dissabte, 4 de setembre de 2010

Vicent Andrés Estellés - 4 de setembre - Diada Estellés

Vaig  conèixer  Estellés  per  primer  cop  a través  de  l'Ovidi.  M'agrada  recordar-los  junts.


M'ACLAME A TU
M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.

22 comentaris:

  1. Una bona tria. Jo també els pense junts, l'Estellés i l'Ovidi, he estat a punt de posar-los jo també però finalment he canviat d'idea. (No sé el meu blog per què no s'actualitza)

    ResponElimina
  2. Havia oblidat aquesta cançó. Gran Ovidi.

    ResponElimina
  3. Si a Màrius Torres l'acompanyava Llach, a Estellés l'ha d'acompanyar l'Ovidi.

    De totes maneres jo he trobat una versió deliciosa d'un grup de les Illes... D'aquí unes horetes. :-)

    ResponElimina
  4. El meu poeta preferit, el meu cantant preferit (i tant oblidat)

    ResponElimina
  5. Molt bona parella per a gaudir de la diada!

    Has fet un dibuix sensacional, carme i ua tria magnífica!!!

    Bona diada i a llegir i escoltar la poesia d'Rstellés! Que t'ho passes tan bé com jo!

    ResponElimina
  6. No hi havía a València cap amant com nosaltres...car amants com nosaltres en son parits ben pocs.
    Una tría perfecta per aquest día.

    Petons

    ResponElimina
  7. Ui Carme se m'havia passat...gràcies ara m`hi poso! impagable Estellés+Ovidi!!!!

    ResponElimina
  8. Bon dia Carme,
    Magnifica la combinació valenciana Vicent Andrés Estellés amb Ovidi Montllor.
    I molt maca aquesta il·lustració que has fet de l’Estellés.
    Gràcies per la teva aportació.
    Salut i bona taula!

    ResponElimina
  9. Estellés inovidable, i amb la veu i música de l'Ovidi, per SEMPRE. Aquesta cançó m'agrada especialment des de sempre, tan és així que és la melodia que porto al mòbil...


    M'aclame a tu.
    onatge

    ResponElimina
  10. Quanta gent hem decidit fer hui una diada a Vicent Andrés Estellés!

    ResponElimina
  11. Amiga Carme, aprofite per enllaçar-te des de vidapervida.

    Dues coses he deixat fòra del meu homentage, una l'Ovidi i l'altra el poema "Te la mamaré fins el cep....".
    M'alegra trobar l'Ovidi ací.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. És que l'Ovidi era un crack!
    No entenc perquè es va entestar en voler marxar de vacances tan aviat.

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Una bona tria!!! I el dibuix fantàstic!

    ResponElimina
  14. Ja trobava a faltar el teu dibuix! Molt bé. M'agrada molt l'Ovidi cantant aquesta cançó.

    ResponElimina
  15. En els recitals de l'Ovidi no m'assabentava massa d'aquesta lletra. Ara ens ofereixes la possibilitat de gaudir-la.
    Entre altres coses estic segur que estem apunt d'arribar al "terme" de l' "escala il.luminada" on podrem entonar "els precs que els vents" no paren un cop i un altre de "retornar-nos": som lliures, la pàtria és lliure.

    ResponElimina
  16. No la coneixia però m'agradat molt.
    ;-)

    ResponElimina
  17. Gràcies a tots per passar per aquí i per afegir-vos a l'homenatge.

    ResponElimina
  18. Estellés i Ovidi, una parella inseparable per fer-nos reviure moments molt intensos.
    Crec que la iniciativa d'aquest homenatge conjunt al poeta ha contribuït més al retrobament de les dues comunitats autònomes que tots esforços des d'alguna classe política per provocar l'enfrontament absurd. I és que l'art ha d'estar sempre per sobre de qualsevol ideologia.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  19. L'Ovidi i, no ens oblidem: en Toti Soler! formen un tot unitari i referencial, i en un homenatge al gran poeta, no podien faltar. Quina gran versió musical d'un gran poema!

    Que n'estic, de content, Carme, de l'èxit d'aquestes dues darreres convocatòries!

    ResponElimina
  20. Galionar, una de les coses bones, bones de veritat que m'ha aportat el blog, és precisament aquesta: he conegut un munt d'amics del País Valencià i hem acostat pensaments, sentiments i paraules... n'estic molt contenta. També de les Illes, per descomptat!

    Assur, realment tens raó, Toti Soler amb Ovidi fan una unitat musical perfecta! Jo també n'estic contenta... hi h hagut una gran participació!

    ResponElimina
  21. Has escrit exactament el mateix que em va passar a mi. I ràpidament em vaig posar a llegir alguns poemes seus.

    ResponElimina
  22. Dos joies juntes!! Em transbalsa el cor sempre que escolte este poema amb la veu de l'Ovidi!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari