Des del llit
quan faig vacances
mirant amunt
cap a la teulada
veig un retallet de cel.
No m'agrada tancar la cortina.
De nit m'acompanyen els estels.
De matí la claror neta si el dia és serè
o la claror disfressada de núvol.
Algun cop,
per la finestra tan a prop del cel
També s'hi fica la pluja.
A mi em passa exactament igual. Coincidim.
ResponEliminaI a mi!
ResponElimina:)
És molt freqüent mirar cap el cel quan reposem, quan meditem o, tal vegada, quan demanem.
ResponEliminaSempre lluny i molt a prop dels estels.
Una abraçada, Carme.
És maco adormir-se i llevar-se amb unes boniques vistes.
ResponEliminaAmb una finestra així, que et mostra quelcom tan maco, jo tampoc tancaria mai la cortina! ;-)
ResponEliminaDe fet, tinc una mitja cortina i sempre, quan hi ha lluna, quan plou o quan surt el sol m'encanto mirant el paisatge. Trobo que relaxa...
ResponEliminaQuè bonic!!!!
ResponEliminaEl món s'eixampla i pren vida, a través de la finestra.
ResponEliminaM'agraden els estels i la claror neta però m'ha agradat la claror disfressada de núvols...
ResponEliminaNosaltres és que acostumem a dormir amb la persiana avall. potser deu ser perquè no tenim vistes agradables!
ResponEliminaJo també tinc la possibilitat de contemplar i gaudir d'això. I relament no té preu...
ResponEliminaBon poema, Carme! ;)
Quina vista des del llit! unes paraules molt belles i tendres...
ResponEliminaes realment preciós adormir-se al so de la pluja i despertar-se amb la claretat del dia
ResponEliminasembla que les finestres siguin marcs de quadres infinits, però com que des dels espais que habitem només en percebem un bocinet se'ns genera l'ànsia d'arribar a saber la veritable dimensió d'aquest univers. Això, potser, és el que ens fa avançar.
ResponEliminaI de vegades se'ns hi escola un petit raig de lluna que, atrevida i delerosa, ens acaricia el cos com si fos un amant.
ResponEliminaÉs clar que aquestes coses només passen a l'estiu, quan la finestra és oberta...
Bona nit, Carme.
M'agrada sentir la pluja mentres jo m'embolico sota el llençol.
ResponEliminaI quan apareix la dama, la lluna? Innenarrable.
ResponEliminaMantens el record de les vacances, veig. La feina no ha suposat cap trencament brusc. Ho imitaré.
Llaudal, no sé si per sort o per desgràcia, (tot a la vida té avantatges i inconvenients) sempre tinc un parell o tres de setmanes que la feina arriba progressivament... fins a agafar el ritme normal.
ResponEliminaGurmet, i tant que sí, és molt agradable!
ResponEliminaGalionar... una habitació sota teulada amb una finestra molt amunt i molt petita... poques vegades crec que passa la lluna en aquest retallet de cel... potser mai, però sense problema la trobem per una altra finestra de la banda oposada del pis!
Joan, petits i tot aquests marcs són sempre una meravella i una sorpresa constant.
Garbí, és un gust!
Des del llit, Elvira, vaig dibuixar amb l'ordinador sobre els genolls i vaig escriure... in situ!
Ets un altre afortunat, Joan!
Ma Poc, doncs segurament que deu ser per això, aquesta no te la perdries, sempre es veu el cel!
Cèlia, gràcies!
Pilar, s'eixamplka molt molt... fins al cel! :)
Mª Antònia, gràcies, guapa!
Mitja cortina és perfecta, Anna!
Assumpta, és una finestra per volar...
Gràcies, Xexu, una baraçada, maco!
Una abraçada Maria Consol!
Fanal blau i Noves Flors, doncs sou unes altres afortunades... com jo :)