Si tu tens tots els teus angles aguts,
jo n’obriré un,
el faré tan obtús com calgui
per acoblar-me.
jo n’obriré un,
el faré tan obtús com calgui
per acoblar-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que maco, quin gran esforç per part del triangle isòsceles, espero que l'altre ho sàpiga valorar.
ResponEliminaRedéu que bonic!
ResponElimina:)
Carme, és preciós!
ResponEliminaPotser és cosa meva, eh?, però avui li trobo un què com picantó, al tema... ;)
ResponEliminaEl de les Bermudes, gelós de mena, explicarà la veritat d'aquesta relació en tots els programes del cor al que el convidin. Cobrant, clar.
ResponEliminaSembla que en totes les relacions, geomètriques o no, clandestines o no, sempre hi ha un que es dóna més que l'altre.
ResponEliminaEi! Això es pot dir a moltes persones! Ho haurem de practicar més sovint per millorar una miqueta més les relacions entre les persones! Els triangles ens han donat una bona lliçó!
ResponEliminaGeòmetres del plaer; perfecte!
ResponEliminaSalut i Terra
El triangle el veia com a símbol de la discordia...Em van ensenyar que en les relacions no era un nombre ideal.
ResponEliminaVist amb la perspectiva que ens dónes, és una abraçada.
Crec que series una bona professora de geometria.
És una qüestió de graus...
ResponEliminaNormalment agraeixo a qui m'ajuda a arrodonir els cantells del meu cap quadrat, tinc la mateixa sort que el triangle....;)
ResponEliminaAix, Xexu, això que l'altre ho sàpiga valorar ja és més complicat! Al final acaba pensant que sempre havia estat així! :)
ResponEliminaGràcies Olguen!
Un petó, xica! Gràcies!
Ferran, tots els textos poden tenir més d'una lectura... aquest també. No em sembla gens malament, la teva, jo també l'hi sé veure! :)
Óscar, "Julins" amb el de les Bermudes! Quin plasta! Quin malànima! però no se sortirà amb la seva. Als meus triangles no els agrada gens la gent gelosa... i l'apartaran cada cop més de la seva vida! es quedarà sol, segurament els seus diners seran prou cnsol per a ell. ;)
Sempre, sempre, Noves Flors!
Cèlia, si és que es pot aprendre fins i tot dels triangles! ;)
Gràcies, Francesc!
Veus? això de ser professora de geometria... no ho he prova t mai! Apa Pilar! que mentre et contesto estic rient sola. Professora de geometria! De quina geometria, de la normal o de la clandestina? ;)
Sí, sí, sí, de graus d'obertura, Isabel! Si tohtom es tanca no hi ha res a fer...
garbí, tens molta sort doncs, és un mèrit reconèixer-la!
A mi em sembla una gran metàfora de la voluntat d'intentar una bona relació. Molt original, creatiu, bonic, Carme.
ResponEliminaRealment, Galionar, aquesta és la primera idea. Després en vénen d'altres que et van passant pel cap i totes trnen el seu què... Gràcies!
ResponEliminaPotser ja sabia d'abans, abans això de transformar-se i acoblar-se a les necessitats imperioses que se li oferien. No tots ho sabem fer o estem disposats a fer- ho...en tots els moments. Anton.
ResponEliminaLa geometria de les relacions humanes. Una constant del teu blog. Hi trobes una bona inspiració.
ResponEliminaAvui ens dius: si cal, em faré angle obtús per acollir la teva agudesa. L'amor arriba fins aquí! Però com que les relacions són vida i la vida no para, hi ha fregadís, hi ha erosió i els angles es suavitzen i deixen el seu món ideal-perfecte- i baixen al món més fluid i lliscant de les figures... impures i humanes! (Plató diria exactament el contrari. Què hi farem!)
Carme, visca la geometria ben entesa!
ResponEliminaDes del far una abraçada sense angles.
onatge
Angulat, quadrat, però les paraules ho fan rodó
ResponEliminaHi torno. Abans no he dit res del poema i tanmateix m'ha impactat. Perquè tot i l'aparent senzillesa és molt suggerent: "n'obriré" en comptes de dibuixar, per exemple; "tant obtús com calgui" al.ludeix a un ampli espectre emotiu per part de la persona que s'obre, que s'ofereix i a una estimació il.limitada. Excuses per la llargada.
ResponEliminaAnton, tot a la seva mesura... a vegades adaptar-se molt també pot fer mal. És complicat saber sempre on ens hem de trobar ja que com dius no tothom està disposat a fer-ho.
ResponEliminaLlaudal, que la vida no pari i llimi les arestes, com dius, és una sort, està clar que sí... però no treu que l'acoblament de les relacions continua essent necessari, sempre, a cada canvi.
No t'excusis per la llargada, ja m'agraden les converses virtuals, curtes o llargues. :)
Gràcies, onatge! Ben entesa no ho sé... és una geometria... des d'un altre punt de vista. Bona nit, onatge.
Gràcies mª Antònia, ja has tornat de vacances? Benvinguda de nou!
Espero que aquests triangles s'entenguin...per obrir o tancar angles que no quedi....bona metàfora de les relacions humanes!
ResponEliminaAixò és bona voluntat... m'ha caigut genial aquest triangle!! :-))
ResponEliminaDe la geometria geomètrica dels dibuixos...No sé si és normal o clandestina! Jo també ric.
ResponEliminaAixò és obstinació! sí senyora!!!!!
ResponElimina