diumenge, 5 de setembre del 2010

Autorretrat


Vola el poema
més enllà dels mots.
Proclama i amaga
lliure i delicat.
Navega el poema
cap a l'horitzó
si s'apaga el vent
queda la cançó.

28 comentaris:

  1. quin somriure tan bonic i tan sincer!!

    ResponElimina
  2. Eeeeeei!!! què maco t'ha quedat!!! ;-))))

    ResponElimina
  3. Meravellós somriure, un petó i ens veiem.

    ResponElimina
  4. Un bon autorretrat dona guapa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. M'agraden els teus somriures...El dels llavis i el dels ulls.

    ResponElimina
  6. Hehehe, avui t'ho has currat, eh! Una mica presumida, potser?

    Ah, i maques paraules també.

    ResponElimina
  7. Queda la cançó, la música, les imatges!
    Wapaaaaa

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots... mai no m'havien dit presumida... i en molts sentits no en sóc gens, però ben pensat potser tens raó, Xexu! :)

    ResponElimina
  9. que sempre ens acompanyi el teu somriure, els teus mots i els teus colors.
    Petons

    ResponElimina
  10. Hui has fet un ego-blog? (en el bon sentit de la paraula)

    Fan falta més somriures com el teu per ací...

    ResponElimina
  11. Gràcies Jesús i Olguen! Una abraçada a tots dos!

    ResponElimina
  12. Que mona, mita-la ella...hauràs de fer una exposició!

    ResponElimina
  13. Això de l'exposició... en sembla que m'ho deixaré córrer!

    ResponElimina
  14. Jo també em quedo amb el teu somriure. M'encanten els grans somriures... ;)

    ResponElimina
  15. Hola Carme!
    M'encanta el teu autoretrat, avui estem sincronitzades, eh?

    ResponElimina
  16. un gran somriure, m'agrada la gent que somriu, em contagia.

    ResponElimina
  17. És un ens el poema
    que tu fas amb mots,
    experiència serena
    i un somriure dolç.

    ResponElimina
  18. L’autoretrat, és voler donar un xic de la teva ànima a través de la imatge que els teus ulls volen regalar.

    Gràcies per fer-nos partícips de la teva mirada.

    Des de Sinera, una abraçada.

    ResponElimina
  19. M'encantaaaaaaaaaa, com el teu somriure, si senyora, felicitats, no deixis mai de somriure Carme!!
    Petons grans :)

    ResponElimina
  20. Has sabut captar el poema de la mirada, l'alegria del somriure, una dentadura impecable, i deixes la metàfora del poema...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  21. Que xulo! :D Trobo que t'ha quedat molt i molt bé! Que riallera! :D

    ResponElimina
  22. M'agrada el teu somriure, que està acompanyat per la teva mirada, y les paraules precioses.
    No cambies, somriu sempre.

    Petons

    ResponElimina
  23. si un somriure
    pintat
    te un bon posat

    un somriure real
    ha de ser
    sensacional

    ResponElimina
  24. Un autoretrat i un autopoema, aquesta ets tu, sempre ens deixes la cançó... fantàstic!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari