La taula buida
espera converses
damunt les tovalles
i safates de riures.
Entretant,
ininterrompudament
brolla la font.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Em veig fent un mos embolcallat d'una agradable conversa, en aquest paratge tan i tan verd. M'hi veig!
ResponEliminaJo m'apunte amb el Ferran; què cal portar?
ResponEliminaÉs molt acollidor poema i dibuix.
Salut i Terra
Apa que no ens ho passaríem poc bé, fent una fontada de blocaires!
ResponEliminaJo també m'hi veig... una vegad a vam fer una excursió virtual, ara podem fer una dinar a la font, virtual també, si no pot ser d'altra manera...
Carme, m’ha agrada molt aquesta font de Sant Patllari. La veritat és que soc de mar, però m’estira la natura des de ben petita. També soc coneixedora de moltes fonts i dinades. És a dir, jo també m’apunto a aquestes converses al costat del broll de l’aigua. A veure si algun dia ho fem realitat. Per què, no ?
ResponEliminaUna abraçada, amb frescor d’aigua de muntanya, des de Sinera.
Doncs estaria molt bé, Maria Consol. Hi ha un munt de fonts precioses en aquest país!
ResponEliminaI trobar-nos fora dels ordinadors sempre que ho hem fet ha estat un plaer.
Esperem no estigui buida per molt de temps
ResponEliminaDe moment mentre no pugui ser, entro virtualment en aquest font que raja mentre la taula espera ser emplenada de plats, coberts i teca....ja m'ha vingut gana i tot!
ResponEliminagarbí, m'alegro de veure't per aquí!
ResponEliminaElvira, aigua fresqueta i segons diu el text que hi ha escrit, miraculosa!
Em dóna ganes de seure i petar la xerrada! Jo m'apunto! ;)
ResponEliminaDonccs ja serem un més, Joan, dinada virtual.
ResponEliminaUn dinar virtual, Carme, amb tu i els blocàires que ens acompanyen? Posa'm a la llista, sisplau!
ResponEliminaCarme! Has canviat el color de fons del blog? :-)
ResponEliminaHe entrat un munt de vegades i penso "ostres, no s'obre bé, no s'obre bé, no surt el color"... hahaha sóc tonta!! ;-)
Aquesta font em recorda a la del poble del meu avi... Agafem uns llonguets de pa amb tomàquet, embutit, coca de forner i anem a dinar i ens estem una bona estona :-)
Ferran, va doncs tu que ens pots portar d'aquest país on vius que sigui bo per menjar? :)
ResponEliminaAssumpta, si t'explico... he canviat la foto de la capçalera, perquè me l'han regalda avui i m'ha agradat molt. El color deles lletres no anava bé, perquè no es llegia. En aquesta plantilla que tinc el color del títol i el color dels posts va junt. Si posava la lletra clara no es veia en el fons del blog claret, si la posava fosca no es veia sobre la foto d e la capçalera... finalment he canviat tots els colors. Comences per una cosa i ...
Va Assumpta tu portes la coca de forner que és una de les coses qaue m'agrada més del món. Jo portaré la xocolata per acompanyar-la ... :)
Els embotits els haurem d'encomanar a la Zel. Que siguin de can Planas!
La taula buida... sempre espera... El dibuix convida... i les paraules també...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Dec ser tonta, veig la taula però no la font ni l'aigua.
ResponEliminaDe totes formes si feu un picnic aviseu!!!!
onatge, ja ho veus, estàs convidats per tots costats!
ResponEliminaEva, no es veu ni la font ni l'aigua, les dues coses hi eren t'ho puc assegurar, però el dibuix no les explica, només les diuen les paraules. Però si vols ... te les ensenyo, eh?
Farem un picnic, Eva!
Ostres què bé que ho passarem!! Embotits dels bons, coca de forner... i xocolataaaaa ;-))
ResponEliminaAh! Ja ho entenc, en realitat el títol del blog és com si anés "retallat" en la foto i el que fa és que "es veu" el color de fons, oi? :-)
Doncs al principi se'm feia estrany, però ara ja m'hi he acostumat (m'acostumo ràpid hehehe)
al rajolí de la font a xirrit al llavi un cant d'ocell ens mira i s'emociona, sa que el comprenem, ell també beu i veu nostra presència. Anton.
ResponEliminaNo m'he explicat bé, Assumpta, el color del títol i el color de la lletra dels posts va junt o sigui ha de ser igual i se'm feia dificil de combinar, però és igual, tampoc té masa importància. No sé si durarà gaire aquest color...
ResponEliminaGràcies Anton, m'encanta el rajolí dela font, d'aquesta font en ragen dos, abas eren tres.