En un sol prat, tot un món.
L’ombra de l‘arbre
per distreure el sol.
El jaç d’herbes i flors
per estirar-nos.
Una casa que ens vigila
o que s’amaga.
M’ajec damunt de l’herba.
M’embolcalla el món petit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
ideal per allargar un xic les vacances......
ResponEliminaUn món petit per a una petita religió el déu de la qual és un mateix.
ResponEliminaEncisador.
Salut i Terra
Aquests dies, ja t'he dit, només faig que jeure i passejar-me per prats, prats i més prats, però una estoneta més en aquest teu, m'hi estaré, eh?
ResponEliminaTreuré el llibre i llegiré una micona més.
Un paisatge així, mai es pot despreciar! Faltaria!
Tornant de la calor i el brogit estival cap a l'embolcall silenciós del prat. La casa: la mare que vigila, que acull, que ens recull...
ResponEliminaM'agrada això de l'arbre que "distreu" el sol.
Quin gaudi, poder jeure sobre l'herba, sobretot ara que ja s'han acabat les vacances i anem justets de temps.
ResponEliminaEt sento segura en aquest món. Quanta serenitat!
ResponEliminaEm dóna la sensació que en tenies ganes.
Una abraçada.
A mi també m'agradaria ajeure'm en aquest prat que és tot un món
ResponEliminaUna ombra molt necessària per a tots. Ara mateix hi estaria bé d’estar-hi fent conversa, mentre espantem la calor.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.Des de la xafogor de Sinera,
I si l'abella ha emmelit aquest mon petit, qui sap si s'ha tornat llibre de llegendes que ens conten els protagonistes del paisatge. Anton.
ResponEliminaPer a una abella un món petit és tot un món. Per a nosaltres, si ens oblidem d'ambicions d'estar a tot arreu a la vegada, també pot ser-ho.
ResponEliminaEncantat de conèixer-te.
Garbí, doncs vinga va, allarga-les una mica, ni que sigui virtualment.
ResponEliminaFrancesc, moments màgics de contemplació, en fas una lectura exacta ...
Va, Anna, una estoneta més, s'hi està bé!
Llaudal, una mica de relax ens fa falta, oi? :)
Bé, Noves Flors, aquests dibuixos són de les vacances, podriem dir que m'enduc les vacances posades i les vaig deixant poc a poc.
maijo, donc s una estoneta, va, dona't permís!
Elvira, doncs va, prova-ho! Al meu costat?
Una més a la conversa, Maria Consol!
Tot paisatge té una màgia i les llegendes també. Si les fem coincidir... és una meravella.
Pot ser-ho gripaublau, tens raó, pot ser-ho. De fet, per a mi ho és. Igualment, encantada d'haver-te trobat seguin la pista de Màrius Torres!
"M'embolcalla el món petit"
ResponEliminaA l'ombra creixen els líquens interiors..., l'arbre em dóna la força de les seves arrels i fidelitat a la terra..., damunt les herbes hi deixo reposar els poemes...
Des de l'herba, una abraçada.
onatge
és tan petit el món!
ResponEliminaés tan gran cada racó!