Vola el poema
més enllà dels mots.
Proclama i amaga
lliure i delicat.
Navega el poema
cap a l'horitzó
si s'apaga el vent
queda la cançó.
més enllà dels mots.
Proclama i amaga
lliure i delicat.
Navega el poema
cap a l'horitzó
si s'apaga el vent
queda la cançó.
quin somriure tan bonic i tan sincer!!
ResponEliminaque guapaaaaaaaaa!!!!
ResponEliminaEeeeeei!!! què maco t'ha quedat!!! ;-))))
ResponEliminaMeravellós somriure, un petó i ens veiem.
ResponEliminaUn bon autorretrat dona guapa!
ResponEliminaUna abraçada!
Plas plas plas!!
ResponEliminaM'agraden els teus somriures...El dels llavis i el dels ulls.
ResponEliminaHehehe, avui t'ho has currat, eh! Una mica presumida, potser?
ResponEliminaAh, i maques paraules també.
Queda la cançó, la música, les imatges!
ResponEliminaWapaaaaa
Gràcies a tots... mai no m'havien dit presumida... i en molts sentits no en sóc gens, però ben pensat potser tens raó, Xexu! :)
ResponEliminaque sempre ens acompanyi el teu somriure, els teus mots i els teus colors.
ResponEliminaPetons
Hui has fet un ego-blog? (en el bon sentit de la paraula)
ResponEliminaFan falta més somriures com el teu per ací...
Gràcies Jesús i Olguen! Una abraçada a tots dos!
ResponEliminaQue mona, mita-la ella...hauràs de fer una exposició!
ResponEliminaAixò de l'exposició... en sembla que m'ho deixaré córrer!
ResponEliminaJo també em quedo amb el teu somriure. M'encanten els grans somriures... ;)
ResponEliminaHola Carme!
ResponEliminaM'encanta el teu autoretrat, avui estem sincronitzades, eh?
un gran somriure, m'agrada la gent que somriu, em contagia.
ResponEliminaÉs un ens el poema
ResponEliminaque tu fas amb mots,
experiència serena
i un somriure dolç.
L’autoretrat, és voler donar un xic de la teva ànima a través de la imatge que els teus ulls volen regalar.
ResponEliminaGràcies per fer-nos partícips de la teva mirada.
Des de Sinera, una abraçada.
M'encantaaaaaaaaaa, com el teu somriure, si senyora, felicitats, no deixis mai de somriure Carme!!
ResponEliminaPetons grans :)
Òstres, que guapíssima estàs!!!
ResponEliminaHas sabut captar el poema de la mirada, l'alegria del somriure, una dentadura impecable, i deixes la metàfora del poema...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Que xulo! :D Trobo que t'ha quedat molt i molt bé! Que riallera! :D
ResponEliminaM'agrada el teu somriure, que està acompanyat per la teva mirada, y les paraules precioses.
ResponEliminaNo cambies, somriu sempre.
Petons
si un somriure
ResponEliminapintat
te un bon posat
un somriure real
ha de ser
sensacional
Un autoretrat i un autopoema, aquesta ets tu, sempre ens deixes la cançó... fantàstic!
ResponEliminaMolt bé. Et felicito.
ResponElimina