Vols creure que vaig veure la foto d'en Barbo i no em vaig adonar que era la silueta d'un cavall? Ho he vist ara amb el teu dibuix! He hagut de seguir l'enllaç per estar segur que es tractava de la mateixa foto que vaig veure. Ai... massa presses...
Com sempre, amb les paraules ben mesurades i la finestra cap al paisatge, ens obres cap a la llibertat, jo la prenc i des de l'herba verda, salto fins el blau mar tot et dóna llibertat.
m'agrada això dels mil horitzons perquè és ben veritat, en cada racó del paisatge, de l'entorn, s'hi amaga un món sencer i encara, en cada món, petit o gran, un altre i un altre (ja veus que tot m'ho faig venir bé per al meu rotllo ;-)). Cal canviar la perspectiva de les coses per sentir-nos partícips de tot aquest univers que ens envolta, del qual en formem part.
Ei, això em sona. A partir de la fantàstica foto, feta des de la plaça de l'ajuntament de Puigcerdà; has dibuixat mil horitzons pintats amb mil verds a la Cerdanya, sota la pètria mirada del Cadí.
Nostre fabulós Pegaso galoparà... Cada peuada una serra, com xerrac que avança tall. Seguim-lo al vent de la Pau som lliures. El sotrac del trot no ens acovardeix. Davant tenim el segell de la conquesta. ........... Anton. Altre dibuix que impacta...
molt bonic el dibuix i el missatge. Jo també penso que la llibertat està en això, buscar noves perspectives a les coses, no quedar-nos en allò establert i gaudir de la recerca, un abraç
No podem quedar-nos on som, Carme, tens raó.
ResponEliminaUna mirada diferent per poder veure mil horitzons apropet.
M'aturo a veure'ls i reemprenc el galop.
Vols creure que vaig veure la foto d'en Barbo i no em vaig adonar que era la silueta d'un cavall? Ho he vist ara amb el teu dibuix! He hagut de seguir l'enllaç per estar segur que es tractava de la mateixa foto que vaig veure. Ai... massa presses...
ResponEliminaQuè bonica la foto que he vist al blog de Barbollaire, i quina patxoca fa el teu dibuix. Maco, maco tot plegat!
ResponEliminaUn missatge valent, una imatge preciosa
ResponEliminaAixò és Puigcerdà???
ResponElimina*Sànset*
Mirar diferent, ens fa veure les coses de diferent manera i ens facil-lita la tria.
ResponEliminavull creure que és una metàfora, i.... m'encanta!!!!!!
ResponEliminapetons, artista :)
magnífica combinació d'iatge i paraules! (com sempre)
ResponEliminaCom sempre, amb les paraules ben mesurades i la finestra cap al paisatge, ens obres cap a la llibertat, jo la prenc i des de l'herba verda, salto fins el blau mar tot et dóna llibertat.
ResponEliminam'agrada això dels mil horitzons perquè és ben veritat, en cada racó del paisatge, de l'entorn, s'hi amaga un món sencer i encara, en cada món, petit o gran, un altre i un altre (ja veus que tot m'ho faig venir bé per al meu rotllo ;-)). Cal canviar la perspectiva de les coses per sentir-nos partícips de tot aquest univers que ens envolta, del qual en formem part.
ResponEliminamolt bona imatge...aviat podràs fer la competencia al photoshop....
ResponEliminaEi, això em sona. A partir de la fantàstica foto, feta des de la plaça de l'ajuntament de Puigcerdà; has dibuixat mil horitzons pintats amb mil verds a la Cerdanya, sota la pètria mirada del Cadí.
ResponEliminaQuina imatge tn bonica, el paisatge retallat per la silueta del cavall.
ResponEliminaÉs PRECIÓS, PRECIÓS!! El vaig veure a cal Barbollaire i ja em va encantar... i el teu dibuix l'ha reflectit tan bé!! ;-))
ResponElimina"Galopem, crinera al vent
ResponEliminatastant la llibertat".
Aquest galop no ens el podem fer perdre..., és nostre!
Un dibuix fruit de la teva mestria, un poema que parla de tu i el món...
Des del far una flama.
onatge
un mirar diferent pot canviar-nos el món.. tan cert.. sovint la realitat és una o altra segons ens la mirem..
ResponEliminaM'encanta aquest dibuix, transmet placidesa i llibertat!
Fanal blau, de fet si t'ho penses bé els horitzons són llunyans per la seva pròpia naturalesa. :)
ResponEliminaJa passa això, Xexu, a vegades no donem l'abast...
Gràcies Ferran!
Gràcies, Vida!
Sí, crec que sí, Sànset!
Pilar, jo sempre crec que no ens hem de confirmar mai amb un sol punt de vista.
Doncs sí, metàfora... gràcies, Cris!
Petonet, Mireia!
Mª Antònia, del verd al blau... tots dos en llibertat, m'agrada!
Joan, i en cadascun de nosaltres, també uns mons que es fiquen els uns en els altres... :)
garbí, amb el photoshop també es pot dibuixar, eh?
Rafel, com es nota que ets un expert en la Cerdanya.
Noves Flors, em va captivar de seguida que la vaig veure.
Gràcies, Assumpta!
onatge, gràcies pel teu comentari, m'agrada la teva interpretació. :)
Gràcies, lolita!
Nostre fabulós Pegaso
ResponEliminagaloparà...
Cada peuada una serra,
com xerrac que avança tall.
Seguim-lo
al vent de la Pau som lliures.
El sotrac del trot
no ens acovardeix.
Davant tenim el segell
de la conquesta.
........... Anton.
Altre dibuix que impacta...
Gràcies, Anton, moltes gràcies, Una abraçada.
ResponEliminaTants horitzons com persones el miren :)
ResponEliminaTerra de llibres
molt bonic el dibuix i el missatge. Jo també penso que la llibertat està en això, buscar noves perspectives a les coses, no quedar-nos en allò establert i gaudir de la recerca, un abraç
ResponEliminabajoqueta, ja és ben bé això, ja!
ResponEliminarosana, m'agrada molt el teu comentari, gràcies per venir i per deixar-te trobar, una abraçada.
És que tenim una foto igual!
ResponElimina*Sànset*