Hem provat totes les obertures d’angles
per acabar arribant al mateix punt de partida.
M’agraden els zero graus entre tu i jo
però si no pot ser, en farem 360
i tornarem a ser, junts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I que no ens falti la voluntat d'estar sempre junts amb els nostres
ResponEliminaRoda el món i torna al Born...
ResponEliminam'agraden les teues geometries clandestines, carme. me va agradar també l'última que vas fer dels triangles. no sé si són "d'amor", "d'amistat", o "per feina", però en qualsevol cas me sembles una autèntica curranta emocional (vocacional), capaç d'adaptar-te (o acoblar-te) a qualsevol angle.
ResponEliminauna abraçada, carme
Al final m'agradarà la geometria... Els zero graus ja els he tastat...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Entre el 0 i el 360 hi ha molts angles o... cap! Quanta raó! i quant d'amor!
ResponEliminala línia recta és la distància més curta per arribar a un lloc, com tu em quedo amb els zero graus!
ResponEliminaL'autoretrat del post anterior és molt bo, et saps interpretar molt bé!
això això altre cop als 360º....o no? m'encisen les geometries clandestines!
ResponEliminaPerò llavors estarem capiculats, no?
ResponEliminaMare meva!! I jo que m'avorria a classe de matemàtiques!!, si això és molt interessant ;-)
ResponEliminaLa línea recta, tant si és d'una tirada o fent un cercle, és la representació gràfica de la dita que encapçala la columna dreta del teu blog. La qual cosa, fa que els graus 0 i 360 representin la rialla.
ResponEliminaRic amb tu.
Sigui com sigui... l'important és estar junts!
ResponEliminaSempre gira tot entorn al mateix punt. Més obert o més tancat, pla o cap, tot torna al punt de partida per on hem començat, i junts acabarem perquè així ens ha agradat.
ResponEliminaDes de Sinera,
M'encanta això que has escrit! saps? i si no poden ser tampoc 360graus, intentarem els 720! què carai!
ResponElimina:)
Aiii! què bonic, Carme!
ResponEliminaMai m'havien semblat tan sensuals les matemàtiques!!
ResponEliminaAvui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
ResponEliminaSalutacions, Striper.
garbí, que no falti, que no falti!
ResponEliminaUna bona interpretació... també, Ferran, diferent de la de l'altre dia.
iruna, bonica, doncs poden ser de totes les coses que vulguis, d'amor, d'amistat o de feina... a vegades començo amb una intenció i després me'n ve una altra al cap i una altra. Sovint tu i jo no esn diem motes coses, però, no sé perquè sempre tinc consciència que ens llegim, potser perquè jo ho faig...
onatge, doncs ara tasta els 360º, a veure si són iguals o diferents. La geometria és apassionant, home, clar que t'agradarà! :)
Gràcies, Cèlia!
lolita, doncs si no t'has de moure i t'agraden els 0º no cal que et moguis, a vegade s no pot ser i girem girem i em arribar als 360º és com un nou recomençament.
Me n'alegro, que t'agradin, Elvira! petonassos!
Xexu, doncs potser si... o no! mentre girem amb l'angle també podem girar sobre nosaltres mateixos, com ara la Terra rotació i translació... :)
Assumpta! Interessant... gràcies, maca!
Doncs riem plegades, Pilar! :D
Joan, tens raó, això és el que importa!
Sio girem sobre el mateix punt és perquè volem... oi, perquè ens agrada...
Sí, senyora filadora, molt ben dit! I si no una volta més encara 1080º :)
Gràcies, Kweilan!
Albanta, poden ser-ho, poden ser-ho! No hi ha com proposar-s'ho.
Salutacions, doncs, Striper!
Sigui d'una manera o sigui d'una altr, mentre s'estigui junts!!
ResponEliminaMolt maco!
ResponEliminaHi ha una cosa que sempre m'ha encuriositat... Per què una persona curta de mires i que li costa d'entendre les coses se'n diu que és obtusa si precisament un angle obtús és dels més oberts que existeixen?
Oh paradoxa lingüística!
Sempre m'han costat molt les matemàtiques, però aquest apunt -no sé per què- l'entenc molt bé. Excel·lent sèrie de geometries.
ResponEliminaAixò mateix, Mireia!
ResponEliminamet, doncs tens raó, saps que no m'ho havia plantejat mai... jo m'ho mirava pel vèrtex. Si és agut, entra fàcilment atot arreu... si és obtús, li costarà de ficar-se, d'entrar... però en canvi és ben obert i moltes coses poden entrar fàcilment dins d'ell. Segons com t'hi miris, sempre tot acaba depenent del punt de vista.
Oi que sí? Deu ser que els matemàtics es compliquen més del compte... mira que si t'ho mires del punt de vista adequat són ben fàcils! :)
0 graus, 360 graus, som allà mateix: els extrems es toquen. En política, extrema dreta i extrema esquerra, argumentant diferent arriben allà mateix. L'ordre total porta al caos absolut: no construeixen res. Etc.
ResponElimina