dimarts, 28 de setembre de 2010

Joc literari 173è d'en Jesús Tibau - Pactant amb la realitat



L'Alba  no va  anar  a cap escola per  a somiatruites,  tot  i que  ella  era una somiadora.

Li agradava  imaginar que  podia  expressar tranquil·lament  allò  que sentia,  que  les  persones  podíem  entendre'ns i estimar-nos  les unes  a les  altres,  somiava que  feia   amics  a tot  arreu  on anava,    que jugava  a  joc  diversos  i mai  repetits,  que  anava  pels  marges  i pels  camps  a córrer  i   a saltar,  que  tenia  grans  xerrades amb  les  persones  que s'estimava,  que  anava  d'excursió,  que  qualsevol  dificultat  es  podia resoldre parlant...

També  somiava  que  aprenia  un munt de coses   noves,  que  l'ensenyaven  a conèixer el seu  país  i la seva llengua, que podia escriure  contes i històries utilitzant  el seu parlar  de cada  dia...

l'Alba, va  haver  d'aprendre  a eixamplar  el camí...  viure  en un camí  més  ample  volia  dir  aprendre  el que li ensenyaven  a l'escola  i   al mateix  temps   anar   fent  realitat els  seus  somnis.  Dia  a dia,  mica   en mica.  Mai no va  saber  sentir-se  infeliç, ni  en aquesta trista  escola.

21 comentaris:

  1. Si no ens deixem sotmetre, no ens sotmetran. ;-)

    Bon dia, CARME. M'ha agradat molt aquest relat. :-))

    ResponElimina
  2. El carrer és una escola de vida on aprens a eixamplar el camí.

    Bon relat.

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha una escletxa per on ens escapem darrere els somnis.

    ResponElimina
  4. la bellesa dels somnis ens fa molt més grata l'existència, potser tenir-ne sigui un dels bens més preuats.
    Un relat molt bonic!

    ResponElimina
  5. eixamplar el camí, agafar noves perspectives, fer realitat els somnis, aprendre!

    A mi també m'ha agradat, Carme!

    ResponElimina
  6. Fins al últim dia hem d'aprendre a eixamplar el camí, o sinó prompte ens trobarem en l'atzucac o penya-segat que ens limita...Sembla senzill l'escrit, jo el sento molt colpidor. Petites coses, grans efectes.Anton.

    ResponElimina
  7. Quina enveja l'Alba! Avui massa pocs n'aprenen, i els que creuen que en saben són els que necessiten més que ningú aprendre a eixamplar el camí.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. gràcies de nou i benvinguda a la teva cita fidel

    ResponElimina
  9. Un relat molt sentit, Carme.
    El que va haver de fer l'Alba, és el que hauríem d'aprendre molts de nosaltres.
    La millor lliçó del dia.
    Petons, bonica!

    ResponElimina
  10. Alba té molta sort, ha conegut la millor escola del món.

    ResponElimina
  11. Jo, com l'Alba, també somiava en escoles per a no somiatruites! Sort en vaig tenir d'una casa plena de pàmpols!

    ResponElimina
  12. Quina sort, l'Alba! Me l'imagino vivint amb uns pares que li van deixar l'optimisme com a herència, el gran antídot contra la infelicitat.

    ResponElimina
  13. Quina nena tan maca l'Alba... jo també voldria creure "que qualsevol dificultat es podia resoldre parlant.."... potser si tothom ho creies i hi posés una mica d'esforç es faria realitat...

    ResponElimina
  14. l'únic món possible serà el dels somniatruites perquè, si no, no serà.

    ResponElimina
  15. Aquella escola es quedarà ben trista quan va marxi l'Alba.
    Perquè mentre hi és, com una fresca alenada, es respira un ambient ben somiatruites.

    ResponElimina
  16. Els millors somnis són els que no tenen títol.
    Bona nit Carme!

    ResponElimina
  17. No ens deixarem, Mc!

    Montse, és veritat, fora de l'escola s'aprèn més que a dins.

    Pilar, i per petita que sigui l'escletxa, ens hi hem d'escapar!

    Estic totalment d'acord amb tu, lolita, tenir somnis és una de les millors riqueses.

    Arare, gràcies!

    Anton, és cert, petites coses grans efectes!

    Sànset, enveja? per què? Som-hi, tots a eixamplar camins!

    Gràcies, Jesús!

    Petons, Anna!

    Joana, segurament és així!

    Noves flors, doncs va! comencem! :)

    Sí, Cèlia, mentre et llegeixo A LA CASA DELS PÀMPOLS, penso que vas tenir sort! Molta sort!

    Doncs segurament aquest a va ser la millor escola, galionar...

    Assumpta, jo encara ho vull creure, encara que ja m'han demostrat del dret i del revés que no és així. M'entossudeixo en creure-hi!

    Joan, de moment... anem perdent per golejada dels no-somiatruites... o sigui que si no remuntem aviat...

    Rafel, potser s'encomana això de somiar truites... :)

    ResponElimina
  18. Bona nit Joana... mai no se m'havia acudit posar un títol als somnis. Ara veig que he fet bé! :) Gràcies, bonica!

    ResponElimina
  19. Una nena afortunada. Amb aquest món interior mai estarà sola. ^_^

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari