l'espai de fora,
dibuixat als vidres,
i al mateix moment
i al mateix moment
se'ns escapa un temps,
que no podem comptar,
per la finestra oberta.
Obriria el vidre del destí
com finestra de l'esperit
el trencaria sense crit
per que em deixés seguir...
Carme
Obriria el vidre del destí
com finestra de l'esperit
el trencaria sense crit
per que em deixés seguir...
...................Anton.
Sortírem enfora
i cercarem l'espai,
despertarem per saber
si el dibuix del vidre
és una miratge o no...?
Sempre hi ha un
temps fet ocell
que se'ns escapa
i vola, i vola
i torna a volar...
i cercarem l'espai,
despertarem per saber
si el dibuix del vidre
és una miratge o no...?
Sempre hi ha un
temps fet ocell
que se'ns escapa
i vola, i vola
i torna a volar...
onatge
Obriria el vidre del destí
ResponEliminacom finestra de l'esperit
el trencaria sense crit
per que em deixés seguir...
...................Anton.
Bon dia Carme, aprofita el temps encara que sigui fred.
Per fi una finestra oberta sense neu.......
ResponEliminaTot i que ja hem tornat a la normalitat
Bon dia, Anton, avui farem d'avis, atemps complet... serà un temps ben aprofitat, sense cap dubte.
ResponEliminaHe posat els teus versos acontinuació dels meus. Gràcies.
Garbí, m'alegro que la normalitat hagi tornat! Bon cap de setmana, noramlitzat... :)
Comença a fer un bon dia.
ResponEliminaMolt maco!
*Sànset*
Jo també me n'alegro que comenci a fer bons dies i que tot es vagi normalitzant.
ResponEliminaLa teva finestra i els teus versos són també una bona manera de començar el dia i el cap de setmana. :-)
"Se'ns escapa un temps per la finestra oberta" Potser sí que se't escapa, però si aquest temps ha estat aprofitat al màxim, no fa tan de mal que se'n vagi, no?!
ResponEliminaI a mi també m'agradaria obrir el vidre del destí...
ets la reina de les metàfores :) m'encanta com el món de fora pot entrar a casa per la seva imatge al vidre :)
ResponEliminaM'hi he quedat una estona, asseguda en una butaca. Avui, necessitava veure un bon paissatge, com aquest, el solet, el verd, notar l'aire. M'agrada mirar el reflex dels vidres. Els tens molt nets! Bon dia!
ResponEliminaNo sé si obrir la finestra o tancar-la....bon dibuix, millors versos....bon dissabte net i clar!
ResponEliminaSortírem enfora
ResponEliminai cercarem l'espai,
despertarem per saber
si el dibuix del vidre
és una miratge o no...?
Sempre hi ha un
temps fet ocell
que se'ns escapa
i vola, i vola
i torna a volar...
M'agrada la teva finestra.
onatge
Finestra oberta a la vida, que es multiplica en el reflex del vidre.
ResponEliminaBona tarda, Carme.
No podem tancar el temps però podem acollir el que hi ha fora i fer-ho una miqueta nostre.
ResponEliminaCada vegada que vinc aquí em sorprenc amb a facilitat amb que sembla que escriviu i mireu.. m'encanta!
ResponEliminaQue sentits aquests versos que es deixen anar darrere els vidres... i com els interpreta cadascú!
ResponEliminaEl temps que deixem escapar contemplant el què ens agrada, no cal que el comptem perquè som feliços. Versos subtils, delicats. Contemplació de dins a fora, per enriquirnos de fora a dins.
ResponEliminaSí, Sànset, comença a fer solet!
ResponEliminaGràcies Mc, compartim bons dies de diferent manera... :)
Clara, l'aprofitarem, rient, oi? :)
Clídice, gràcies maca! :)
Anna, sort que no vens a verue els vidres de veritat i no els dibuixats! :) Pots seure tant com vulguis, ens prendrem un te o un cafè...
Elvira, que gaudeixis molt del solet, que diu que farà aquests dies!
onatge, a vegades és miratge, a vegades no... i els temps s empre és ocell... o gairebé sempre.
Bona nit Pilar, nosaltres sempre reflectim una mica l'exterior, inevitablement, com l'exterior ens reflecteix a nosaltres també.
Noves flors, compartir temps i espai... crec que no hi ha res millor. :)
Gràcies, Mireia!
Cèlia, cadascú hi posa les seves paraules i avui m'ha semblat que totes juntes feien un conjunt.
Mª Antònia, gràcies per acompanyar-me sempre. Petonets de bona nit.
Carme... m'agrada més quan fas això!! ;-)
ResponEliminaUn dibuix dels teus (finestra, dels que més "clavats" et queden) amb els arbres de diferents verds... paraules en forma de poema i com altres poemes amics es van trenant al voltant del teu :-)
Assumpta, és que aquests poetes que venen a acompanyar-me, m'agraden molt i compartir-los se'm fa imoprescindible, gràcies per dir-me que t'agrada. :) Una abraçada.
ResponEliminaUn temps que sempre flueix, tinguem la finestra oberta o tancada. M'agrada moltíssim cadascun d'aquests "trenets" i de com sou de capaços tots plegats de posar-hi tan enceertades paraules al teu bonic dibuix. No sabria pas escollir-ne un, em semblen tots fantàstics.
ResponEliminaPer fi podem obrir les finestres de bat a bat i deixar que hi entri el sol i aquest aire renovat i ben fresquet.
Petons.
;)