diumenge, 12 de setembre de 2010

De color rosa

 Fa mesos  vaig  fer  aquest  dibuix,  d'aquestes  flors  que em van semblar  boniques,  les  vaig  agafar  d'una  foto  anònima  i no corresponien  a cap moment  per  col·leccionar.  Així  s'han mantingut orfes  de paraules.

El primer  dia que em vaig  proposar  sortir  a caminar  una mica  cada  matí,   buscava  en el meu  cap  motius  i  esquers  que em traguessin la mandra  per ser  capaç de tenir  una continuitat.  Una horeta  de caminada  a pas  lleuger  si  fos cada  dia...  ja estaria  bé,  ja.

Vora  les  tanques,   més  d'un jardí  lluïa  aquestes  flors,  les  fulles  de la foto  no els pertanyen,  són  fulles  d'altres  plantes  veïnes.  Aquesta  flor de color  rosa,  surt  d'una tija  gruixuda  de terra,  sense  cap fulla i  floreix   en  ramell  de  7  o 8   al capdemunt  de  tot.

Pensava  trobar-ne  el nom,  no l'he  sabut  trobar.  Això no treu  que  consideri  que   en  el meu primer  dia  de caminada,  he  trobat  un petit  tresor.

23 comentaris:

  1. sempre es poden descobrir cosetes

    per cert..els hi posem nom??

    ResponElimina
  2. si surten com tu dius probablement és que surtin d'un bulb, ja no en sé més :) en tot cas cal agrair que observar-les t'hagi inspirat :)

    ResponElimina
  3. semblen líliums!

    bon diumenge, caminadora!

    ResponElimina
  4. Mai sabem prou de les coses, però es bo anar descobrint coses

    ResponElimina
  5. T'ha quedat molt bonic el dibuix, inspira una pau i una tranquil·litat molt gran.
    Ja en som dues amb les caminades, jo també m'ho he proposat, quan vaja a caminar, pensaré que anem juntes, he,he.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Caminar està molt bé...li dono voltes em sona aquesta flor però no recordo el nom....un dibuix molt maco com tots els teus...abraçada floral Carme!

    ResponElimina
  7. sargantana, gairebé cada dia descobreixo coses, quan no és una flor és un camí que no conec...

    Clídice, sí surten d'un bulb, en alguns casos es veia el bulb que sobresortia una mica de la terra.

    Fanal blau, podrien ser líliums, pero totes les fotos que he trobar de líliums, m'ha semblat verue que tenen fulles i aquestes (i en vaig veure moltes, moltes)no tenien ni una fulla. la tija gruixuda i ben pelada.

    garbí, sempre, sempre hi ha molt per descobrir i per aprendre!

    Joana, au va, farem unes caminades virtuals... genials. Avui com que es diumenge l'he fet més llarga, he fet una volt fantàstica. he pujat al turó, he baixat fins a la riera i he tornat a pujar fins a casa. :) La propera amb tu.

    Elvira, ami m'encanta caminar, però fins ara era caminadora de caps de setmana. Sovint (però tampoc sempre) anem a caminar amb el meu marit els dissabte o diumenges. Ara m'he proposat anar-hi cada dia que faig una feina que sec un munt d'hores. De moment en porto 15! Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Carme,

    tens raó, la tija dels líliums tenen fulles...seguiré pensant-hi...

    A veure quin dia compartim caminada! :)
    Està bé aquest propòsit teu (ja posat a la pràctica!). A veure si en prenc exemple...;)

    ResponElimina
  9. Carme, són molt boniques, tot i no conéixer-ne el nom. Sabent com són ja n'hi ha prou, no trobes?
    Us acompanyaria en la caminada, però entrant treballar a les 8 ho tinc una mica difícil... Bé, sort que ja caminem plegades per alguna muntanya de tant en tant, sense saber-ho, oi?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Com a campanetes
    potser ens avisen
    que hem d'estar atents
    al seu esclat.
    ...............Anton.
    Sembla que el problema meu s'ha arreglat,... tots tenim i som amics en la xarxa i algun d'ells hi ha posat un PETÓ - NAS i sembla que ha dat resultat satisfactori.

    ResponElimina
  11. Està bé anar a caminar i descobrir coses noves cada dia.

    ResponElimina
  12. Jo que sempre et felicito pels dibuixos avui deixa'm començar per felicitar-te per la caminada... això ho hauria de fer jo també... m'aniria moooolt bé... i, a més, és que ho puc fer sense cap problema d'horari (la part física ja és una altre cosa hehe...)

    Així doncs, com a premi per aquest magnífic propòsit, m'agradaria regalar-te el nom de la flor rosa, però no el sé (l'Anton diu que són campanetes, potser... jo, filla meva, no passo de les llambordes urbanis) així que t'hauré de regalar una altre cosa:

    Per fer lletres boniques en un post, es tracta tan sols d'escriure el text en un Word, amb la lletra que ens agradi, copiar-lo i enganxar-lo directament a la pestanya "REDACTA" de la finestreta on fas el post... i ja està, res més! :-))

    ResponElimina
  13. Uala! Una "Amaryllis belladonna"...Com li deia la mare. Azucena rosa. Belladona li dic jo.
    Ja han sortit? Si encara som a l'estiu!
    Preciosa acompanyant. Segur qe vas gaudir molt al teu passeig.

    ResponElimina
  14. Fanalet, ara es tracta de fer-lo durar! Compartir alguna altra caminada estaria molt bé. A veure si trobem el moment.

    galionar les nostres caminades plegades, que són ben reals, i fixa't tu que semblen virtuals... :)

    Anton, val la pena estar atents al seu esclat. Són molt maques!

    kweilan, a veure quan dura aquest cada dia, espero que molt.

    Assumpta, el meu "truc" és oblidar la mandra amb coses que em fan il·lusió: descobrir flors, plantes, arbusts... descobrir camins i relacionar-los els uns amb els altres... estar sola amb els meus pensament i les meves coses... veure sortir el sol...
    Gràcies pel regalet, el faré servir, segur, tot i que quan copio textos del word, se'm queixa que l'HTML no li sembla correcte, però el deixaré que es queixi, no? :)

    Uala! Pilar! Quina sort! Sí, sí, ho són! he buscat les fotos de les "Amaryllis belladonna" i realment són les que vaig veure.
    Per aquí ja han sortit, n'he vist a molts llocs. I si que gaudeixo del passeig cada dia.
    Moltíssimes gràcies pel teu regalet! M'encanta! Un petonàs!

    ResponElimina
  15. Caminada matinal diària i, n'estic segur, esperit i cos content. Crec que hi ha poques coses millors que passejar per llocs bonics.

    ResponElimina
  16. Carme,
    Dibuixis el que dibuixis sempre és preciós i molt personal.

    ResponElimina
  17. Jo ahir també em vaig decidir a caminar (tot i que no vaig trobar cap flor tan meravellosa) però no tinc continuïtat...

    ResponElimina
  18. Què importa el nom, si la bellesa t'acompanya i et penetra... Et desitjo una feliç caminada.

    Des del mar una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  19. Ferran, els llocs són bonics, si fallo algun dia segur que no serà per això. Tot un privilegi viure tan a prop del bosc.

    Gràcies, Glòria!

    Noves Flors, ara porto 15 dies, si aconsegueixo 15 setmanes o 15 mesos, faré una festa!

    Gràcies, onatge, de fet no importa molt el nom si gaudim de la bellesa, però per a mi el nom és una bellesa més, afegida! Ara en tinc dues. Des del bosc.

    ResponElimina
  20. Quin tou de temps sense veure les teves flors..! :)

    ResponElimina
  21. Gràcies per passar per aquí a veure-les! :) petonets, Clara.

    ResponElimina
  22. Carmeeeeeeeeeee!!! Amb l'Explorer no funciona bé! Jo ho faig amb el Chrome... és que acabo de fer una prova al Petit Blog i estava amb l'Explorer i no m'ho acceptava :-)

    ResponElimina
  23. Assumpta, ja no utilitzo l'Explorer mai dels mais, primer em vaig passar al Chrome, després al Firefox i ara mateix que aquest m'està fallant per tots costats (No veig algunes imatges i em fallen els comentaris), altre cop m'he passat al Chrome. Ho tornaré a provar. Ja no sé amb quin em passava això que et dic.

    Gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari