Primparada la neu
damunt les branques fines,
cau la primera...
només que una ullada de sol
se la mira d'esbiaix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
el teus dibuixos solen esser macos per els colors que els adornen
ResponEliminaavui ni li cal.
magnific!
bona setmana, carme
Molt ben aconseguida aquesta mirada de neu sobre les branques del nesprer!!
ResponEliminaUna abraçada.
Ets una artistassa!
ResponEliminaBona setmana i petons!
Molt original.
ResponEliminaI com m'ha costat de veure-ho! És molt aviat...
I és dilluns!
*Sànset*
Cau la neu desmaiada
ResponEliminai es fondrà com la primera
quan el sol li faci l'ullet
i des de baix mirarà cap al cel...
Una abraçada.
onatge
Carme, una preciositat d'imatge i un vers preciós! I la neu, quan es defaci serà aigua, i avui és el dia internacional de l'aigua! Que n'hi hagi per tothom!
ResponEliminaMantell impol·lut
ResponEliminaque tapes els deliris
d'un nesprer humil
que espera en ta caricia
l'aigua eterna de la vida.
..............Anton
La tebiesa del sol llesca la fina capa cristallina, en un degoteig de llàgrimes.
ResponEliminaCau la primavera! Per fi! Avui, per primer, dia sembla qaue sí, que tot i la bellesa de la neu, per fi, tenim sol.
ResponEliminaQuina feinada....sort que no hi han branques esqueixades, es el més tipic que ens ha deiexat la nevada
ResponEliminaTossa un cérvol aquest arbre
ResponEliminaenvejós del seu brancatge
i quan li cau la neu a sobre
ell sembla també un nesprer.
Bona tarda Carme.
Caram, tan demanar la primavera i ja enyorem l'hivern?
ResponElimina:)
PS A Badalona aquest fruiter es diria micaquer.
La primavera es deixa entreveure, però aquest any li costa "mostrar-se".
ResponEliminaTinc ganes que arribi la calor i els camps florits i que passi el temps...
Molt maco, Carme!
Una abraçada!
Gràcies, sargantana, sense gaires colors, avui!
ResponEliminaMontse, gràcies, maca! Una abraçada.
Rita, gràcies bonica, bona setmana i un petonàs!
Sànset... sí ja he vist com estaves aquest matí, clar que potser tens raó i costa de veure... jo, com que ja me'l sé... el veig :) Bona nit!
Gràcies pel poema, onatge i una abraçada.
Cèlia, doncs no ho sabia això del dia de l'aigua! Gràcies, preciosa!
Anton, segur que el nesprer se n'aprofita d'aquesta neu, d'aquesta aigua, ja t'explicaré dels nespres! una abraçada.
Després de la nevada, Pilar, el degoteig va durar 5-6 dies! Bona nit, guapa!
Aquí no, Noves flors, aquí encara tenim degoters...
garbí, tinc un altre post preparat on realment em planyo dels desastres. Aquest no va rebre, va aguantar... nerprer valent!
Preciós! com un conte resumit, Pere... una abraçada.
Rafel, no l'enyoro pas, no, deu se r que encara no me l'he tret de sobre! :) Ja ho sé, això dels micacos i micaquers... tinc un cunyat badaloní! Gràcies per la curiositat.
Guspira, com deia abans, m'estic traient l'hivern de sobre en uns quants posts. Gràcies per venir :) Un petó.
me'l guardo, que potser quan vingi la calor, l'enyoro...
ResponEliminabona nit!
quin tremat més bonic, Carme. Un altre Catifa nena. És preciós!
ResponEliminaFelicitats!