dissabte, 13 de març de 2010

Dibuix als vidres


Deixem entrar
l'espai  de  fora,  
dibuixat  als  vidres,
i al mateix moment
se'ns escapa un temps, 
que no podem comptar, 
per la finestra  oberta.
Carme

Obriria el vidre del destí
com finestra de l'esperit
el trencaria sense crit
per que em deixés seguir...

...................Anton.
Sortírem enfora
i cercarem l'espai,
despertarem per saber
si el dibuix del vidre
és una miratge o no...?

Sempre hi ha un
temps fet ocell
que se'ns escapa
i vola, i vola
i torna a volar...
 
onatge 

19 comentaris:

  1. Obriria el vidre del destí
    com finestra de l'esperit
    el trencaria sense crit
    per que em deixés seguir...
    ...................Anton.
    Bon dia Carme, aprofita el temps encara que sigui fred.

    ResponElimina
  2. Per fi una finestra oberta sense neu.......
    Tot i que ja hem tornat a la normalitat

    ResponElimina
  3. Bon dia, Anton, avui farem d'avis, atemps complet... serà un temps ben aprofitat, sense cap dubte.

    He posat els teus versos acontinuació dels meus. Gràcies.

    Garbí, m'alegro que la normalitat hagi tornat! Bon cap de setmana, noramlitzat... :)

    ResponElimina
  4. Comença a fer un bon dia.

    Molt maco!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Jo també me n'alegro que comenci a fer bons dies i que tot es vagi normalitzant.
    La teva finestra i els teus versos són també una bona manera de començar el dia i el cap de setmana. :-)

    ResponElimina
  6. "Se'ns escapa un temps per la finestra oberta" Potser sí que se't escapa, però si aquest temps ha estat aprofitat al màxim, no fa tan de mal que se'n vagi, no?!


    I a mi també m'agradaria obrir el vidre del destí...

    ResponElimina
  7. ets la reina de les metàfores :) m'encanta com el món de fora pot entrar a casa per la seva imatge al vidre :)

    ResponElimina
  8. M'hi he quedat una estona, asseguda en una butaca. Avui, necessitava veure un bon paissatge, com aquest, el solet, el verd, notar l'aire. M'agrada mirar el reflex dels vidres. Els tens molt nets! Bon dia!

    ResponElimina
  9. No sé si obrir la finestra o tancar-la....bon dibuix, millors versos....bon dissabte net i clar!

    ResponElimina
  10. Sortírem enfora
    i cercarem l'espai,
    despertarem per saber
    si el dibuix del vidre
    és una miratge o no...?

    Sempre hi ha un
    temps fet ocell
    que se'ns escapa
    i vola, i vola
    i torna a volar...

    M'agrada la teva finestra.
    onatge

    ResponElimina
  11. Finestra oberta a la vida, que es multiplica en el reflex del vidre.
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
  12. No podem tancar el temps però podem acollir el que hi ha fora i fer-ho una miqueta nostre.

    ResponElimina
  13. Cada vegada que vinc aquí em sorprenc amb a facilitat amb que sembla que escriviu i mireu.. m'encanta!

    ResponElimina
  14. Que sentits aquests versos que es deixen anar darrere els vidres... i com els interpreta cadascú!

    ResponElimina
  15. El temps que deixem escapar contemplant el què ens agrada, no cal que el comptem perquè som feliços. Versos subtils, delicats. Contemplació de dins a fora, per enriquirnos de fora a dins.

    ResponElimina
  16. Sí, Sànset, comença a fer solet!

    Gràcies Mc, compartim bons dies de diferent manera... :)

    Clara, l'aprofitarem, rient, oi? :)

    Clídice, gràcies maca! :)

    Anna, sort que no vens a verue els vidres de veritat i no els dibuixats! :) Pots seure tant com vulguis, ens prendrem un te o un cafè...

    Elvira, que gaudeixis molt del solet, que diu que farà aquests dies!

    onatge, a vegades és miratge, a vegades no... i els temps s empre és ocell... o gairebé sempre.

    Bona nit Pilar, nosaltres sempre reflectim una mica l'exterior, inevitablement, com l'exterior ens reflecteix a nosaltres també.

    Noves flors, compartir temps i espai... crec que no hi ha res millor. :)

    Gràcies, Mireia!

    Cèlia, cadascú hi posa les seves paraules i avui m'ha semblat que totes juntes feien un conjunt.

    Mª Antònia, gràcies per acompanyar-me sempre. Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  17. Carme... m'agrada més quan fas això!! ;-)

    Un dibuix dels teus (finestra, dels que més "clavats" et queden) amb els arbres de diferents verds... paraules en forma de poema i com altres poemes amics es van trenant al voltant del teu :-)

    ResponElimina
  18. Assumpta, és que aquests poetes que venen a acompanyar-me, m'agraden molt i compartir-los se'm fa imoprescindible, gràcies per dir-me que t'agrada. :) Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Un temps que sempre flueix, tinguem la finestra oberta o tancada. M'agrada moltíssim cadascun d'aquests "trenets" i de com sou de capaços tots plegats de posar-hi tan enceertades paraules al teu bonic dibuix. No sabria pas escollir-ne un, em semblen tots fantàstics.
    Per fi podem obrir les finestres de bat a bat i deixar que hi entri el sol i aquest aire renovat i ben fresquet.

    Petons.
    ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari