diumenge, 21 de març de 2010

Porta i girasol


Els colors  es barregen.  Ni tanquen ni obren, les  portes.
Una flor canvia  el món.
Només pel girasol,  
la porta d'entrada  
és una imatge que ens somriu.

25 comentaris:

  1. Els colors vius sempre ens donen alegria. Ara comença l'esclat de colors......

    ResponElimina
  2. Sí que és veritat, per això jo també tinc una làmina amb flors penjada just davant l'entrada. Flors grogues i taronges, com el sol.

    ResponElimina
  3. Tens raó, els colors no obren ni tanquen portes. El que sí fan és ajudar a parlar tot el que no té veu. D'aquesta manera, un girasol ple de llum, ens dóna la benvinguda.
    Bon diumenge!!!

    ResponElimina
  4. He vist el gira-sol a l'àmpit de la finestra,
    li he buscat la mirada,
    i el raig, casa endins, et buscà la pell.

    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Els colors càlids i el poema m'han fet sentir que la primavera i,a `poc a poc també l'estiu, ja és més a prop. Quines ganes de deixar aquest hivern tan dur! :)

    ResponElimina
  6. Aquesta és la porta tapiada de la Joana de Llum, li vaig fer un comentari que està en un dels meus reculls.
    La teva porta te una personalitat diferent i penso que:

    Tancada darrere la porta tapiada
    els gira-sols ja no et miren
    perquè no fas llum
    soledat ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  7. Fa molt bonic el trencadiç que has posat a l'encapçalament del Blog. El dibuix d'avui i les paraules que l'acompanyan si que obren la porta dels pensaments. Certament un sol i bell detall, com en aquest cas el del girasol, fa que l'entorn somrigui.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. He anat a veure la de Ca la Joana, que me l'havia perdut... aaaiiisss!
    Trobo que són precioses les dues imatges, la d'ella i aquesta teva.

    Una porta tancada sempre ens aporta sensació de solitud... una flor com aquesta del girasol ens hi aporta esperança!

    Ja ho diu la canço:
    Cal que neixin flors a cada instant!

    Mil petons de mil colors!
    ;)

    ResponElimina
  9. Els girasols unes flors precioses i molt singulars.

    ResponElimina
  10. Els colors són la vida.
    "Una flor canvia el món"
    el món i la vida.
    -les del cementiri no serveixen per res...-
    El girasol abraça el sol,
    dóna l'entrada a la primavera,
    la porta oberta ens somriu...

    Una abraçada de colors.
    onatge

    ResponElimina
  11. Aquests colors del dibuix no tanquen portes, les obrin, obrin una porta a la primavera (tot i que ací, avui, plou)...

    ResponElimina
  12. Ha arribat la Primavera!!!! almenys al teu bloc sí! amb un gira-sol ben groc que obre la porta a la vida!!!

    ResponElimina
  13. Molt bonic el girasol! Comença la primavera, comença l'estació dels colors..!

    ResponElimina
  14. sí, les teves imatges i colors ens somriuen

    ResponElimina
  15. Ara, ara, garbí, l'esclat de flors i de primavera!

    Frannia, els colors sempre ajuden, poden canviar l'estat d'ànim i tot. Fas bé!

    Un girasol, com un guardià que ens saluda... si entrarem o no, acaba perdent importància, Pilar.

    Gràcies, Francesc, és preciós!

    Caterina, espero qeu ara s'hagi acabat de veritat, aquest hivern... bona primavera, preciosa!

    Una mica trist, Pere, jo que pensava que m'havia portat una mica de "Llum" :)

    Comnpartim el somriure d'un girasol, i somriem també, una abraçada Ramon!

    Mil petons de colors, assumpta! Si no neixen prou flors, le s haurem d'inventar!

    Preciosos, Striper!

    onatge, una flor canvia el món, com tants petits detalls poden canviar-lo... mica en mia.

    Noves flors, a vegade s la primavera és també plujosa i variable, tal com toca!

    Un girasol, per tu, Elvira!

    Clara a gaudir de la primavera, potser la trobaràs més avançada que no pas aquí!

    Gràcies, Assumpta, maca! Una abraçada ben primaveral i de colors!

    Un somriure per a tu també, Jesús!

    ResponElimina
  16. Perdona'm Carme, el dibuix té molta llum, el trist sóc jo.

    Bona tarda.

    ResponElimina
  17. Pere, doncs em sap greu que estiguis trist... i no t'he pas de perdonar, les interpretacions són ben lliures.

    T'he posat un somriure a la meva resposta :) perquè t'adonessis que no ho deia pas de mal rotllo. Només volia jugar una mica amb el teu comentari, que sí, que m'ha deixat sensació de tristesa i la Llum indiscutible de la Joana.

    Una abraçada, Pere, a vegades van bé...

    ResponElimina
  18. I si "som un sol" no deixarà de sonriure'ns en tot el dia.

    *Sànset*

    ResponElimina
  19. quina força les flors, oi?

    :)

    petó de diumenge al vespre...

    ResponElimina
  20. I és que tenim la primavera al pas de la porta!!!
    Preciós dibuix....pispat :)
    bona setmana Carme!!

    ResponElimina
  21. Precioso e ingenioso texto,
    un placer leerte
    que tengas una feliz semana
    un abrazo.

    ResponElimina
  22. Tu si que ets un sol, Sànset!

    Fràgils i fortes a la vegada. Petons de diumenge al vespre.

    Joana, gràcies, per deixar-te pispar portes i girasols... Bona setmana.

    RMC, gracia por tu visita, feliz semana!

    ResponElimina
  23. Tens un blog llarg i extens, on hi caben moltes coses. Crec que valdria la pena mirar-s'ho amb més calma per poder veure racins i raconets.

    ResponElimina
  24. Benvingut, als Moments, Lluís! Gràcies per la visita!

    ResponElimina
  25. Oooh!!! M'encanta, Carme! Els gira-sols m'agraden moltíssim, i en aquesta finestra de casa de pedra queda fabulós! :D

    És una imatge ben càlida! I sí, m'ha somrigut al cor!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari