dijous, 23 de setembre de 2010

Tanka de la casa vora el mar


Retall de blau
ran de la terra  eixuta.
Sento com l'ombra
del teu record inventa
randes sobre  la pell.

23 comentaris:

  1. per un moment, quan he vist l'imatge petita, he cregut que era una fotografia...
    Un dibuix genial!!!

    Les paraules... belles.
    D'una dolcesa blava i ocre

    Petó dolcíssim, nina

    ResponElimina
  2. La reixa, és una piga en la blanca paret.
    M'agrada molt la geometria del dibuix, trencada pels colors i els arabescs de l'ombra i de la reixa.

    ResponElimina
  3. Des de la complicitat i l'amistat

    http://rierada10.blogspot.com/

    ResponElimina
  4. Bonic dibuix embolicat amb paraules captivadores.

    ResponElimina
  5. un dibuix preciós!
    aquest blau tan nostre sempre retall,en canvi qui ho diria?
    la immensitat del retall blau!

    ResponElimina
  6. Què bé; avui, finestra oberta a la meva Costa Brava estimada! (podria ben bé ser-ho, oi?)

    ResponElimina
  7. La casona s'emmiralla
    en el blau de cel i mar.
    Records de ones que venen,
    records de núvols que van.
    La finestra ben guarnida
    es defensa dels gegants
    que a les nits de gran tempesta
    mar i cel van remenant.
    ....................Anton.

    Esgarrapant la pell
    de les hores cautes
    m'embadaleix l'ombriu
    de la finestra que parla
    amb les peuades del camí
    que li eixuga els llavis.
    .....................Anton.

    Ara he tingut un moment. Passo uns dies amb molta feina que ha de passar per mi i no puc ser conseqüent... però no abandono el barco.

    ResponElimina
  8. oooh, m'has transportat dos setmanes enrere, la tanka descriu perfectament coses que vaig sentir

    ResponElimina
  9. Una reixa forjada
    per no deixar entrar
    el mar...? Però
    el record té entrada lliure,
    i cada onada és un
    bateig a la teva pell...


    El dibuix és la teva sang i la teva vida...

    Des del far sense reixa.
    onatge

    ResponElimina
  10. el mar... Avui he pogut apropar-m'hi. Bonic dibuix i boniques paraules

    ResponElimina
  11. a vegades no són randes sinó esgarrapades, però la teva imatge és molt més suggeridora :)

    ResponElimina
  12. les reixes son: perquè no es pugui entrar o perquè no es pugui sortir?

    ResponElimina
  13. Carme, m’agrada el simbolisme de la reixa. Moltes vegades tenim els sentiments enreixats i no ens deixen sentir el batec del cor ni el brogit del mar.

    Una abraçada, des del mar blau de Sinera.

    ResponElimina
  14. Quina delicadesa de metàfora (la de les randes...); preciosa.

    ResponElimina
  15. Magnífic, Carme; una vegada més, una conjunció perfecta de lletra i pintura. És com un moment expressat en dos idiomes, que diuen el mateix.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  16. Dia assolellat, en la paret blanca, reflex del ferro forjat.
    Preciós escenari..

    ResponElimina
  17. Gràcies poeta, no hi ha com una fotografia maca per fer-me venir ganes de dibuixar! Una abraçada.

    Gràcies, Pilar!

    Gràcies per la visita i el comentari Rierada, passarem pel teu blog.

    Gràcies, Montse!

    Gràcies, estrip!

    Immens i retall a la vegada, lolita!

    Ferran podria molt bé, ser-ho, però crec que no ho és! :)

    Anton, gràcies per venir i deixar regalets en forma de poema. No pateixis, tots anem fent com podem a causa del temps i de les feines. Jo també he de limitar una mica les visites i els comentaris.

    rits, fa il·lusió que em diguis això!

    onatge, gràcies, a vegades hi ha dibuixos que m'agraden especialment!

    Gràcies Khalina!

    Clídice, sí els records poden ser de moltes menes. Jo és que tinc una facilitat innata per recordar els bons!

    garbí, jo diria que a vegades de tot i també per les dues coses a la vegada, no? :)

    Maria Consol, gràcies a mi també m'agrada el teu comentari. Tant de bo no els haguéssim d'enreixar mai els sentiments!

    Gràcies, Noves Flors!

    Gràcies, Galionar, m'agrada molt com ho llegeixes tu i com ho interpretes.

    Assumpta, paraules ben poètiques les teves!

    ResponElimina
  18. Com sempre... Preciós!!
    És un dibuix tan "nostre" tan "mediterràni"!! Duu tancada l'essència dels nostres pobles.
    Una abraçada Carme

    ResponElimina
  19. El dibuix em sembla preciós, Carme. Però el poema m'ha fet imaginar noves randes!
    Bona Mercè!

    ResponElimina
  20. Els teus dibuixos m'entusiasmen, Carme! Ets molt dotada i alhora molt propera. No t'aturis mai!

    ResponElimina
  21. Albanta gràcies, guapa! Una abraçada de tornada, ben forta.

    Fanal blau, :) una abraçada. Bona Mercè!

    Glòria, intentaré no aturar-me, encara em queda molt per aprendre. Un petó.

    ResponElimina
  22. Albanta gràcies, guapa! Una abraçada de tornada, ben forta.

    Fanal blau, :) una abraçada. Bona Mercè!

    Glòria, intentaré no aturar-me, encara em queda molt per aprendre. Un petó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari