Una proposta de Relats Conjunts
Se li havia espatllat la maquina de lligar somnis i se sentia perdut. Els somnis sempre havien estat la seva manera de sobreviure.
Se li havia espatllat la maquina de lligar somnis i se sentia perdut. Els somnis sempre havien estat la seva manera de sobreviure.
Ara buscava per tot arreu imatges, paraules, colors o històries que fossin capaces de retornar-li els somnis.
Però només li sortien imatges exòtiques, disperses i esfilagarsades que no li deien res.
Sense somnis se sentia atrapat en la seva realitat i incapaç d'imaginar un futur que li agradés.
Va mirar-se molt atentament el quadre a la paret, va intentar imaginar-se a ell mateix en aquesta escena. I quan va ser dins, va sentir-se perdut del tot, ja no sabia pas on anava, ni li importaven gens els somnis.
Va tornar-ne a sortir, eren la 1 i 28 de la matinada i li va semblar millor anar-se'n a dormir. Segurament demà veuria les coses d'una altra manera. Ara només escrivia que bestieses.
L'endemà es va trobar l'escrit penjat. I és que a aquestes hores de la matinada no n'encertava ni una, no sabia ni guardar un esborrany com déu mana.
Va tornar-ne a sortir, eren la 1 i 28 de la matinada i li va semblar millor anar-se'n a dormir. Segurament demà veuria les coses d'una altra manera. Ara només escrivia que bestieses.
L'endemà es va trobar l'escrit penjat. I és que a aquestes hores de la matinada no n'encertava ni una, no sabia ni guardar un esborrany com déu mana.
De vegades es dificil proyectar un futur a mida.
ResponEliminaEn veure el quadre actual, jo també vaig tenir la sensació d'estar perdut i de no saber què escriure. Esperem que recuperi aviat els somnis. Jo al final, he escrit alguna cosa...
ResponEliminaQuin desastre! Si això era just un esborrany i no el volia penjar encara...
ResponEliminaAfegeixo un final ben real...
Què boooooooo!!!! :-))
ResponEliminaEt prometo que ara et llegeixo, i llegeixo també el teu propi comentari i ja no sé si és cert que tan sols havia de ser un esborrany o és un "truco" literari... sigui com sigui, t'ha quedat magnífic :-)
En cas de que sigui un "accident" real, serà que les fades nocturnes et van voler ajudar :-))
Doncs ara compte si estesis desperta.... no cal que el toquis ha quedat perfecte, t'ho dic jo
ResponEliminaDe vegades els somnis que tenim mentre somniegem i els que tenim quan som desperts, s'entrellacen i creen composicions com la teva.
ResponEliminaM'agrada molt el fet de no poder esbrinar la part en què somniaves somniejant i la part en què somniaves desperta.
Quan puguis, m'ha de deixar la clau que et permet entrar dins d'un quadre!
Assumpta, les fades nocturnes em van ajudar sense cap dubte. El relat s'acabava en aquest a frase "ja no sabia pas on anava, ni li importaven gens els somnis."
ResponEliminaI després d'aquest punt, hi havien unes lletres sense significat i res més... uf! aquest matí quina vergonya m'ha vingut. Allò que va millor per la vergonya és explicar la veritat.
gràcies, garbí, no el toco... no, le s fades, ja ho veus.
Pilar, ja veus que no m'ha servit de gran cosa entrar dontre del quadre, m'ha servit més anar-me'n a dormir :)
Doncs al capdavall tant és si és un esborrany ara ja no ho és i ha quedat prou bé! A mi m'agrada!
ResponEliminaPotser m'hauries de prestar de tant en tant el quadre, doncs. Somric.
ResponEliminaMés d'una vegada m'he trobat així, i és possible que algun text hagi anat a publicar abans no pas en volia, però tampoc no passa res, a la fi som el que som, humans.
ResponEliminaTanmateix és una bona descripció que molts hem sentit, i si al final això és el que t'inspirava la imatge ja n'hi ha suficient.
Elvira, me n'alegro, al matí l'he adecentat una mica...
ResponEliminaPilar, doncs jo et deixo el que vulguis. :) i et torno el somriure.
Josep, sempre és un consol, saber que no sóc l'única a qui passen aquestes coses.
Molt bo, Carme!!!
ResponEliminaEls teu relat desdibuixa la realitat? Carme, estas travessant una nova frontera (i sense estimulants, espero ^_^), endavant indaga en aquest camí. Sembla més una aventura prou engrescadora, que no pas una rèmora. I al crit de guerra: Surrealisme, o mort!Una abraçada.
ResponEliminaGràcies, kweilan!
ResponEliminaLa meva perdició, sense estimulants... potser els haguñes necessitat per despertar-me una mica :) però gràcies pels teus ànims i pel comentari. Una abraçada.
Realitat sense somnis=igual a malson, m'ha agradat la manera com ho has transmés, felicitats!.
ResponEliminaT'ha quedat molt original, ni que sigui de forma involuntària. Està clar que les fades volien que sortís així, no?
ResponElimina