Tots sabem que la publicitat, sovint menteix descaradament, però com que això a vegades pot tenir limitacions legals, la publicitat també menteix sense mentir, o sigui donant a entendre. Poden no dir cap mentida però ens deixen que la pensem. Es pot fer de moltes maneres:
1.- Dir una informació que en suggereix una altra que podria ser útil, però que no la diuen i la que diuen no serveix per a res.
"Sotmès a tests de laboratori"
No diuen el resultat d'aquests test, ni diuen que han estat aprovats i acceptats pels tests de laboratori. Només deixent que ens ho pensem.
2.- Dir la paraula clau, encara que no sigui utilitzada de la manera més pròpia
2.- Dir la paraula clau, encara que no sigui utilitzada de la manera més pròpia
"Amb gust de xocolata"
Quan un producte diu que té gust de xocolata, no diu pas que sigui de xocolata i habitualment no ho és, però la paraula xocolata és més potent que la resta de l'expressió.
3.- Altres cops anuncien propietats generals, com si fossin especifiques de la marca anunciada.
"Aigua Diurètica"
Totes les aigües són diurètiques
4.- Anunciar que un producte conté alguna substància, encara que sovint aquesta substància no sigui ni favorable (i esperem que no sigui perjudicial) per a la salut. Poso un exemple inventat, per no dir marques, imagineu una crema que diu:Conté "estracte d'ala de papallona blava".
I la conté... només que ningú no sap perquè, ja que no té cap mena d'efecte sobre la pell, només per diferenciar-la de les altres i per fer-nos creure que deu ser bo, ja que ho diuen.
Quan escrivim i no estem fent publicitat... també mentim sense mentir, però aleshores és molt diferent. Aleshores són recursoso literaris que fan que el lector pugui acabar d'imaginar.
"Quan el va veure a punt de passar per la porta, la seva expressió va canviar totalment..."
No diem com va canviar, deixem que se suposi... No sé pas si ens els altres casos es pot aplicar tant exactament. Em sembla que en el darrer cas... posar coses que no serveixin per a res, pot aconseguir fins i tot algun text carregat de màgia.
I la conté... només que ningú no sap perquè, ja que no té cap mena d'efecte sobre la pell, només per diferenciar-la de les altres i per fer-nos creure que deu ser bo, ja que ho diuen.
Quan escrivim i no estem fent publicitat... també mentim sense mentir, però aleshores és molt diferent. Aleshores són recursoso literaris que fan que el lector pugui acabar d'imaginar.
Donar una informació que en suggereix una altra que no donem, podria ser:
"Quan el va veure a punt de passar per la porta, la seva expressió va canviar totalment..."
Justament anava pensant el que dius al final. Les paraules que fem servir són màgiques, i rere cada frase s'amaga molt més que el que hi posa. Com a mínim, amaguem tant com diem. Jugar amb el llenguatge és magnífic. Dius sense dir, no dius per, precisament, dir alguna cosa. En dius una però vols dir una altra cosa... ja no parlem de metàfores! M'encanta jugar amb la llengua, i estic content de fins i tot sortir-me'n algun cop.
ResponEliminaAra, quan aquesta propietat tan maca que té la llengua es fa servir per una cosa tan baixa i tan bruta com la publicitat, per mentir i enganyar, és una arma de doble tall, és clar.
La veritable resposta la tenen els politics que son capaços de parlar sense parar més d'una hora sense treure aigua clara.
ResponEliminaEl que estar clar es que la manera de dir les coses canvien molt els resultata
el pa de cada dia a la televisió i a la ràdio.
ResponEliminaEl poder de la paraula i el poder d'escoltar i entendre. Quin és més poderós?
I també pot passar que allò que un dia es diu i sembla una veritat, en el transcurs del temps es transformi en mentida.
ResponEliminaParlar és molt fàcil, Carme. El que és difícil és callar per evitar mentir.
Hi ha una frase que sempre he trobat curiosa:
ResponEliminaDesprés d'un temps sense veure's o sense parlar, uns amics o una parella, l'un li diu a l'altre:
"No saps com t'he trobat a faltar!"
Doncs no, no ho sé... si us plau, digues-m'ho: molt? poc? gens?
Una altre:
"ells dos tenien una relació molt especial"
Com d'especial? bona? dolenta?
CARME!! M'ENCANTEN AQUESTS POSTS TEUS!! :-))
I això de l'ala de papallona blava!! jajaja és ben bé així!! ;-))
"Magdalenes a l'estil de l'avia"
ResponElimina"Caldo casero"
A veure, com era "l'estil de l'avia"? això implica que són bones? jajaja i si l'avia no sabia cuinar? i això del caldo casolà em fa molta gràcia... no hi ha cap caldo casolà que s'assembli!! :-))
un bon apunt! :) fet i fet també ho fem nosaltres a l'hora d'escriure no? :)
ResponEliminaSuc de taronja natural....? hi ha usos bons i usos no tan bons del llenguatge ...en literatura, en poesia la manipulació del llenguatge ens fa arribar a belleses...i en teràpia poden arribar a curar...
ResponEliminaM'encanten aquests apunts Carme !!!
Suggerir, més que no dir directament, és importantíssim en literatura, sobretot en poesia. I potser també forma part de l'erotisme...
ResponEliminaMira, anava a dir el mateix que ha dit Novesflors. Suggerir és molt millor que dir. El text és més ric, encara que no ho sembli. Donar pas a la imaginació!
ResponEliminaEl llenguatge publicitari pot ser enganyós per tal d'aconseguir els seus objectius.
ResponEliminaI si nó fixeu-vos en l'anunci de la campanya de primavera d'uns importants magatzems:
"Il pericolo número uno la donaaaa ..." Ja! Ja! Ja! quina por.
Bona tarda Carme.
"Il pericolo número uno la donaaaa ..."
ResponEliminaEl meu marit la va cantant tot el dia!! :-DDD
Quan hi ha pedregada la fruita només la poden portar per fer sucs, quan llegeixo la seva publicitat diu: feta amb les millors fruites, seleccionades, bla, bla, bla...
ResponEliminaNo podrien dir: anyada de la pedregada de Mollerussa del 2008 i llestos?
PD L'extracte d'ala de papallona et dóna ales?
Publocitat, noticies massas enganys.
ResponEliminaM'ha encantat aquest apunt pel que té de reflexió sobre aquesta eina meravellosa que tenim de la paraula. Bona ressenya i he gaudit molt amb els comentaris també.
ResponEliminaLes paraules tenen molt de joc, ens poden divertir per també poden fer molt mal.
ResponEliminaMolt interessant el teu escrit Carme. Quan passa el que tu descrius en temes de menjar o política, jo dic que és una MANIPULACIÓ. També passa en religió... Estem més manipulats que mai.
ResponEliminaUna abraçada de les de sempre.
onatge
Carme, tu com a publicista no tindríes preu...
ResponEliminaEt felicito per aquest apunt tan ric.
Isabel
M'ha encantat el post. Jo afegiria una altra d'aquestes mentides:
ResponElimina-Comparar-se amb una altra marca per enaltir propietats sense ni tant sols dir el nom de l'altra marca. Per exemple:
"...amb aquesta marca podrà estalviar el doble que amb la marca més venuda actualment..."
(pensant-t'ho bé també la podríem incloure al primer grup, però trobo fatal que s'esgarrapin uns als altres!)
Suggerir m'agrada, sempre que no estigui lligat a l'engany!
1 pató!
Molt bon post amb reflexió i somriure inclòs.... M'identifico amb el que ha dit també en XeXu.... La propera vegada que compri una "crema" miraré si duu ales blaves de papallona :) Un dibuix molt maco.... Petons!
ResponEliminaI caiem al parany, perquè sinó no utilitzarien aquestes tècniques! Està molt bé aquesta reflexió i adonar-nos dels jocs de paraules que utilitzen els sentiments, les emocions o les sensacions per fer-nos caure!
ResponEliminaCarme? Estàs bé? No has publicat!
ResponEliminamolts bons, els exemples que ens aportes.
ResponEliminaEl món de la publicitat ja va xdeixant de ser un art (per passar a ser un "vendretruites")
doncs si. La gràcia és que deixen a la nostra imaginació el que volguem entendre,..xo com que estem tan estandaritzats, ja se suposa cap on anirà el nostre pensament.
ResponEliminahi ha recursos que no tenen fi! siguin literaris o publicitaris!
El llenguatge té allò que denominaríem "dobles lectures", on la oratòria és el secret de totes les coses.
ResponEliminaM'he adherit al teu blog, espero que també t'interessi el meu.
Salutacions, i feliç pasqua.
>Jordi Cirach
Moltes gràcies a tots pels comentaris, heu anat completant el post de la millor manera possible. L'exemple que ha posat l'Assumpta em sembla molt encertat per separar aquest tema de la publicitat.
ResponElimina