Fa mesos vaig fer aquest dibuix, d'aquestes flors que em van semblar boniques, les vaig agafar d'una foto anònima i no corresponien a cap moment per col·leccionar. Així s'han mantingut orfes de paraules.
El primer dia que em vaig proposar sortir a caminar una mica cada matí, buscava en el meu cap motius i esquers que em traguessin la mandra per ser capaç de tenir una continuitat. Una horeta de caminada a pas lleuger si fos cada dia... ja estaria bé, ja.
Vora les tanques, més d'un jardí lluïa aquestes flors, les fulles de la foto no els pertanyen, són fulles d'altres plantes veïnes. Aquesta flor de color rosa, surt d'una tija gruixuda de terra, sense cap fulla i floreix en ramell de 7 o 8 al capdemunt de tot.
Pensava trobar-ne el nom, no l'he sabut trobar. Això no treu que consideri que en el meu primer dia de caminada, he trobat un petit tresor.
sempre es poden descobrir cosetes
ResponEliminaper cert..els hi posem nom??
si surten com tu dius probablement és que surtin d'un bulb, ja no en sé més :) en tot cas cal agrair que observar-les t'hagi inspirat :)
ResponEliminasemblen líliums!
ResponEliminabon diumenge, caminadora!
Mai sabem prou de les coses, però es bo anar descobrint coses
ResponEliminaT'ha quedat molt bonic el dibuix, inspira una pau i una tranquil·litat molt gran.
ResponEliminaJa en som dues amb les caminades, jo també m'ho he proposat, quan vaja a caminar, pensaré que anem juntes, he,he.
Una abraçada
Caminar està molt bé...li dono voltes em sona aquesta flor però no recordo el nom....un dibuix molt maco com tots els teus...abraçada floral Carme!
ResponEliminasargantana, gairebé cada dia descobreixo coses, quan no és una flor és un camí que no conec...
ResponEliminaClídice, sí surten d'un bulb, en alguns casos es veia el bulb que sobresortia una mica de la terra.
Fanal blau, podrien ser líliums, pero totes les fotos que he trobar de líliums, m'ha semblat verue que tenen fulles i aquestes (i en vaig veure moltes, moltes)no tenien ni una fulla. la tija gruixuda i ben pelada.
garbí, sempre, sempre hi ha molt per descobrir i per aprendre!
Joana, au va, farem unes caminades virtuals... genials. Avui com que es diumenge l'he fet més llarga, he fet una volt fantàstica. he pujat al turó, he baixat fins a la riera i he tornat a pujar fins a casa. :) La propera amb tu.
Elvira, ami m'encanta caminar, però fins ara era caminadora de caps de setmana. Sovint (però tampoc sempre) anem a caminar amb el meu marit els dissabte o diumenges. Ara m'he proposat anar-hi cada dia que faig una feina que sec un munt d'hores. De moment en porto 15! Una abraçada.
Carme,
ResponEliminatens raó, la tija dels líliums tenen fulles...seguiré pensant-hi...
A veure quin dia compartim caminada! :)
Està bé aquest propòsit teu (ja posat a la pràctica!). A veure si en prenc exemple...;)
Carme, són molt boniques, tot i no conéixer-ne el nom. Sabent com són ja n'hi ha prou, no trobes?
ResponEliminaUs acompanyaria en la caminada, però entrant treballar a les 8 ho tinc una mica difícil... Bé, sort que ja caminem plegades per alguna muntanya de tant en tant, sense saber-ho, oi?
Una abraçada.
Com a campanetes
ResponEliminapotser ens avisen
que hem d'estar atents
al seu esclat.
...............Anton.
Sembla que el problema meu s'ha arreglat,... tots tenim i som amics en la xarxa i algun d'ells hi ha posat un PETÓ - NAS i sembla que ha dat resultat satisfactori.
Està bé anar a caminar i descobrir coses noves cada dia.
ResponEliminaJo que sempre et felicito pels dibuixos avui deixa'm començar per felicitar-te per la caminada... això ho hauria de fer jo també... m'aniria moooolt bé... i, a més, és que ho puc fer sense cap problema d'horari (la part física ja és una altre cosa hehe...)
ResponEliminaAixí doncs, com a premi per aquest magnífic propòsit, m'agradaria regalar-te el nom de la flor rosa, però no el sé (l'Anton diu que són campanetes, potser... jo, filla meva, no passo de les llambordes urbanis) així que t'hauré de regalar una altre cosa:
Per fer lletres boniques en un post, es tracta tan sols d'escriure el text en un Word, amb la lletra que ens agradi, copiar-lo i enganxar-lo directament a la pestanya "REDACTA" de la finestreta on fas el post... i ja està, res més! :-))
Uala! Una "Amaryllis belladonna"...Com li deia la mare. Azucena rosa. Belladona li dic jo.
ResponEliminaJa han sortit? Si encara som a l'estiu!
Preciosa acompanyant. Segur qe vas gaudir molt al teu passeig.
Fanalet, ara es tracta de fer-lo durar! Compartir alguna altra caminada estaria molt bé. A veure si trobem el moment.
ResponEliminagalionar les nostres caminades plegades, que són ben reals, i fixa't tu que semblen virtuals... :)
Anton, val la pena estar atents al seu esclat. Són molt maques!
kweilan, a veure quan dura aquest cada dia, espero que molt.
Assumpta, el meu "truc" és oblidar la mandra amb coses que em fan il·lusió: descobrir flors, plantes, arbusts... descobrir camins i relacionar-los els uns amb els altres... estar sola amb els meus pensament i les meves coses... veure sortir el sol...
Gràcies pel regalet, el faré servir, segur, tot i que quan copio textos del word, se'm queixa que l'HTML no li sembla correcte, però el deixaré que es queixi, no? :)
Uala! Pilar! Quina sort! Sí, sí, ho són! he buscat les fotos de les "Amaryllis belladonna" i realment són les que vaig veure.
Per aquí ja han sortit, n'he vist a molts llocs. I si que gaudeixo del passeig cada dia.
Moltíssimes gràcies pel teu regalet! M'encanta! Un petonàs!
Caminada matinal diària i, n'estic segur, esperit i cos content. Crec que hi ha poques coses millors que passejar per llocs bonics.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaDibuixis el que dibuixis sempre és preciós i molt personal.
Jo ahir també em vaig decidir a caminar (tot i que no vaig trobar cap flor tan meravellosa) però no tinc continuïtat...
ResponEliminaQuè importa el nom, si la bellesa t'acompanya i et penetra... Et desitjo una feliç caminada.
ResponEliminaDes del mar una abraçada.
onatge
Ferran, els llocs són bonics, si fallo algun dia segur que no serà per això. Tot un privilegi viure tan a prop del bosc.
ResponEliminaGràcies, Glòria!
Noves Flors, ara porto 15 dies, si aconsegueixo 15 setmanes o 15 mesos, faré una festa!
Gràcies, onatge, de fet no importa molt el nom si gaudim de la bellesa, però per a mi el nom és una bellesa més, afegida! Ara en tinc dues. Des del bosc.
Quin tou de temps sense veure les teves flors..! :)
ResponEliminaGràcies per passar per aquí a veure-les! :) petonets, Clara.
ResponEliminaCarmeeeeeeeeeee!!! Amb l'Explorer no funciona bé! Jo ho faig amb el Chrome... és que acabo de fer una prova al Petit Blog i estava amb l'Explorer i no m'ho acceptava :-)
ResponEliminaAssumpta, ja no utilitzo l'Explorer mai dels mais, primer em vaig passar al Chrome, després al Firefox i ara mateix que aquest m'està fallant per tots costats (No veig algunes imatges i em fallen els comentaris), altre cop m'he passat al Chrome. Ho tornaré a provar. Ja no sé amb quin em passava això que et dic.
ResponEliminaGràcies!