Què importa que ens creuem un cop o dos?
Finalment acabes per allunyar-te fins l’infinit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Hi ha coses que per molt que vulguis no pot ser. Potser és el destí; o potser només és una qüestió de lògica.
ResponEliminaTorno, perquè anava fins a l'infinit, però no l'he trobat... Potser no ens creuarem més, però sempre quedarà la cruïlla...
ResponEliminaUna abraçada sense infinit.
onatge
La geometria com a metàfora de les relacions humanes.
ResponEliminaLlavors, potser amb només un contacte fa menys mal si ha de marxar igualment.
ResponEliminaJoan, potser de destí sí, però de lògica, ja m'estranyaria... en queda tan poca! :)
ResponEliminaonatge, sort que no l'has trobat, sinó ja no tornes! I tens raó, totes les interseccions són importants, sempre queden!
Una més, Noves Flors!
Xexu, potser sí, sembla que a la meva circumferència li sigui indiferent, però no ho és pas d'indiferent. En un cas potser fa menys mal i en l'altre cas et perds una possibilitat... i no sé què és pitjor.
Quan a la meva barra lateral surt "Geometries clandestines" ja se'm posa un somriure a la cara perquè sé que, quan vingui aquí trobaré unes paraules molt ben buscades i amb significats bonics ;-)
ResponEliminaEn aquest cas... si s'allunya fins l'infinit, potser que l'oblidi... ja vindrà una nova Geometria clandestina :-))
Massa sovint ens creuem amb qui segurament ens distanciarem fins a l'infinit. Hi fa res?
ResponEliminaUn bon consell, Assumpta, per a una circumferència que potser voldria més, com la que tenia el quadrat a dins.. :)
ResponEliminaJoana, a vegades hi fa molt i a vegades no hi fa res. Em sembla que com més gran em faig més em vaig inclinant cap al no hi fa res. No, no hi hauria de fer res...
Però si ja s'han creuat una vegada, i fins a l'infinit vol dir donar la volta al món, aleshores estornaran a juntar alguna vegada?
ResponEliminaM'encanten els teus dibuixos geomètrics!
pero les trobades mai ningú les hi treurà.....que me quiten lo bailao
ResponEliminaAda... doncs és un punt de vista interessant, el teu!
ResponEliminaGarbí, així m'agrada, també és una bona manera de veure-ho!
De vegades tangent , de vegades secant i de vegades sinus, cosinus i cotangent....l'infinit és infinit o finit en la seva infinitud ?
ResponEliminasiga com siga, l'infinit està massa lluny
ResponEliminaL'infinit és circular...Crec que poden haver-hi més creuaments...Però jo em pregunto si té importància creuar-se segons amb qui. Avui em fas ballar el cap.
ResponEliminaOstres, Elvira, quines preguntes... finit en la seva infinitud... no sé ara mateix ... potser sí, però per molt que m'ho pensi no en trauré l'entrellat! :)
ResponEliminaMassa, massa, xica!
Pilar, no vull pas fer-te ballar el cap. Són només idees que em vénen a partir d'unes relacions geomètriques... ho lligo a vegades amb històries que sento i que conec. Laa reflexió directa i la reflexió dela metàfora geomètrica no tene perquè ser iguals i poden ajudar-se l'una al'altra.
jo que em pensava que el destí era la intersecció... i happy end... el que ha fet Hollywood-films! (ostres 4 anglicismes en 12 paraules!)
ResponEliminaCarme, m'agraden molt aquestes geometries clandestines.
ResponEliminaSuposo que més val un creuament que cap, no?
I de vegades, un cop n'és suficient
Doncs, no! lolita, les línies rectes no tenen final ni objectiu, elles van enllà, enllà, a la seva fins l'infinit!
ResponEliminaKhalina, això depèn més que res de la manera de ser de cadascú, ai! volia dir de cada figura geomètrica! :)
Filadora... la meva circumferència se sent molt entesa i recolzada... gràcies!