dimarts, 21 de setembre del 2010

El Ter a Colomers


Dormen les barques
i el riu baixa silent.
L'aigua es veu blava.



Barques de pesca
allunyant-se mar enllà,
omplen les xarxes. 

....................................................................Montse


riu el riu
ple d'aigua blava
i la pluja cau..
......................................................................lolita




Mirall transparent
sota el vaivé reposen
aus volant.



.........................................................................Joana


Senzilla, l'aigua
Cercarà la la rialla
De llum marina.

....................................................................deomises


El riu quan riu
quina rialla... !!
L'home quan riu
riu de sa troballa ?
............................................................................. Anton



Entre el silenci
l'atzur s'obre camí
Les barques callen..

....................................................Noves Flors


Arbre i riu
fidelitat eterna...
Les barques
són passatgeres.

.....................................................................................onatge

26 comentaris:

  1. Noia...no sé d'on treus aquesta energia creativa.
    Agafo el haikú com a lectura d'anar a dormir.
    Preciós!
    Senzillament preciós!

    ResponElimina
  2. L'aigua calla per no despertar les barques i al passar prop de Raset li ha pres el blau del cel.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  3. de vegades, la riuada trenca el silent, anegant el passa-llis que hi ha riu amunt

    ResponElimina
  4. Un paisatge preciós, Carme. Una finestra a la natura, en ple despatx; gràcies... i molt bon dia!

    ResponElimina
  5. La natura convida al repòs dels sentiments. Només el soroll del silenci ens bressola.
    Bon dia, Carme. M’ encantat.

    Des d’ una Sinera plujosa.

    ResponElimina
  6. Barques de pesca
    allunant-se mar enllà,
    omplen les xarxes.

    ResponElimina
  7. riu el riu
    ple d'aigua blava
    i la pluja cau..

    ResponElimina
  8. Desde sempre el riu ha sigut la meva debilitat, testimoni dels meus millors records de joventut.
    En les seves aigues tranquiles deixo encara ara volar els meus pensaments.
    Tinc la sort de viure a 100 metres de l'Ebre, avegades tot pasejant em sorprèn la posta de sol.
    Mai sabràs el que m'arriben a inspirar els teus dibuixos Carme!
    De fet,m'has donat una idea, faré una foto del meu riu i la penjaré al meu blog per a tu.
    ;-)

    ResponElimina
  9. Gràcies, fanalet, venint de tu, això m'afalaga molt!

    Pere, deu ser un bon blau, el de Raset, :)

    Garbí, he passat molt cops pel passa-llís... sempre he pensat que m'agradaria veure'l negat. Hi hauré d'anar! ;)

    ResponElimina
  10. Clídice, avui amb aquesta pluja, deu estar ben fresqueta...

    Molt bon dia, Ferran, una mica d'Empordà cap a Berlín, m'agrada com ho dius!

    Gràcies, Maria Consol! Una abraçada.

    Montse i lolita, cap al post directes! M'agrada col·leccionar haikús! :)

    Eva, quin comentari més bonic. M'encantarà que posis una foto de l'Ebre... a veure si m'atreveixo a dibuixar-la. Gràcies, maca!

    ResponElimina
  11. Quina simbiosi entre natura i repòs interior!! (ets ben experta, en aquestes combinacions tan harmonioses, Carme!!!)

    ResponElimina
  12. M'agrada el teu sentit poètic. Les barques dormen, el riu baixa, però l'aigua no fa res, no parla, és: és veu. Què ben trobat!
    I quins qualificatius posaríem a una veu? L'últim seria blava; bona ocurrència la teva!
    La possible contradicció lògica (paradoxa)entre "riu silent" i la seva aigua que "és veu" deixa a l'esperit un regust de misteri com el que sentim davant de qualsevol fenomen natural.

    ResponElimina
  13. Em dona molta tranquil·litat i avui és un balsam que necessitava... moltes gràcies!

    ResponElimina
  14. Mirall transparent
    sota el vaivé reposen
    aus volant.

    ResponElimina
  15. El teu haiku i el magnífic dibuix que l'acompanya m'han fet pensar en una anècdota entranyable; la primera vegada que vaig portar el meu fill, amb 4 anyets, a la Vall de Boí, va quedar embadalit al costat d'un riu i no se'n volia moure. Davant la meva insistència per marxar, eme va explicar la seva contundent raó: "Em vull quedar aquí fins que hagi passat tota l'aigua". El teu paisatge dibuixat avui m'ho ha recordat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  16. Senzilla, l'aigua
    Cercarà la la rialla
    De llum marina.


    d,

    ResponElimina
  17. El riu quan riu
    quina rialla... !!
    L'home quan riu
    riu de sa troballa ?
    ........ Anton

    ResponElimina
  18. Ho he sentit ben bé així; veient la paret blanca davant meu, de sobte, com una finestra oberta al meu país, Catalunya. M'ha encantat!

    Que descansis.

    ResponElimina
  19. Cert, un racó deliciós del Ter després de passar la ciutat de Girona.

    ResponElimina
  20. Entre el silenci
    l'atzur s'obre camí
    Les barques callen..

    ResponElimina
  21. Ha sigut al moment... he mirat el dibuix i m'ha donat una sensació de calma, de tranquil·litat... una sensació absolutament real...

    ResponElimina
  22. Mireia, gràcies guapa!

    Llaudal, m'ha fet molta gràcia la teva interpretació... no pensava jo ben bé això però vaja! que els lectors t'acabin el poema sempre és genial!

    petonet dolcet, Cèlia

    Gràcies, Joana!

    Galionar, un record preciós, m'ha agradat molt que el compartissis... "tota l'aigua" és genial!

    Gràcies, deo, m'alegro de veure't, no s'actualitza el teu blog?

    Gràcies, Anton!

    Bona nit Ferran, que descansis, maco!

    Gràcies Rafel, Noves flors, rits, Assumpta, petonets.

    ResponElimina
  23. Arbre i riu
    fidelitat eterna...
    Les barques
    són passatgeres.

    Des del far esmorzant.
    onatge

    ResponElimina
  24. Gràcies, onatge, bon dia, bon esmorzar i bon profit!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari