Ja sabeu, (ho he dit molts cops) que jo no faig fotografies. No sé si deu ser per això, o perquè faig dibuixos, o perquè és habitual que els blocaires entre ells s'enviin fotografies, així sense més, però el cas és que de tant en tant rebo alguna fotografia de blocaires coneguts.Fa pocs dies, vaig rebre la foto que tinc a la capçalera, de Galionar.
Galionar i jo fa ja algun temps que ens creuavem als comentaris d'altre s blogs i potser algun cop ens havíem comentat l'una a l'altra, sense massa continuïtat. La primavera passada, vam coincidir a Vilafranca en una presentació de llibre i ens vam conèixer personalment.
I així, com us deia, sense més, amb una consulta sobre coses de blogs que no vaig saber resoldre-li... em va enviar la foto. La vaig trobar molt bonica, la vaig posar a la capçalera, la vaig dibuixar i em va explicar que era d'Andorra, on ella havia estat aquest estiu. I va coincidir el mateix dia que vaig penjar el post de Les cabanes del Castellar i em va dir que ella hi devia haver passat molt a prop, ja que van anar per aquells llocs on havia passat Mossèn Cinto.
De mail en mail, descobrim que hi érem el mateix dia, de mail en mail ,descobrim que vam pujar a les cadiretes a les 10 en punt, (que era quan obrien). De mai en mail , m'explica una conversa que va sentir, d'un grup de gent que es van creuar i saludar
"- L'any passat no hi eren aquí dalt aquestes taules d'orientació" - vaig dir jo
- No, no, no hi eren, les ha posat fa molt poc!" - em va contestar en Pere.
i... resulta que la persona que havia portart aquesta conversa era jo.
Jo llegia el mail i al·lucinava... i no ens vam reconèixer! Vam estar al mateix lloc, a la mateixa hora, ens vam veure i sentir les veus i despistades les dues... vam passar de llarg. Oooooooh! I tot i així fa il·lusió, com si tot plegat tingués algun significat especial.
Quines casualitats, però si que esàveu despistades! Les taules d'informació us deurien impressionar molt!
ResponEliminaPer cert, questa mateixa conversa la vaig tenir jo als Ports, també n'hi havia algunes de noves!!!
caram! fa com cosa no? :P
ResponEliminaAi, l'atzar...
ResponEliminaCèlia, de despistada jo en sóc força, això sí! i anàvem en grup i parlant i pendents els uns dels altres. No em vaig fixar massa amb les altres persones tot i que recordo haver saludat una parella.
ResponEliminaOi que sí, Clídice? Impressiona.
L'atzar sempre té cops amagats, Noves Flors.
Passar una imatge virtual a la realitat, sense por d'equivocar-se i fotre la pota es bastant difícil, tot i que a mi em van reconèixer a plaça Catalunya a Girona.
ResponEliminaFa il·lusió!!!
I clar que el té! Bella comunicació aquesta que ens dóna internet, a pesar de l'addicció i totes les altres nafres que hi volguem trobar. L'essència és unificadora i això és ben important.
ResponEliminaOstres, això és tantíssima casualitat! Mira, no reconèixer-vos és una cosa, no t'esperes que trobaràs tan lluny algú que coneixes, i menys si només l'has vist un cop. Però trobar-se allà, en el mateix moment... és d'aquestes coses que et fan pensar que no pot ser només una casualitat!
ResponEliminaDe fet, tampoc era tan estrany no parar atenció els uns als altres, perquè allà dalt el paisatge era tan increïblement meravellós, tan bellíssim, que no teníem prou ulls per abarcar-ho tot. Afegint que no pensàvem pas l'una en l'altra en aquells instants, que jo també sóc molt despistada, que potser dúiem ulleres de sol i gorra...
ResponEliminaNo sé si va ser alguna cosa més que una casualitat, però sí una bonica jugada de l'atzar i un fet digne de formar part de la meva col·lecció de moments particular.
Una forta abraçada, Carme!
Uaaau.. a mi m'encanta quan passen coses així, una mica estranyes, que semblen senyals del destí o alguna cosa per l'estil ;-))
ResponEliminaNo puc estar-me de somriure, qua passen coses com aquestes.
ResponEliminaCarai! casualitats? causalitats? sincronies?
ResponEliminael que més em sorpren no és que no us reconeguéssiu, sinó que malgrat això l'atzar va fer que reconeguéssiu en present un passat que no va ser..
ResponEliminasembla que HAVÍEU DE COINCIDIR tan sí com no!
si fa coseta...
Sorpreses de la vida, oi? Ja ho té això...
ResponEliminaNo hi ha coincidències. Hi ha trobades programades sàviament per l'inconscient...
ResponElimina