Fragment d'un Relats conjunts
I ningú,
ni ella mateixa,
no podia saber
si tenia aquella mirada freda
perquè no trobava l'amor
o no trobava l'amor
pel glaç que escampava amb la seva mirada.
Quina és la bona d'aquestes afirmacions?
- " Em sento molt insegura i sempre necessito ajuda"
- " Sempre demano ajuda i això em fa sentir molt insegura".
- " Els meus companys m'ignoren i jo ja no vaig a prendre cafè amb ells"
- " No vaig a prendre cafè amb els companys i ara ja m'ignoren"
- " Com més em pregunta i s'enfada ella, més callo" jo"
- " Com més callo jo, més em pregunta i s'enfada ella"
Totes aquestes reflexions i exemples de manipulació del llenguatge, tot i no ser citacions textuals ni molt menys, han vingut del llibre "Al gusto di cioccolato" de Matteo Rampin.
Depen de la situació totes tenen el seu sentit, es el poder del llenguatge
ResponElimina"no trobava l'amor
ResponEliminapel glaç que escampava amb la seva mirada..."
M'agrada molt de trobar-hi aquests exemples i reflexions envers el llenguatge (tot i que em sembla que ho faig en ordre invers, començant per aquest últim post teu, aaaiiiis). Ara vaig a veure els altres.
Bon diumenge Carme!!!
Les paraules són les mateixes però les diferents frases ens mostren situacions completament diferents.
ResponEliminaEls exemples són molt clars i ben trobats. :-)
Aquestes afirmacions són bones però a vegades no sé llegir bé i no entenc les preguntes.
ResponEliminaPerò no sé llegir bé i de vegades em pregunto i no entenc si aquestes afirmacions són bones.
Bon dia Carme.
M'agraden molt aquestes "manipulacions del llenguatge" causa-efecte efecte-causa es retroalimenten si penso sóc molt insegura i sempre demano ajuda acabaré demanant ajuda i confirmant el que ja pensava i per tant confirmo la meva inseguretat ....aquest curtcircuits s'han de poder trencar perquè tot vagi millor...em fas venir ganes de llegir aquest Matteo Rampin....bon diumenge!!!
ResponEliminaJollons, i no només això, sovint les paraules les canviem de sentit i context al nostre gust o necessitat del moment, només cal escoltar els nostres estimats polítics...(nostres?, estimats?)
ResponEliminapetons, preciosa!
No en tinc la resposta, però m'ha semblat un post i una reflexió genial. Sovint són certes les dues afiramcions perquè són situacions que es retroalimenten i trencar aquestes rodes és complicat
ResponEliminaAquestes les veig més clares que l'altre dia. En funció de com ho escrivim, les dues frases que formen l'oració tenen una importància diferent. Una es fa causa i l'altra conseqüència, però no és una cosa absoluta, i llegit d'una altra manera, la causa i la conseqüència canvien. És un bon recurs, no?
ResponEliminaA mi em passa com a l'Elvira!! Em fas agafar ganes de llegir aquest llibre!! :-))
ResponEliminaTenim tants recursos en l'idioma! Quan escrius, és bonic saber utilitzar aquests trucs!! ;-)
Ah! I m'ha encantat clicar el relat que has posat com exemple, llegir-lo sencer -perquè és molt bó!!- i traslladar-me al teu blog de fa tants mesos... i no hi havia cap comentari meu!! Probablement encara no et coneixia, Carme!! :-) (era súper novata per aquells temps!! jeje)
garbí, la qüestió és que tenen sentit precisament en la mateixa situació... autoenganys que ens fem...
ResponEliminaassumpta, avegade s csota saber si les coses són així o aixà i sovint són de les dues maneres a la vegada.
Mc, jo diria que ens mostren dues visions d'una mateixa situació, completament diferents. Molts cops passa que allò que la gent t'explica com una causa-efecte, més que una causa i efecte unidireccional, és un cercle de causes i efectes en el qual és díficil determinar on ha començat tot.
Pere... són bones, t'ho puc assegurar... tant si les entens com si no... je, je, je... :)
Elvira, així mateix, clavadet, tal com ho dius... en psicologia ens troben tant i tant sovint amb cercles d'aquests... que els hem d'intentar entendre molt bé per saber trobar la manera de trencar-los.
Zel, això de canviar el sentit de cad a paraula és la manipulació del llenguatge més lletja i malintencionada que conec... aquest a que proposo aquí és bàsicament un "autoengany" però no acostuma a tenir mala bava. D'això... ni nostre, ni estimats, ara per ara... Petonets, maca!
És complicat Mireia, pepro no impossible, en el moment que es pot entendre aquest a retroalimentació, acabem trobant una bona sortida.
Xexu, pot ser un bon recurs o una manipulació descarada o, com he dit més amunt, un terrible autgoengany que empresona a molta gent i fa que no avancin en el seu camí i sempre ensopeguin amb la mateixa pedra.
Assumpta, la veritat és que jo me'l vaig portar fa uns anys d'Itàlia, en italià i ara el rellegeixo, i no sé ni si està traduit... no us ho puc assegurar.
Però aquestes manipulacions del llenguatge, a mi m'interessen més per quan parlo, per quan treballo, per quan "visc" i parlo amb mi mateixa, molt més que no pas per escriure.
dependrà de la realitat de cadascú. Potser totes certes, potser totes falses, no?
ResponEliminaestrip, jo diria, que depèn més que de la realitat, del punt de vista, i crec que si una és certa, l'altra també ho serà en una mesura o altra, són realitats que generen l'una a l'altra. Però no deixa de se r un punt de vista també el meu, clar que està comprovat unes quantes vegades.
ResponEliminaEn els teus darrers posts observo el poder semàntic del llenguatge i la possibilitat d'utilitzar-lo en la comunicació de manera enganyosa.
ResponEliminaCal reflexionar sobre els temes oberts. Els trobo profunds i difícils de tancar amb un comentari.
Em trec el barret...Una vegada més, Carme.
Jo aqui mes que manipulació veig diferents punts de vista.
ResponEliminaEstic rellegitn un llibre sobre les diverses manipulacions semàntiques del llenguatge. N'hi ha un munt, porto aquí les que em semblen més interesants i útils. En aquest cas, i amb els exemples que jo he posat, que tots són exemples reals que jo he sentit de persones diverses, és uja mena d'autoenganuy de només voler veure una part de la realitat.
ResponEliminaStriper, podríem dir-ho així, si vols, però la gràcia està que tan real és l'un com l'altre. I si només en veiem un no entenem la realitat completa i a més a més no trobem solució al problema.