Et vaig veure al cafè, tant de temps intentant evitar-te, pensant en no trucar-te, en no veure’t i fantasiejant, al mateix temps, una trobada casual, inevitable, que creia que no es produiria mai. En les meves fantasies la trobada era sempre diferent. Tant ens llançàvem l’un als braços de l’altre, com ens parlàvem educadament, com dos coneguts.
I només entrar, et vaig veure, estaves amb altra gent. I no havia imaginat mai que seuria lluny de tu. Ens vam mirar, sense apartar la vista, ens vam somriure i només amb això vaig saber-ho tot: l’amor i l’impossible... tot era allà.
La forma en el record se'ns presenta més pura.
ResponEliminaEncisador, com els teus dibuixos.
Salut i Terra
Que bé has sabut escriure el que és ben fàcil que passi. Només els protagonistes poden saber què hi ha rere la immensa càrrega d'una mirada.
ResponEliminaM'agraden els relats curts. Reclamen uns finals que solen agradar-me més que els llargs. Els llargs són un café amb llet; els curts, un café sol que, si és de bona qualitat (com en aquest cas), és, per al meu gust, inigualable en sabor.
ResponEliminasort que moltes vedades l'amor fa que les coses si siguin possibles.
ResponEliminaBon relat
Quàntes emocions contingudes contenen aquest relat curt!
ResponEliminaBon relat i preciós dibuix!
M'ha recorregut un calfred per l'espina dorsal...
ResponEliminaLes mirades moltes vegades ho diuen tot. I quan parlen d'amor, necessàriament, han de parlar també de fer que allò impossible, s'esdevingui finalment possible... M'ha agradat molt el relat, com sempre!;)
ResponEliminaP.D. Per cer, Carme, passa't un moment pel meu blog, que t'haig de dir una coseta... ;)
Tot això és molt romàntic, ja m'agrada.
ResponEliminaAquestes trobades d'antics amors al cap dels anys de vegades passen i són emocionants ... o potser decebedores.
Bon dia Carme.
M'ha encantat! em sembla que jo també hi era en aquell cafè...
ResponEliminaM'ha encantat aquest relat.. de debó! M'he sentit identificada en més d'una cosa..
ResponEliminaAi, l'amor i l'impossible!
Un petó!
Si el dibuix és un brodat, potser un macramée és el relat... Els dits t'obeeixen sempre... Anton.
ResponEliminaM'han agradat molt aquestes cent paraules...és un relat concentrat de possibilitats, somnis i emocions....ei jo també vull participar...ara miraré com...Gràcies!
ResponEliminaQuin greu... L'amor i l'impossible!
ResponEliminaA mi els impossibles em fan molta ràbia! El dibuix t'ha quedat molt bonic, com sempre!Però ara no t'ho diré més, au!
Saps que em tenies preocupada? No. Saps que he vingut per si de cas? Taaaaaampoc! Saps que em pensava que erets a fora? Sort de tenir intuïció... ;-)
Preciós Carme, com sempre.... Quina capacitat creativa noia, no saps com t'admiro.... Petons grans, Carme :)
ResponEliminaM'ha encantat, Carme, enhorabona! M'entusiasmen les històries amb aroma de cafè. No sé perquè serà... :)
ResponEliminaM'ha encantat, Carme, enhorabona! M'entusiasmen les històries amb aroma de cafè. No sé perquè serà... :)
ResponEliminaQuants cops ens hem imaginat una situació d'una manera determinada i finalment ha anat tot de l'inrevés?!
ResponEliminaLes emocions viatgen més enllà de les paraules.
ResponEliminaEncisadores mirades les que descrius, Carme.
Molt de sentiment. M'agradat molt la conclusió final. Tanca perfectament el conte i el resumeix.El dibuix molt bé
ResponEliminaHe anat a ca l'Elvira i he vist el seu relat i m'ha agradat :-))
ResponEliminaNo coneixia la proposta... l'he anat a veure i, després, arribo a casa teva, i veig el teu!! ;-))
El final és trist, però la veritat és que t'ha quedat preciós!! Et felicito ;-))
I aquest cafè, amb els vitralls modernistes, és maquíssim ;-))
M'encanta moltíssim, de veritat. Està ple de sentiment :) Un petó
ResponEliminaEl conte bó de veritat i la il.lustració em recorda la cafeteria del Palau de la Música.
ResponEliminaM`ha agradat molt la combinació dibuix-text.
ResponEliminaAix quines mirades mes plenes de vida!
ResponEliminaQuantes infinites possibilitats pot tenir aquesta frase d'inici!
I per descomptat... acompanyar les paraules d'aquest dibuix és tot un encert!
Felicitats!
"l’amor i l’impossible... tot era allà." aquesta frase m'encanta Carme. Un realt rodó com la tassa de cafè. I els vidres emplomats de la vidriera, una obra d'art.
ResponEliminaUna abraçada amb cafè.
onatge
A mi també m'agrada molt la frase final...
ResponEliminaLa imatge m'ha fet ganes de fer-me un cafè! En vols un?
Ostres, darrerament em passen coses estranyes, vaig llegir el teu relat, i gràcies a això vaig escriure el meu, i hauria jurat que vaig deixar un comentari...ja no guipo, Carme, l'edat no perdona... petonassos!
ResponEliminaQuè bonic i què trist!
ResponEliminaAquesta primavera passaran coses als cafès de Girona. Mirades, somriures, coses possibles...
ResponEliminaMolt bonic, una mirada diu tant...
ResponElimina