Joc literari 173è d'en Jesús Tibau - Pactant amb la realitat

L'Alba  no va  anar  a cap escola per  a somiatruites,  tot  i que  ella  era una somiadora.

Li agradava  imaginar que  podia  expressar tranquil·lament  allò  que sentia,  que  les  persones  podíem  entendre'ns i estimar-nos  les unes  a les  altres,  somiava que  feia   amics  a tot  arreu  on anava,    que jugava  a  joc  diversos  i mai  repetits,  que  anava  pels  marges  i pels  camps  a córrer  i   a saltar,  que  tenia  grans  xerrades amb  les  persones  que s'estimava,  que  anava  d'excursió,  que  qualsevol  dificultat  es  podia resoldre parlant...

També  somiava  que  aprenia  un munt de coses   noves,  que  l'ensenyaven  a conèixer el seu  país  i la seva llengua, que podia escriure  contes i històries utilitzant  el seu parlar  de cada  dia...

l'Alba, va  haver  d'aprendre  a eixamplar  el camí...  viure  en un camí  més  ample  volia  dir  aprendre  el que li ensenyaven  a l'escola  i   al mateix  temps   anar   fent  realitat els  seus  somnis.  Dia  a dia,  mica   en mica.  Mai no va  saber  sentir-se  infeliç, ni  en aquesta trista  escola.