, assumpta, a verue si trobo més temes interessants sobre llenguatge.
kweilan, i tant que sí, el llenguatge no verbal intervé més que el verbal. Ara no sé exactament com anava pe`ro hihavia uns estudis sobre la importancia comunicativ a de l'un i de l'altre i crec que guanyava el no verbal de molt.