Manipulacions del llenguatge I - L'ordre de les frases.
Provem-ho, amb uns quants exemples:
El primer d'un Joc literari
Faria un llarg camí de 200 anys, per arribar, jove, a un món nou. Un trajecte que per ell serien breus instants. L'Oriol frissava per marxar.
Un trajecte que per ell serien breus instants. L'Oriol frissava per marxar. Faria un llarg camí de 200 anys, per arribar, jove, a un món nou.
En la primera l'Oriol sembla el protagonista de la seva decisió i ens transmet el seu engrescament. En la segona l'emfasi és la llargada i la transcendència del viatge. I en la darrera dóna la idea de facilitat, de plis plas, encara que després aclareix la durada del trajecte. Ho veieu igual que jo?
El segon i tercer de frases agafades del diari:
El govern d'Israel planeja construir 600 habitatges més en territori Palestí ocupat el 1967. El Tribunal Internacional de Justícia ve declarar il·legal un projece similar. El nou pla urbanístic és una nova amenaça a la represa de les converses de pau, paralitzades des de l'última ofensiva de l'exèrcit hebreu a Gaza.
El Tribunal Internacional de Justícia ve declarar il·legal un projece similar. El nou pla urbanístic és una nova amenaça a la represa de les converses de pau, paralitzades des de l'última ofensiva de l'exèrcit hebreu a Gaza. El govern d'Israel planeja construir 600 habitatges més en territori Palestí ocupat el 1967.
Oi que sona diferent?
El debat va ser un combat de guant blanc, mesurat, ratllant l'avorriment i el tedi.
El debat va ser un combat mesurat, ratllant l'avorriment i el tedi, de guant blanc.
El debat va ser un combat ratllant l'avorriment i el tedi, mesurat, de guant blanc.
L'adjectiu que va primer és el que pren més importància, tenyeix els altres del seu missatge.
Era un home antipàtic, però molt ric.
Totes aquestes reflexions i exemples de manipulació del llenguatge,
tot i no ser citacions textuals ni molt menys,
han vingut del llibre "Al gusto di cioccolato" de Matteo Rampin.
tot i no ser citacions textuals ni molt menys,
han vingut del llibre "Al gusto di cioccolato" de Matteo Rampin.
El matís i el significat d’una frase pot canviar molt depenent de l’ordre en què posem els seus diferents connectors. I els manipuladors informatius ho saben i se n’aprofiten. Un fet que hauríem de tenir present per curiós i ric, acaba sent molt perillós.
ResponElimina*Sànset*
Al contrari que en una de les moltes propietats de les matemàtiques, l'ordre dels factors altera, i molt, el producte.
ResponEliminaCrec que hem d'anar amb cura del que ens diuen. Escoltar molt atents, per no haver d'interpretar.
Ara mateix estic pensant en el joc dels disbarats. Era curiós el que es deia en un començament i el que acabava dient-se al final.
Has fet bona feina, Carme!
És totalment cert, és important el que es diu però també COM es diu.
ResponEliminaM'has fet venir al cap una cançó de Pere Tapias que ve a dir una mica això, es titula "Màximes i Mínimes" (La Mar de Bé - 1987) i si teniu 3 minuts la podeu ESCOLTAR (està treta d'un K7, així que perdoneu la qualitat)
Sànset, val la pena adonar-se'n a mi m'agrada fixar-me en aquestes coses i pder adonar-me de la ingenció del que e xplica una cosa així o aixà.
ResponEliminaSí, Pilar, val la pena fixar-s'hi, però al cap i a la fi, crec que sempre interpretem, el que escriu o parla i els que llegeix o escolta.
Mc, gràcies per la cançó, l'he pogut escoltar prou bé. Pensava que no l'havia sentida mai, però en anar-la escoltant anava recordant... és molt divertida.
Jo pogués, i tots, canviar l'efecte de certes frases, el conjunt, el sentit, una afirmacio o negació, una admiració o interrogant...
ResponEliminaFins una sols paraula pot tenir tants... tants significats...que poden esdevenir conseqüencies.
Frases lògiques, frases psicològiques
i el que segueix... Anton.
Es molt evident i en molts ambits com el legal te molta importancia, jo sempre ho he pensat.
ResponEliminaVostè és una dona molt interessant i m'agrada llegir tot el que escriu.
ResponEliminaLlegir tot el que escriu vostè, una dona, és molt interessant i m'agrada.
M'agrada una dona, vostè i llegir tot el que escriu és molt interessant.
En el fons només són jocs de paraules.Tal com diu la cançó:
Parole... parole... parole...
Bon dia Carme.
Anton, si poguéssim canviar amb les paraules... si trobéssim sempre la millor manera potser le s persone s ens entendríem millor, no ho sé...
ResponEliminaStriper, sí a vegades fa gràcia, però a vegade s el tema pot ser molt seriós.
Pere, je, je, je, je... m'has fet riure, jocs de paraules, i tant que sí! però no em diguis que no es llegeixen coses diferents a cadascuna de les teves frases... i la persona que ho rep ... entèn diferent.
Bona tarda, Pere, encara amb la rialla posada.
Ostres, Carme!!! M'encanten aquests posts!! :-))
ResponEliminaBé... jo, que sóc de lletres, estimo aquestes possibilitats que dona el llenguatge. L'ordre de les frases, dels adjectius... és fantàstic :-))
De moment en tinc un parell més de manipulacions de llenguatge per acabar de preparar... i potser seran més encara. Jo també estimo aquestes possibilitats... i m'encanta adonar-me de le s diferències subtils, de l'efecte que em provoquen. Em diverteix aprendr e i descobrir coses d'aquestes. Gràcies per animar-me a continuar, com sempre!
ResponEliminaA vegades només posant-hi comes ja canvia el significat. Imagina't canviant l'ordre de les paraules!
ResponEliminaMolt bé Carme!
Déu n'hi do. Amb les paraules i les frases es poden fer autèntiques meravelles... i autèntiques barbaritats!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest post... ;)
Carme? Sembla que ens ho diguem. T'has fet senyu, com jo? Avui també hi ha normes a casa! Que bo... Bona nit, bonica!
ResponEliminaA vegades no cal ni llegir entre línies per veure que és el que volen dir.
ResponEliminaI no en parlem de la foto que acompanya la notícia, n'hi ha per fer tot un bloc de nou.
Bona nit !
Nit bona !
Em costa una mica. En alguns casos noto la diferència, però en altres em costa. En llegir no només poso la importància en el primer que es diu, sinó també en la força del que es diu. Per exemple, en els tres exemples del debat, em marca que va ser molt avorrit i va ratllar el tedi. La resta em resulta menys important, i per tant, estigui en l'ordre que estigui, em quedo amb aquesta idea.
ResponEliminaGràcies, Joana, per a mi eren com comprovacions sobre el que diu el llibre, experiments...
ResponEliminaGràcies, Joan...
Anna, a vegades, de tant ent ant, em faig senyu, no gaire sovint... pèr això. :)
Rafel, gràcies i molta nit bona!
Xexu, suposo que quan veus els exemples així l'un darrera l'altre, no és ben bé el mateix. Si només n'escrius un, que és el que passa realment, els primers adjectius, o les primeres frases acostumen a "tenyir" els altres. Però evidentment que la interpretació i el context personal de cadascú, pot canviar la manera de llegir.
M'ha agradat molt això de jugar amb el llenguatge, que és jugar amb l'impacte diferent que ens provoca una frase, el seu contingut ens arriba d'una manera diferenciada i el significat atorgat pel lector o l'oient varia...m'has fet recordar el que em deia el meu pare quan jo era una nena: no és el mateix tenir família a la Mancha que una "mancha" a la família.... i una altra que m'explicava una mestra d'un anunci per paraules on simplement és un punt que no hi ha de ser: Inútil. Sense referències i es va presentar pel lloc un inútil sense referències....
ResponEliminaje, je, je, m'alegro que t'agradi, a mi em diverteix.
ResponEliminaHo trobo molt interessant! Fa por pensar la manera com ens poden arribar a influenciar certs "poders", en funció de l'ordre de paraules escollit. De fet, ho podem veure en el dia a dia, només cal que hi estiguem ben atents.
ResponEliminaMestra Carme, espero seguir gaudint, aprenent i enriquint-me amb aquests post!
Et felicito!
:)))