dimarts, 30 de març de 2010

Et vaig veure al cafè


Relat  de 100 paraules,  per  al projecte  col·lectiu LletrAtura  de  l’Associació Ad’ART de Girona

Et vaig  veure  al cafè,  tant  de temps  intentant evitar-te,  pensant en no  trucar-te,  en no veure’t  i  fantasiejant,  al mateix  temps,  una trobada  casual,  inevitable,  que  creia  que  no es produiria  mai.  En les meves  fantasies  la  trobada  era sempre diferent.  Tant ens   llançàvem  l’un als  braços de l’altre,  com ens  parlàvem educadament,  com dos  coneguts.

I  només entrar,  et  vaig  veure,  estaves  amb altra  gent. I no havia  imaginat mai  que  seuria lluny  de tu.   Ens  vam mirar,  sense  apartar la vista,  ens  vam somriure  i només amb  això vaig  saber-ho  tot:  l’amor  i l’impossible...  tot  era  allà.


30 comentaris:

  1. La forma en el record se'ns presenta més pura.
    Encisador, com els teus dibuixos.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Que bé has sabut escriure el que és ben fàcil que passi. Només els protagonistes poden saber què hi ha rere la immensa càrrega d'una mirada.

    ResponElimina
  3. M'agraden els relats curts. Reclamen uns finals que solen agradar-me més que els llargs. Els llargs són un café amb llet; els curts, un café sol que, si és de bona qualitat (com en aquest cas), és, per al meu gust, inigualable en sabor.

    ResponElimina
  4. sort que moltes vedades l'amor fa que les coses si siguin possibles.
    Bon relat

    ResponElimina
  5. Quàntes emocions contingudes contenen aquest relat curt!
    Bon relat i preciós dibuix!

    ResponElimina
  6. M'ha recorregut un calfred per l'espina dorsal...

    ResponElimina
  7. Les mirades moltes vegades ho diuen tot. I quan parlen d'amor, necessàriament, han de parlar també de fer que allò impossible, s'esdevingui finalment possible... M'ha agradat molt el relat, com sempre!;)

    P.D. Per cer, Carme, passa't un moment pel meu blog, que t'haig de dir una coseta... ;)

    ResponElimina
  8. Tot això és molt romàntic, ja m'agrada.
    Aquestes trobades d'antics amors al cap dels anys de vegades passen i són emocionants ... o potser decebedores.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  9. M'ha encantat! em sembla que jo també hi era en aquell cafè...

    ResponElimina
  10. M'ha encantat aquest relat.. de debó! M'he sentit identificada en més d'una cosa..


    Ai, l'amor i l'impossible!
    Un petó!

    ResponElimina
  11. Si el dibuix és un brodat, potser un macramée és el relat... Els dits t'obeeixen sempre... Anton.

    ResponElimina
  12. M'han agradat molt aquestes cent paraules...és un relat concentrat de possibilitats, somnis i emocions....ei jo també vull participar...ara miraré com...Gràcies!

    ResponElimina
  13. Quin greu... L'amor i l'impossible!
    A mi els impossibles em fan molta ràbia! El dibuix t'ha quedat molt bonic, com sempre!Però ara no t'ho diré més, au!
    Saps que em tenies preocupada? No. Saps que he vingut per si de cas? Taaaaaampoc! Saps que em pensava que erets a fora? Sort de tenir intuïció... ;-)

    ResponElimina
  14. Preciós Carme, com sempre.... Quina capacitat creativa noia, no saps com t'admiro.... Petons grans, Carme :)

    ResponElimina
  15. M'ha encantat, Carme, enhorabona! M'entusiasmen les històries amb aroma de cafè. No sé perquè serà... :)

    ResponElimina
  16. M'ha encantat, Carme, enhorabona! M'entusiasmen les històries amb aroma de cafè. No sé perquè serà... :)

    ResponElimina
  17. Quants cops ens hem imaginat una situació d'una manera determinada i finalment ha anat tot de l'inrevés?!

    ResponElimina
  18. Les emocions viatgen més enllà de les paraules.
    Encisadores mirades les que descrius, Carme.

    ResponElimina
  19. Molt de sentiment. M'agradat molt la conclusió final. Tanca perfectament el conte i el resumeix.El dibuix molt bé

    ResponElimina
  20. He anat a ca l'Elvira i he vist el seu relat i m'ha agradat :-))
    No coneixia la proposta... l'he anat a veure i, després, arribo a casa teva, i veig el teu!! ;-))

    El final és trist, però la veritat és que t'ha quedat preciós!! Et felicito ;-))

    I aquest cafè, amb els vitralls modernistes, és maquíssim ;-))

    ResponElimina
  21. M'encanta moltíssim, de veritat. Està ple de sentiment :) Un petó

    ResponElimina
  22. El conte bó de veritat i la il.lustració em recorda la cafeteria del Palau de la Música.

    ResponElimina
  23. M`ha agradat molt la combinació dibuix-text.

    ResponElimina
  24. Aix quines mirades mes plenes de vida!
    Quantes infinites possibilitats pot tenir aquesta frase d'inici!
    I per descomptat... acompanyar les paraules d'aquest dibuix és tot un encert!

    Felicitats!

    ResponElimina
  25. "l’amor i l’impossible... tot era allà." aquesta frase m'encanta Carme. Un realt rodó com la tassa de cafè. I els vidres emplomats de la vidriera, una obra d'art.

    Una abraçada amb cafè.
    onatge

    ResponElimina
  26. A mi també m'agrada molt la frase final...

    La imatge m'ha fet ganes de fer-me un cafè! En vols un?

    ResponElimina
  27. Ostres, darrerament em passen coses estranyes, vaig llegir el teu relat, i gràcies a això vaig escriure el meu, i hauria jurat que vaig deixar un comentari...ja no guipo, Carme, l'edat no perdona... petonassos!

    ResponElimina
  28. Aquesta primavera passaran coses als cafès de Girona. Mirades, somriures, coses possibles...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari