Els colors es barregen. Ni tanquen ni obren, les portes.
Una flor canvia el món.
Només pel girasol,
la porta d'entrada
és una imatge que ens somriu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Els colors vius sempre ens donen alegria. Ara comença l'esclat de colors......
ResponEliminaSí que és veritat, per això jo també tinc una làmina amb flors penjada just davant l'entrada. Flors grogues i taronges, com el sol.
ResponEliminaTens raó, els colors no obren ni tanquen portes. El que sí fan és ajudar a parlar tot el que no té veu. D'aquesta manera, un girasol ple de llum, ens dóna la benvinguda.
ResponEliminaBon diumenge!!!
He vist el gira-sol a l'àmpit de la finestra,
ResponEliminali he buscat la mirada,
i el raig, casa endins, et buscà la pell.
Salut i Terra
Els colors càlids i el poema m'han fet sentir que la primavera i,a `poc a poc també l'estiu, ja és més a prop. Quines ganes de deixar aquest hivern tan dur! :)
ResponEliminaAquesta és la porta tapiada de la Joana de Llum, li vaig fer un comentari que està en un dels meus reculls.
ResponEliminaLa teva porta te una personalitat diferent i penso que:
Tancada darrere la porta tapiada
els gira-sols ja no et miren
perquè no fas llum
soledat ...
Bon dia Carme.
Fa molt bonic el trencadiç que has posat a l'encapçalament del Blog. El dibuix d'avui i les paraules que l'acompanyan si que obren la porta dels pensaments. Certament un sol i bell detall, com en aquest cas el del girasol, fa que l'entorn somrigui.
ResponEliminaUna abraçada.
He anat a veure la de Ca la Joana, que me l'havia perdut... aaaiiisss!
ResponEliminaTrobo que són precioses les dues imatges, la d'ella i aquesta teva.
Una porta tancada sempre ens aporta sensació de solitud... una flor com aquesta del girasol ens hi aporta esperança!
Ja ho diu la canço:
Cal que neixin flors a cada instant!
Mil petons de mil colors!
;)
Els girasols unes flors precioses i molt singulars.
ResponEliminaEls colors són la vida.
ResponElimina"Una flor canvia el món"
el món i la vida.
-les del cementiri no serveixen per res...-
El girasol abraça el sol,
dóna l'entrada a la primavera,
la porta oberta ens somriu...
Una abraçada de colors.
onatge
Aquests colors del dibuix no tanquen portes, les obrin, obrin una porta a la primavera (tot i que ací, avui, plou)...
ResponEliminaHa arribat la Primavera!!!! almenys al teu bloc sí! amb un gira-sol ben groc que obre la porta a la vida!!!
ResponEliminaMolt bonic el girasol! Comença la primavera, comença l'estació dels colors..!
ResponEliminasí, les teves imatges i colors ens somriuen
ResponEliminaAra, ara, garbí, l'esclat de flors i de primavera!
ResponEliminaFrannia, els colors sempre ajuden, poden canviar l'estat d'ànim i tot. Fas bé!
Un girasol, com un guardià que ens saluda... si entrarem o no, acaba perdent importància, Pilar.
Gràcies, Francesc, és preciós!
Caterina, espero qeu ara s'hagi acabat de veritat, aquest hivern... bona primavera, preciosa!
Una mica trist, Pere, jo que pensava que m'havia portat una mica de "Llum" :)
Comnpartim el somriure d'un girasol, i somriem també, una abraçada Ramon!
Mil petons de colors, assumpta! Si no neixen prou flors, le s haurem d'inventar!
Preciosos, Striper!
onatge, una flor canvia el món, com tants petits detalls poden canviar-lo... mica en mia.
Noves flors, a vegade s la primavera és també plujosa i variable, tal com toca!
Un girasol, per tu, Elvira!
Clara a gaudir de la primavera, potser la trobaràs més avançada que no pas aquí!
Gràcies, Assumpta, maca! Una abraçada ben primaveral i de colors!
Un somriure per a tu també, Jesús!
Perdona'm Carme, el dibuix té molta llum, el trist sóc jo.
ResponEliminaBona tarda.
Pere, doncs em sap greu que estiguis trist... i no t'he pas de perdonar, les interpretacions són ben lliures.
ResponEliminaT'he posat un somriure a la meva resposta :) perquè t'adonessis que no ho deia pas de mal rotllo. Només volia jugar una mica amb el teu comentari, que sí, que m'ha deixat sensació de tristesa i la Llum indiscutible de la Joana.
Una abraçada, Pere, a vegades van bé...
I si "som un sol" no deixarà de sonriure'ns en tot el dia.
ResponElimina*Sànset*
quina força les flors, oi?
ResponElimina:)
petó de diumenge al vespre...
I és que tenim la primavera al pas de la porta!!!
ResponEliminaPreciós dibuix....pispat :)
bona setmana Carme!!
Precioso e ingenioso texto,
ResponEliminaun placer leerte
que tengas una feliz semana
un abrazo.
Tu si que ets un sol, Sànset!
ResponEliminaFràgils i fortes a la vegada. Petons de diumenge al vespre.
Joana, gràcies, per deixar-te pispar portes i girasols... Bona setmana.
RMC, gracia por tu visita, feliz semana!
Tens un blog llarg i extens, on hi caben moltes coses. Crec que valdria la pena mirar-s'ho amb més calma per poder veure racins i raconets.
ResponEliminaBenvingut, als Moments, Lluís! Gràcies per la visita!
ResponEliminaOooh!!! M'encanta, Carme! Els gira-sols m'agraden moltíssim, i en aquesta finestra de casa de pedra queda fabulós! :D
ResponEliminaÉs una imatge ben càlida! I sí, m'ha somrigut al cor!