dimarts, 23 de març de 2010

Neu a la barana del 8-3-10

 

Mentre  la neu  cobria el món
bellesa incerta
el dia de la neu fosa
devastació ...




18 comentaris:

  1. Amb tan pocs versos i que ben explicat.
    Ací tornem a tenir boira, una boira terrera que no deixa veure res de res.

    ResponElimina
  2. ja saps que tinc un amor especial per les baranes, nevades o no.

    ResponElimina
  3. Mentre el món
    es cobria de bellesa
    la neu tapava
    l'estupidesa i inoperància
    dels pastors del ramat...

    La teva pintura sempre és un alè de vida nova.

    Una abraçada sense neu.
    onatge

    ResponElimina
  4. Aquesta neu em porta el record de l'església de davant de casa tota nevada... Sembla mentida que avui dia la neu pugui fer que, per uns moments, el món sembli tan net, oi?

    ResponElimina
  5. De vegades, per arribar a la bellesa, cal acceptar certs perills.
    De la rosa, les espines.
    De la neu, un camí lliscant
    i un degoteix sense fi.

    ResponElimina
  6. Noves flors, aquí núvol... i plugim minúscul.

    Aquesta estava esplèndida, i el que es veia si t'hi abocaves, era bonic però ja es presentia el que sortiria a sota...

    Una abraçada, onatge. La devastació a nivell domèstic crec que no tenia res a veure amb la inoperància...

    La neu és una meravella, quan és verge i acabada de caure, Núr, a mi m'encanta... el que va quedar a sota, va ser penós, però.

    Pilar, i tant que sí... o bé que tot té dues cares o dos punts de vista o més i tot!

    ResponElimina
  7. Si tota la neu caiguda el 8 de març hagués estat aquesta de damunt la barana! ai si només hagués nevat neu dibuixada!

    ResponElimina
  8. Aquesta paraula, "devastació", em fa quasi por... dius que el que va quedar a sota va ser penós. Espero que no passés res que no es pugui arreglar :-)

    Em sembla que si passo el dit per aquesta barana, trobaré la fredor de la neu :-)

    ResponElimina
  9. Els primers moments tot era blanc....l'endemà tot era negre. Però en tenim un gran record

    ResponElimina
  10. Calleu,
    que la neu treballa
    i possa en sospita
    la sorneguera
    i estúpida
    inoperància.
    ........... Anton.

    ResponElimina
  11. Una mica trista, la barana...

    ResponElimina
  12. La barana no va caure, Elvira! Potser si que tens raó!

    Res de dramàtic, Assumpta, si relativitzem les coses, però dificil de recuperar. El bosc...

    garbí, realment un gran record. I sempre hi pensarem. "Abans de la nevada dels 2010, aquí hi havia..." :)

    Anton, ja ho explicaré en un altre post, però jo no em refereixo a la inoperància ben bé... sinó simplement al bosc.

    Anna, la barana no! Ella tant tranquil·la, tristos els arbres...

    ResponElimina
  13. Mai defraudes, ni amb el dibuix ni em l'escrit. Continua així!

    ResponElimina
  14. Què ben explicat en poques paraules.

    Avui he vist el Garraf i diria que després d'incendis i ventades, aquest cop allà ha fet més bé que mal.

    ResponElimina
  15. A mi em deixes cada dia amb la boca oberta amb la teva capacitat creativa...

    ResponElimina
  16. Ostres!! En veure la barana, jo tota l'estona pensant en la ciutat...

    Ara entenc perfectament el que has volgut dir :-)

    ResponElimina
  17. Gràcies, Mª Antònia, un cop més!

    Rafel, és una bona notícia, ja que a Collserola ha estat una nova malaltia.

    fanalet, doncs mira sort dels ànims que em doneu...

    Gràcies, kweilan!

    Assumpta, és que vaig haver d'arribar a casa caminant, va ser un passeig preciós, tot i que ja vaig veure caure algunes branques grosses pel camí, però no m'imaginava pas que la cosa aniria augmentant d'aquest a manera.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari