dissabte, 25 de setembre de 2010

Santa Maria de Talló

Baixa  la  boira
i es menja les muntanyes.
Petites herbes
com mirades  properes
trasbalsen nitideses.
.......................................................................Carme
La boira abraça
valls i muntanyes,
i la flor més petita
és un sol en la grisor.

.......................................................................onatge


Bo i baixant la vall
ens marxaran les boires.
Trobarem recer
arran de les muntanyes.

..............................................................Fanal blau
L'escabellosa
com fada despentinada
baixa i puja
remenant el terme...
Vindrà el sol que pentina
i desmembra amb rialla
l'esperit de l'aire
que avui, esblanqueït
se'ns manifesta.
...................................................................Anton.

Misteris ocults
amaguen veus llunyanes,
escampant bromalls.
La natura es tanca
adormint paraules.

..........................................................Maria Consol


"Baixa la boira
i no la sentirem estranya.
Com la foscor en la tardor
la sentirem com una companya." 

...............................................................................Gabriel
Quedares aixoplugat per les muntanyes,
sota les pedres del lloc sagrat,
amb l'harmonia del vent a l'aire,
el ball sonor dels vells arbres
i la boira espesa que s'esvaeix.

La vida, però, és inesborrable
i perdura la teva a aquesta imatge.

......................................................................Isabel

25 comentaris:

  1. trasbalsen nitideses....carai! bon dibuix! abraçades nítides sense trasbals!

    ResponElimina
  2. Més enllà de la nitidesa, la tanka de la boira.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Ací, en canvi avui fa bon sol. Veges.

    ResponElimina
  4. La boira abraça
    valls i muntanyes,
    i la flor més petita
    és un sol en la grisor...

    Des del far amb sol.
    onatge

    -de tota manera entre els dibuixos i les teves paraules, cada vegada se'm fa més difícil afer-hi res...-

    ResponElimina
  5. M'agrada la boira. Crea un paisatge ple de misteri. A les meves contrades ens visita sovint. De vegades és com una goma d'esborrar, però altres vegades és un subtil vel que et convida a mirar el que deixa entreveure.
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
  6. la inconsistència de la boira té de vegades un poder absolut, capaç de fer desparèixer muntanyes: bona imatge

    ResponElimina
  7. A part de la bellesa que saps crear amb il·lustracions i poemes, parles d'indrets que no conec i que des de les teves lletres em conviden a visitar-los.
    M'agraden els paisatges amb boira, però més com a espectadora que no pas com a usuària.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. La boira ens fa apreciar millor els colors que oculta, envejosa.

    ResponElimina
  9. Elvira, au va... doncs sense trasbals, una abraçada.

    Gràcies, Francesc.

    Noves Flors, aquí també, avui ha fet prou bon temps!

    onatge, exactament em passa a casa teva, em costa afegir-hi alguna cosa. Una abraçada.

    Pilar és cert la boira té màgia i misteri sobretot si no és massa espessa.

    Gràcies Jesús!

    Galionar, és a prop de Bellver de Cerdanya. Als afores del poble.

    Llaudal, envejosa, que bo! :)

    ResponElimina
  10. Què bonics et queden aquests dibuixos!! No sé què caram és... fa més d'un any que me'ls miro i... què és? No sé, la senzillesa, els colors... no ho sé, però és un "missatge visual immediat", els veus i t'arriba tot.

    Val, m'explico fatal... però jo ja m'entenc hehehe

    ResponElimina
  11. després d'uns quants dies de problemes tecnics a casa i una setmana per no repetir en algunes coses, acabo de fer una repassada a les últimes entrades i m'adono que m'he estat perdent tot un món atapeït de sentiment i intel·ligència. Quan la boira ha passat ha deixat la seva màgia estesa per tots els racons i a les persones una sensació de recolliment.

    ResponElimina
  12. Assumpta, ja en fa dos que dibuixo, ara no puc dir que fa poc, dos anys són dos anys... t'expliques molt bé i m'afalaga i m'anima el que dius. Continuaré dibuixant tot i que avui volia fer-ho i només n'he aconseguit acabar un en moooolt a estona. Els altres els anava esborrant, esborrant...

    Joan, gràcies per les teves paraules i per passar per aquí. Espero que la setmana que començarem sigui millor per a vosaltres. :)

    ResponElimina
  13. Bo i baixant la vall
    ens marxaran les boires.
    Trobarem recer
    arran de les muntanyes.

    ResponElimina
  14. Carme, en el teu comentari a l'Assumpta, vols dir que només fa dos anys que vas començar a dibuixar? Però si ho fas de meravella! On has estat tots els anys anteriors??

    Jo fa menys d'un any que vaig descobrir casa teu, i creu-me: cada cop que hi entro se'm posa un somriure a la cara :) Ets una artista.

    ResponElimina
  15. Gràcies fanalet, un petó!

    Ferran, doncs sí, fa dos anys durant les vacances d'agost, com que no tenia connexió, no podia bloguejar i m'agrada l'ordinador encara que sigui només per fer solitaris :), vaig començar a dibuixar amb el Paint. Com un passatemps de vacances. Li vaig trobar el gustet i ja no he parat. I no havia dibuixat mai abans. O sigui que aquesta és una cosa que cal apuntar-se-la: "Que no ho hagis fet mai abans no vol dir que no puguis fer-ho ara. Si vols." Tot és posar-s'hi. Gràcies per les teves paraules. Un petó.

    ResponElimina
  16. L'escabellosa
    com fada despentinada
    baixa i puja
    remenant el terme...
    Vindrà el sol que pentina
    i desmembra amb rialla
    l'esperit de l'aire
    que avui, esblanqueit
    se'ns manifesta.
    ...........................Anton.

    ResponElimina
  17. Estàs feta una artistassa!
    Petons, maca!

    ResponElimina
  18. Un poema preciós, Anton!

    Gràcies Rita, petonassos!

    ResponElimina
  19. Misteris ocults
    amaguen veus llunyanes,
    escampant bromalls.
    La natura es tanca
    adormint paraules.

    ResponElimina
  20. 2 anys només dibuixant? Ho fas tan bé que hauria jurat que ho havies fet tota la vida. Bé espero que puguis seguir dibuixant molts anys més!

    ResponElimina
  21. "Baixa la boira
    i no la sentirem estranya.
    Com la foscor en la tardor
    la sentirem com una companya."

    ResponElimina
  22. Tots és posar-s'hi, és ben bé així. Enhorabona, de debò.

    ResponElimina
  23. Gràcies Maria Consol, un més que omplirà l'apunt!

    Gabriel, realment sóc una aprenent, no havia dibuixat mai, mai ni en llapis ni en paint. Però ja vaig agafant pràctica! Gràcies pel comentari i pel poema.

    Ferran, bona nit, gràcies un cop més!

    ResponElimina
  24. Quedares aixoplugat per les muntanyes,
    sota les pedres del lloc sagrat,
    amb l'harmonia del vent a l'aire,
    el ball sonor dels vells arbres
    i la boira espesa que s'esvaeix.

    La vida, però, és inesborrable
    i perdura la teva a aquesta imatge.

    ResponElimina
  25. Gràcies, Isabel! Un poema més a la col·lecció!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari