Vaig conèixer Estellés per primer cop a través de l'Ovidi. M'agrada recordar-los junts.
- M'ACLAME A TU
- M'aclame a tu mare de Terra sola,
- arrape als teus genolls amb ungles brutes,
- invoque un nom o secreta consigna,
- mare de pols, segrestada esperança.
- Mentre el gran foc o la ferocitat
- segueix camins, segueix foscos camins,
- m'agafe a tu, al que més estimava,
- i cante el jorn del matí il.limitat.
- El clar camí, el pregon idioma,
- un alfabet fosforescent de pedres,
- un alfabet sempre amb la clau al pany,
- el net destí, la sendera de llum.
- Sempre a la nit il.luminat enter,
- un bell futur, una augusta contrada,
- seràs el rent que fa pujar el pa,
- seràs el sol i seràs la collita.
- Seràs la fe i la medalla oculta,
- seràs l'amor i la ferocitat,
- seràs la clau que obri tots els panys,
- seràs la llum, la llum il.limitada.
- Seras confí on l'aurora comença
- seràs forment, escala il.luminada.
- Seràs l'ocell i seràs la bandera,
- l'himne fecund del retorn de la pàtria,
- tot esquinçat de l'emblema que puja,
- seràs l'ocell i seràs la bandera.
- Jo pujaré piament els graons
- i en arribar al terme entonaré
- el prec dels vents que em retornaves sempre.
Una bona tria. Jo també els pense junts, l'Estellés i l'Ovidi, he estat a punt de posar-los jo també però finalment he canviat d'idea. (No sé el meu blog per què no s'actualitza)
ResponEliminaHavia oblidat aquesta cançó. Gran Ovidi.
ResponEliminaSi a Màrius Torres l'acompanyava Llach, a Estellés l'ha d'acompanyar l'Ovidi.
ResponEliminaDe totes maneres jo he trobat una versió deliciosa d'un grup de les Illes... D'aquí unes horetes. :-)
El meu poeta preferit, el meu cantant preferit (i tant oblidat)
ResponEliminaMolt bona parella per a gaudir de la diada!
ResponEliminaHas fet un dibuix sensacional, carme i ua tria magnífica!!!
Bona diada i a llegir i escoltar la poesia d'Rstellés! Que t'ho passes tan bé com jo!
No hi havía a València cap amant com nosaltres...car amants com nosaltres en son parits ben pocs.
ResponEliminaUna tría perfecta per aquest día.
Petons
Ui Carme se m'havia passat...gràcies ara m`hi poso! impagable Estellés+Ovidi!!!!
ResponEliminaBon dia Carme,
ResponEliminaMagnifica la combinació valenciana Vicent Andrés Estellés amb Ovidi Montllor.
I molt maca aquesta il·lustració que has fet de l’Estellés.
Gràcies per la teva aportació.
Salut i bona taula!
Estellés inovidable, i amb la veu i música de l'Ovidi, per SEMPRE. Aquesta cançó m'agrada especialment des de sempre, tan és així que és la melodia que porto al mòbil...
ResponEliminaM'aclame a tu.
onatge
Quanta gent hem decidit fer hui una diada a Vicent Andrés Estellés!
ResponEliminaAmiga Carme, aprofite per enllaçar-te des de vidapervida.
ResponEliminaDues coses he deixat fòra del meu homentage, una l'Ovidi i l'altra el poema "Te la mamaré fins el cep....".
M'alegra trobar l'Ovidi ací.
Una abraçada.
És que l'Ovidi era un crack!
ResponEliminaNo entenc perquè es va entestar en voler marxar de vacances tan aviat.
*Sànset*
Una bona tria!!! I el dibuix fantàstic!
ResponEliminaJa trobava a faltar el teu dibuix! Molt bé. M'agrada molt l'Ovidi cantant aquesta cançó.
ResponEliminaEn els recitals de l'Ovidi no m'assabentava massa d'aquesta lletra. Ara ens ofereixes la possibilitat de gaudir-la.
ResponEliminaEntre altres coses estic segur que estem apunt d'arribar al "terme" de l' "escala il.luminada" on podrem entonar "els precs que els vents" no paren un cop i un altre de "retornar-nos": som lliures, la pàtria és lliure.
No la coneixia però m'agradat molt.
ResponElimina;-)
Gràcies a tots per passar per aquí i per afegir-vos a l'homenatge.
ResponEliminaEstellés i Ovidi, una parella inseparable per fer-nos reviure moments molt intensos.
ResponEliminaCrec que la iniciativa d'aquest homenatge conjunt al poeta ha contribuït més al retrobament de les dues comunitats autònomes que tots esforços des d'alguna classe política per provocar l'enfrontament absurd. I és que l'art ha d'estar sempre per sobre de qualsevol ideologia.
Una forta abraçada.
L'Ovidi i, no ens oblidem: en Toti Soler! formen un tot unitari i referencial, i en un homenatge al gran poeta, no podien faltar. Quina gran versió musical d'un gran poema!
ResponEliminaQue n'estic, de content, Carme, de l'èxit d'aquestes dues darreres convocatòries!
Galionar, una de les coses bones, bones de veritat que m'ha aportat el blog, és precisament aquesta: he conegut un munt d'amics del País Valencià i hem acostat pensaments, sentiments i paraules... n'estic molt contenta. També de les Illes, per descomptat!
ResponEliminaAssur, realment tens raó, Toti Soler amb Ovidi fan una unitat musical perfecta! Jo també n'estic contenta... hi h hagut una gran participació!
Has escrit exactament el mateix que em va passar a mi. I ràpidament em vaig posar a llegir alguns poemes seus.
ResponEliminaDos joies juntes!! Em transbalsa el cor sempre que escolte este poema amb la veu de l'Ovidi!!!
ResponElimina