La vida d'una família en una granja de Missouri, a la primera meitat del segle XX.
És una història molt ben explicada, barreja la bellesa de la natura, la vida quotidiana de la família i les emocions dels protagonistes de manera magistral.
Es gaudeix llegint-la, hi ha parts molt diferents, al començament tens la impressió que te n'has anat de vacances amb ells, relax i bellesa. En altres parts les emocions són intenses en cada personatge. I les mateixes situacions explicades des dels diferents punts de vista de cada personatge es fan molt interessants.
L'Ed no tenia por i mai no n'havia tingut. En Mattheu li envejava precisament allò: el coratge, i res més, però ja era molt, d'atrevir-se a fer el que volia. sense tenir en compte les conseqüències. Eren justament les conseqüències les que frenaven en Mattheu. El fenc al graner, l'hort madur, el diploma que penjava a la paret, el contracte que havia signat, les opinions del veí, l'acceptació de Déu, la perpetuació de la seva ànima. L'Ed no aspirava a res de tot això. Al seu graner no hi havia fenc. Tant li feia si menjava com si passava gana, tant li feia si era acceptat o rebutjat: ell seguia sent el mateix. Com li envejava això, en Mattheu!
dimarts, 16 de març del 2010
Quatre germanes - Jetta Carleton
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
![Creative Commons License](http://creativecommons.org/images/public/somerights20.png)
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
![Regal de l'Anton.](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyK_32DzVOrA12CifPpiJJJEQyhZptIbB0tVf9iKWpVzq01MD8SnHei9bXtk6g4jyiE-IUCSKfGZaKLdi7aET3-q1WG95QXSjSGUG5c4WvJAnLK3cGXyoZs7zVMguLxCchORK7Mw7nURw/s248/escanear0004.jpg)
Gràcies
Centenari Màrius Torres
![Centenari Màrius Torres](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGVyhRea1Aj4bc_Z2yD74oKaRrff_Euky3PkMXVTBNR_dRRG1h4D76YQCsIzwC3UF5RX0CbZ69r8ic5s1PEeRmWWalUsMXr2uC87XOSnvbD5l8ixZoKLHq5eUSlFe168B3EQHzXy0SlJA/s229/M%C3%A0riusTorresban.jpg)
30 d'agost 2010
Com omple el cor tenir-te prop. Sempre tens el detall florit a ma...
ResponEliminauna síntesi de diferents personatges que viuen com nosaltres, uns freds, gelats, altres calents fins cremar-se... Som tant individuus, que fins que un té un tresbals no ho compren... La relació en i entre ens escorcolla els sentiments i aleshores, semblem un conjunt ens agrupem o ens separem per sempre...
Quins dilemes,Carme...Escolta, Sepharad... De que i quan som lliures ?Anton
Prenc nota s'apropen les vacances de setmana santa
ResponEliminaEl tema sembla molt interessant.Ja me n'has fet venir ganes de llegir-lo.
ResponEliminaJa està anotat en la meva llibreta de llibres per agafar la propera vegada que vagi a la Biblioteca.
Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada.
Aquest llibre fa un temps que em persegueix... ser`que m'està buscant perque el llegeixi?
ResponEliminaTu també me'n fas venir ganess...
Doncs sí que en fas venir ganes, sí... Apuntat! :-)
ResponEliminaJa en tinc molts d'apuntats...ara falta el temps per llegir-los
ResponEliminaLa primera vegada que sento anomenar aquesta autora, però segur que no serà la última. El llegiré!
ResponEliminaGràcies, Carme! ;)
Diria que el vaig veure comentat a un altre blog ja fa temps i tant llavors com ara em va semblar força interessant ;-))
ResponEliminaJo, com el Fanalet. No en sabia res de l'autora. M'agrada la manera de ser de l'Ed, auténtic.
ResponEliminaEscolta, amb aquest drac que sempre surt, què s'ha de fer? Matar-lo? Mira que és pesat el noi!
no havia sentit a parlar d'aquest llibre. Molt bona recomenació!!! me l'apunto per una llista que ara se'm farà ben llarga!!!!
ResponEliminadegut a "L'elegància de l'eriçó" m'he atrevit a començar "Anna Karènina" i amb lo lenta que sóc....
per cert!!! com m'agrada la mimosa que tens de capçelera!!!! olora la primavera que està just a tocar!!!!