Retall de blau
ran de la terra eixuta.
Sento com l'ombra
del teu record inventa
randes sobre la pell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
per un moment, quan he vist l'imatge petita, he cregut que era una fotografia...
ResponEliminaUn dibuix genial!!!
Les paraules... belles.
D'una dolcesa blava i ocre
Petó dolcíssim, nina
La reixa, és una piga en la blanca paret.
ResponEliminaM'agrada molt la geometria del dibuix, trencada pels colors i els arabescs de l'ombra i de la reixa.
Des de la complicitat i l'amistat
ResponEliminahttp://rierada10.blogspot.com/
Bonic dibuix embolicat amb paraules captivadores.
ResponEliminapreciós Carme.
ResponEliminaun dibuix preciós!
ResponEliminaaquest blau tan nostre sempre retall,en canvi qui ho diria?
la immensitat del retall blau!
Què bé; avui, finestra oberta a la meva Costa Brava estimada! (podria ben bé ser-ho, oi?)
ResponEliminaLa casona s'emmiralla
ResponEliminaen el blau de cel i mar.
Records de ones que venen,
records de núvols que van.
La finestra ben guarnida
es defensa dels gegants
que a les nits de gran tempesta
mar i cel van remenant.
....................Anton.
Esgarrapant la pell
de les hores cautes
m'embadaleix l'ombriu
de la finestra que parla
amb les peuades del camí
que li eixuga els llavis.
.....................Anton.
Ara he tingut un moment. Passo uns dies amb molta feina que ha de passar per mi i no puc ser conseqüent... però no abandono el barco.
oooh, m'has transportat dos setmanes enrere, la tanka descriu perfectament coses que vaig sentir
ResponEliminaUna reixa forjada
ResponEliminaper no deixar entrar
el mar...? Però
el record té entrada lliure,
i cada onada és un
bateig a la teva pell...
El dibuix és la teva sang i la teva vida...
Des del far sense reixa.
onatge
el mar... Avui he pogut apropar-m'hi. Bonic dibuix i boniques paraules
ResponEliminaa vegades no són randes sinó esgarrapades, però la teva imatge és molt més suggeridora :)
ResponEliminales reixes son: perquè no es pugui entrar o perquè no es pugui sortir?
ResponEliminaCarme, m’agrada el simbolisme de la reixa. Moltes vegades tenim els sentiments enreixats i no ens deixen sentir el batec del cor ni el brogit del mar.
ResponEliminaUna abraçada, des del mar blau de Sinera.
Quina delicadesa de metàfora (la de les randes...); preciosa.
ResponEliminaMagnífic, Carme; una vegada més, una conjunció perfecta de lletra i pintura. És com un moment expressat en dos idiomes, que diuen el mateix.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Dia assolellat, en la paret blanca, reflex del ferro forjat.
ResponEliminaPreciós escenari..
Gràcies poeta, no hi ha com una fotografia maca per fer-me venir ganes de dibuixar! Una abraçada.
ResponEliminaGràcies, Pilar!
Gràcies per la visita i el comentari Rierada, passarem pel teu blog.
Gràcies, Montse!
Gràcies, estrip!
Immens i retall a la vegada, lolita!
Ferran podria molt bé, ser-ho, però crec que no ho és! :)
Anton, gràcies per venir i deixar regalets en forma de poema. No pateixis, tots anem fent com podem a causa del temps i de les feines. Jo també he de limitar una mica les visites i els comentaris.
rits, fa il·lusió que em diguis això!
onatge, gràcies, a vegades hi ha dibuixos que m'agraden especialment!
Gràcies Khalina!
Clídice, sí els records poden ser de moltes menes. Jo és que tinc una facilitat innata per recordar els bons!
garbí, jo diria que a vegades de tot i també per les dues coses a la vegada, no? :)
Maria Consol, gràcies a mi també m'agrada el teu comentari. Tant de bo no els haguéssim d'enreixar mai els sentiments!
Gràcies, Noves Flors!
Gràcies, Galionar, m'agrada molt com ho llegeixes tu i com ho interpretes.
Assumpta, paraules ben poètiques les teves!
Com sempre... Preciós!!
ResponEliminaÉs un dibuix tan "nostre" tan "mediterràni"!! Duu tancada l'essència dels nostres pobles.
Una abraçada Carme
El dibuix em sembla preciós, Carme. Però el poema m'ha fet imaginar noves randes!
ResponEliminaBona Mercè!
Els teus dibuixos m'entusiasmen, Carme! Ets molt dotada i alhora molt propera. No t'aturis mai!
ResponEliminaAlbanta gràcies, guapa! Una abraçada de tornada, ben forta.
ResponEliminaFanal blau, :) una abraçada. Bona Mercè!
Glòria, intentaré no aturar-me, encara em queda molt per aprendre. Un petó.
Albanta gràcies, guapa! Una abraçada de tornada, ben forta.
ResponEliminaFanal blau, :) una abraçada. Bona Mercè!
Glòria, intentaré no aturar-me, encara em queda molt per aprendre. Un petó.