dimarts, 7 de setembre del 2010

Des del llit

Des  del llit
quan faig  vacances
mirant  amunt
cap  a la teulada
veig  un retallet  de cel.

No m'agrada  tancar  la cortina.
De  nit  m'acompanyen els estels.
De  matí  la  claror neta si el dia és serè
o la claror  disfressada  de núvol.


Algun cop,  
per la  finestra  tan a prop del  cel
També  s'hi fica  la pluja.

19 comentaris:

  1. A mi em passa exactament igual. Coincidim.

    ResponElimina
  2. És molt freqüent mirar cap el cel quan reposem, quan meditem o, tal vegada, quan demanem.

    Sempre lluny i molt a prop dels estels.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  3. És maco adormir-se i llevar-se amb unes boniques vistes.

    ResponElimina
  4. Amb una finestra així, que et mostra quelcom tan maco, jo tampoc tancaria mai la cortina! ;-)

    ResponElimina
  5. De fet, tinc una mitja cortina i sempre, quan hi ha lluna, quan plou o quan surt el sol m'encanto mirant el paisatge. Trobo que relaxa...

    ResponElimina
  6. El món s'eixampla i pren vida, a través de la finestra.

    ResponElimina
  7. M'agraden els estels i la claror neta però m'ha agradat la claror disfressada de núvols...

    ResponElimina
  8. Nosaltres és que acostumem a dormir amb la persiana avall. potser deu ser perquè no tenim vistes agradables!

    ResponElimina
  9. Jo també tinc la possibilitat de contemplar i gaudir d'això. I relament no té preu...
    Bon poema, Carme! ;)

    ResponElimina
  10. Quina vista des del llit! unes paraules molt belles i tendres...

    ResponElimina
  11. es realment preciós adormir-se al so de la pluja i despertar-se amb la claretat del dia

    ResponElimina
  12. sembla que les finestres siguin marcs de quadres infinits, però com que des dels espais que habitem només en percebem un bocinet se'ns genera l'ànsia d'arribar a saber la veritable dimensió d'aquest univers. Això, potser, és el que ens fa avançar.

    ResponElimina
  13. I de vegades se'ns hi escola un petit raig de lluna que, atrevida i delerosa, ens acaricia el cos com si fos un amant.
    És clar que aquestes coses només passen a l'estiu, quan la finestra és oberta...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  14. M'agrada sentir la pluja mentres jo m'embolico sota el llençol.

    ResponElimina
  15. I quan apareix la dama, la lluna? Innenarrable.
    Mantens el record de les vacances, veig. La feina no ha suposat cap trencament brusc. Ho imitaré.

    ResponElimina
  16. Llaudal, no sé si per sort o per desgràcia, (tot a la vida té avantatges i inconvenients) sempre tinc un parell o tres de setmanes que la feina arriba progressivament... fins a agafar el ritme normal.

    ResponElimina
  17. Gurmet, i tant que sí, és molt agradable!

    Galionar... una habitació sota teulada amb una finestra molt amunt i molt petita... poques vegades crec que passa la lluna en aquest retallet de cel... potser mai, però sense problema la trobem per una altra finestra de la banda oposada del pis!

    Joan, petits i tot aquests marcs són sempre una meravella i una sorpresa constant.

    Garbí, és un gust!

    Des del llit, Elvira, vaig dibuixar amb l'ordinador sobre els genolls i vaig escriure... in situ!

    Ets un altre afortunat, Joan!

    Ma Poc, doncs segurament que deu ser per això, aquesta no te la perdries, sempre es veu el cel!

    Cèlia, gràcies!

    Pilar, s'eixamplka molt molt... fins al cel! :)

    Mª Antònia, gràcies, guapa!

    Mitja cortina és perfecta, Anna!

    Assumpta, és una finestra per volar...

    Gràcies, Xexu, una baraçada, maco!

    Una abraçada Maria Consol!

    Fanal blau i Noves Flors, doncs sou unes altres afortunades... com jo :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari