Mentre la neu cobria el món
bellesa incerta
el dia de la neu fosa
devastació ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Amb tan pocs versos i que ben explicat.
ResponEliminaAcí tornem a tenir boira, una boira terrera que no deixa veure res de res.
ja saps que tinc un amor especial per les baranes, nevades o no.
ResponEliminaMentre el món
ResponEliminaes cobria de bellesa
la neu tapava
l'estupidesa i inoperància
dels pastors del ramat...
La teva pintura sempre és un alè de vida nova.
Una abraçada sense neu.
onatge
Aquesta neu em porta el record de l'església de davant de casa tota nevada... Sembla mentida que avui dia la neu pugui fer que, per uns moments, el món sembli tan net, oi?
ResponEliminaDe vegades, per arribar a la bellesa, cal acceptar certs perills.
ResponEliminaDe la rosa, les espines.
De la neu, un camí lliscant
i un degoteix sense fi.
Noves flors, aquí núvol... i plugim minúscul.
ResponEliminaAquesta estava esplèndida, i el que es veia si t'hi abocaves, era bonic però ja es presentia el que sortiria a sota...
Una abraçada, onatge. La devastació a nivell domèstic crec que no tenia res a veure amb la inoperància...
La neu és una meravella, quan és verge i acabada de caure, Núr, a mi m'encanta... el que va quedar a sota, va ser penós, però.
Pilar, i tant que sí... o bé que tot té dues cares o dos punts de vista o més i tot!
Si tota la neu caiguda el 8 de març hagués estat aquesta de damunt la barana! ai si només hagués nevat neu dibuixada!
ResponEliminaAquesta paraula, "devastació", em fa quasi por... dius que el que va quedar a sota va ser penós. Espero que no passés res que no es pugui arreglar :-)
ResponEliminaEm sembla que si passo el dit per aquesta barana, trobaré la fredor de la neu :-)
Els primers moments tot era blanc....l'endemà tot era negre. Però en tenim un gran record
ResponEliminaCalleu,
ResponEliminaque la neu treballa
i possa en sospita
la sorneguera
i estúpida
inoperància.
........... Anton.
Una mica trista, la barana...
ResponEliminaLa barana no va caure, Elvira! Potser si que tens raó!
ResponEliminaRes de dramàtic, Assumpta, si relativitzem les coses, però dificil de recuperar. El bosc...
garbí, realment un gran record. I sempre hi pensarem. "Abans de la nevada dels 2010, aquí hi havia..." :)
Anton, ja ho explicaré en un altre post, però jo no em refereixo a la inoperància ben bé... sinó simplement al bosc.
Anna, la barana no! Ella tant tranquil·la, tristos els arbres...
Mai defraudes, ni amb el dibuix ni em l'escrit. Continua així!
ResponEliminaQuè ben explicat en poques paraules.
ResponEliminaAvui he vist el Garraf i diria que després d'incendis i ventades, aquest cop allà ha fet més bé que mal.
A mi em deixes cada dia amb la boca oberta amb la teva capacitat creativa...
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaOstres!! En veure la barana, jo tota l'estona pensant en la ciutat...
ResponEliminaAra entenc perfectament el que has volgut dir :-)
Gràcies, Mª Antònia, un cop més!
ResponEliminaRafel, és una bona notícia, ja que a Collserola ha estat una nova malaltia.
fanalet, doncs mira sort dels ànims que em doneu...
Gràcies, kweilan!
Assumpta, és que vaig haver d'arribar a casa caminant, va ser un passeig preciós, tot i que ja vaig veure caure algunes branques grosses pel camí, però no m'imaginava pas que la cosa aniria augmentant d'aquest a manera.