Dibuix d'una foto de Fanal Blau
A passes petites
et camino i t'aprenc
mimetitzo els teus colors
sense desxifrar els enigmes.
...........................Carme
A passes petites
m'aboque als teus ulls
per sentir-me la imatge
que em teixes de fils de llum.
.......................................Francesc
En la petitesa hi visc
sense escarafalls de flautes.
Et passejo, et remiro, et visc
i et beso els teus colors
com paraules de petons
que uneixen nostres viures.
.................................................. Anton.
Com un present
s'acompanyen en els colors
i en els somriures.
...............................................Fanal Blau
Com un present
s'acompanyen en els colors
i en els somriures.
...............................................Fanal Blau
A passes petites
ResponEliminam'aboque als teus ulls
per sentir-me la imatge
que em teixes de fils de llum.
Salut i Terra
l'instint, més poderós que qualsevol altra força :)
ResponEliminaEn la petitesa hi visc
ResponEliminasense escarafalls de flautes.
Et passejo, et remiro, et visc
i et beso els teus colors
com paraules de petons
que uneixen nostres viures.
.................... Anton.
els enigmes de vegades millor no desxifrar-los que poden aparaixer sorpreses, ben fet
ResponEliminaEls enigmes ja es desvetllaran quan calgui. El més bonic és anar aprenent a poc a poc. M'ha encantat!
ResponEliminaEt camino i t'aprenc,.. sense desxifrar els enigmes.
ResponEliminaApart de les encertades paraules, un dibuix bonic de colors. Em recorda a una foto de Fanalet!
M'agrada la teva resposta, Francesc...
ResponEliminaJa tens raó, Clídice!
Anton, una altra bona continuació! M'agraden molt aquestres MINI-ITINERÀNCIES POÈTIQUES improvisades.
Procuraré recordar-me'n, garbí!
Vida, doncs sí, aprendre poc apoc... tant sovint tenim massa pressa!
Gràcies, Anna per recordar-me que no havia posat que aqeust dibuix era d'una foto de Fanal Blau. Ho havia posat a les etiquetes, però no al peu de la foto. Ara ja està posat! Una abraçada.
Com un present
ResponEliminas¡acompanyen en els colors
i en els somriures.
Em fa gràcia veure que tenen els mateixos colors! ;-)) He anat a veure les fotos originals... i són molt xules! :-))
ResponEliminaNatura sobre natura (i sobre natura una ;)
ResponEliminaEl mimetisme serveix per passar iandvertit. En aquest cas, però, l'efecte ha estat el contrari.
ResponEliminaQuina dolçor, Carme.
ResponEliminaMolt bones tb les continuacions dels altres blogaires :)
Colors i dolçors
ResponEliminacolors i sabors
colors i colors
coneixia l'orignal, pero sens dubte entre tots l'heu millorat encara. felicitats!!
ResponEliminaFanalet, cap al post
ResponEliminaAssumpta, jo també les vaig trobar xules i mira, aquí copiant i potinejant... :)
Un petó, Ferran!
Pilar, és que hi ha qui va amb els ulls molt oberts per la vida... :)
Gràcies Xica!
Elvira, colors i colors, i més colors... a vegades sembla que m'emborratxin els colors...
sargantana, gràcies, guapa! Una abraçada ben forta!