Dibuix d'una foto de Barbollaire
Mil horitzons
en un retall de paisatge.
Un mirar diferent
pot canviar-nos el món.
No ens quedem on som.
Galopem, crinera al vent
tastant la llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Gràcies per compartir els moments
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Premi a la millor iniciativa 2008
Premi c@ts imatges 2009
Gràcies!
Gràcies a tots!
Regal de l'Anton.
Gràcies
Gràcies!
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Itineràncies poètiques
Tot el mes de Juliol
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
23 que col·leccionen amb mi:
No podem quedar-nos on som, Carme, tens raó.
Una mirada diferent per poder veure mil horitzons apropet.
M'aturo a veure'ls i reemprenc el galop.
Vols creure que vaig veure la foto d'en Barbo i no em vaig adonar que era la silueta d'un cavall? Ho he vist ara amb el teu dibuix! He hagut de seguir l'enllaç per estar segur que es tractava de la mateixa foto que vaig veure. Ai... massa presses...
Què bonica la foto que he vist al blog de Barbollaire, i quina patxoca fa el teu dibuix. Maco, maco tot plegat!
Un missatge valent, una imatge preciosa
Això és Puigcerdà???
*Sànset*
Mirar diferent, ens fa veure les coses de diferent manera i ens facil-lita la tria.
vull creure que és una metàfora, i.... m'encanta!!!!!!
petons, artista :)
magnífica combinació d'iatge i paraules! (com sempre)
Com sempre, amb les paraules ben mesurades i la finestra cap al paisatge, ens obres cap a la llibertat, jo la prenc i des de l'herba verda, salto fins el blau mar tot et dóna llibertat.
m'agrada això dels mil horitzons perquè és ben veritat, en cada racó del paisatge, de l'entorn, s'hi amaga un món sencer i encara, en cada món, petit o gran, un altre i un altre (ja veus que tot m'ho faig venir bé per al meu rotllo ;-)). Cal canviar la perspectiva de les coses per sentir-nos partícips de tot aquest univers que ens envolta, del qual en formem part.
molt bona imatge...aviat podràs fer la competencia al photoshop....
Ei, això em sona. A partir de la fantàstica foto, feta des de la plaça de l'ajuntament de Puigcerdà; has dibuixat mil horitzons pintats amb mil verds a la Cerdanya, sota la pètria mirada del Cadí.
Quina imatge tn bonica, el paisatge retallat per la silueta del cavall.
És PRECIÓS, PRECIÓS!! El vaig veure a cal Barbollaire i ja em va encantar... i el teu dibuix l'ha reflectit tan bé!! ;-))
"Galopem, crinera al vent
tastant la llibertat".
Aquest galop no ens el podem fer perdre..., és nostre!
Un dibuix fruit de la teva mestria, un poema que parla de tu i el món...
Des del far una flama.
onatge
un mirar diferent pot canviar-nos el món.. tan cert.. sovint la realitat és una o altra segons ens la mirem..
M'encanta aquest dibuix, transmet placidesa i llibertat!
Fanal blau, de fet si t'ho penses bé els horitzons són llunyans per la seva pròpia naturalesa. :)
Ja passa això, Xexu, a vegades no donem l'abast...
Gràcies Ferran!
Gràcies, Vida!
Sí, crec que sí, Sànset!
Pilar, jo sempre crec que no ens hem de confirmar mai amb un sol punt de vista.
Doncs sí, metàfora... gràcies, Cris!
Petonet, Mireia!
Mª Antònia, del verd al blau... tots dos en llibertat, m'agrada!
Joan, i en cadascun de nosaltres, també uns mons que es fiquen els uns en els altres... :)
garbí, amb el photoshop també es pot dibuixar, eh?
Rafel, com es nota que ets un expert en la Cerdanya.
Noves Flors, em va captivar de seguida que la vaig veure.
Gràcies, Assumpta!
onatge, gràcies pel teu comentari, m'agrada la teva interpretació. :)
Gràcies, lolita!
Nostre fabulós Pegaso
galoparà...
Cada peuada una serra,
com xerrac que avança tall.
Seguim-lo
al vent de la Pau som lliures.
El sotrac del trot
no ens acovardeix.
Davant tenim el segell
de la conquesta.
........... Anton.
Altre dibuix que impacta...
Gràcies, Anton, moltes gràcies, Una abraçada.
Tants horitzons com persones el miren :)
Terra de llibres
molt bonic el dibuix i el missatge. Jo també penso que la llibertat està en això, buscar noves perspectives a les coses, no quedar-nos en allò establert i gaudir de la recerca, un abraç
bajoqueta, ja és ben bé això, ja!
rosana, m'agrada molt el teu comentari, gràcies per venir i per deixar-te trobar, una abraçada.
És que tenim una foto igual!
*Sànset*
Publica un comentari