dimarts, 16 de març de 2010

Relats conjunts

Una proposta  de Relats  Conjunts 

Se li havia  espatllat  la  maquina  de lligar  somnis i se  sentia  perdut. Els  somnis sempre havien  estat la seva  manera de sobreviure.
Ara  buscava per tot  arreu  imatges,  paraules,  colors  o  històries que fossin capaces  de  retornar-li  els somnis.
Però  només li sortien imatges  exòtiques, disperses  i esfilagarsades  que no li deien res.
Sense somnis  se  sentia  atrapat  en la seva realitat i  incapaç  d'imaginar un futur  que li agradés.
Va mirar-se molt  atentament  el quadre a la paret, va intentar  imaginar-se  a ell  mateix  en aquesta  escena.  I  quan va ser dins, va  sentir-se  perdut del tot,  ja no sabia  pas  on  anava, ni li  importaven  gens  els  somnis.
Va  tornar-ne  a sortir,  eren la 1 i 28  de la matinada  i  li va semblar  millor anar-se'n  a dormir.  Segurament  demà  veuria  les coses  d'una altra manera.  Ara  només  escrivia  que  bestieses.  

L'endemà  es  va trobar  l'escrit  penjat.  I és  que  a aquestes hores de la matinada  no n'encertava  ni una,  no sabia  ni guardar un esborrany  com déu mana.

16 comentaris:

  1. De vegades es dificil proyectar un futur a mida.

    ResponElimina
  2. En veure el quadre actual, jo també vaig tenir la sensació d'estar perdut i de no saber què escriure. Esperem que recuperi aviat els somnis. Jo al final, he escrit alguna cosa...

    ResponElimina
  3. Quin desastre! Si això era just un esborrany i no el volia penjar encara...

    Afegeixo un final ben real...

    ResponElimina
  4. Què boooooooo!!!! :-))

    Et prometo que ara et llegeixo, i llegeixo també el teu propi comentari i ja no sé si és cert que tan sols havia de ser un esborrany o és un "truco" literari... sigui com sigui, t'ha quedat magnífic :-)

    En cas de que sigui un "accident" real, serà que les fades nocturnes et van voler ajudar :-))

    ResponElimina
  5. Doncs ara compte si estesis desperta.... no cal que el toquis ha quedat perfecte, t'ho dic jo

    ResponElimina
  6. De vegades els somnis que tenim mentre somniegem i els que tenim quan som desperts, s'entrellacen i creen composicions com la teva.
    M'agrada molt el fet de no poder esbrinar la part en què somniaves somniejant i la part en què somniaves desperta.
    Quan puguis, m'ha de deixar la clau que et permet entrar dins d'un quadre!

    ResponElimina
  7. Assumpta, les fades nocturnes em van ajudar sense cap dubte. El relat s'acabava en aquest a frase "ja no sabia pas on anava, ni li importaven gens els somnis."

    I després d'aquest punt, hi havien unes lletres sense significat i res més... uf! aquest matí quina vergonya m'ha vingut. Allò que va millor per la vergonya és explicar la veritat.

    gràcies, garbí, no el toco... no, le s fades, ja ho veus.

    Pilar, ja veus que no m'ha servit de gran cosa entrar dontre del quadre, m'ha servit més anar-me'n a dormir :)

    ResponElimina
  8. Doncs al capdavall tant és si és un esborrany ara ja no ho és i ha quedat prou bé! A mi m'agrada!

    ResponElimina
  9. Potser m'hauries de prestar de tant en tant el quadre, doncs. Somric.

    ResponElimina
  10. Més d'una vegada m'he trobat així, i és possible que algun text hagi anat a publicar abans no pas en volia, però tampoc no passa res, a la fi som el que som, humans.

    Tanmateix és una bona descripció que molts hem sentit, i si al final això és el que t'inspirava la imatge ja n'hi ha suficient.

    ResponElimina
  11. Elvira, me n'alegro, al matí l'he adecentat una mica...

    Pilar, doncs jo et deixo el que vulguis. :) i et torno el somriure.

    Josep, sempre és un consol, saber que no sóc l'única a qui passen aquestes coses.

    ResponElimina
  12. Els teu relat desdibuixa la realitat? Carme, estas travessant una nova frontera (i sense estimulants, espero ^_^), endavant indaga en aquest camí. Sembla més una aventura prou engrescadora, que no pas una rèmora. I al crit de guerra: Surrealisme, o mort!Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Gràcies, kweilan!

    La meva perdició, sense estimulants... potser els haguñes necessitat per despertar-me una mica :) però gràcies pels teus ànims i pel comentari. Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Realitat sense somnis=igual a malson, m'ha agradat la manera com ho has transmés, felicitats!.

    ResponElimina
  15. T'ha quedat molt original, ni que sigui de forma involuntària. Està clar que les fades volien que sortís així, no?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari