Dibuix fet d'una foto de la Pilar de A encesa de llum
Camino, de matí.
El sol puja ni molt ràpid ni molt lent, al seu ritme habitual, per darrere els arbres.
Les branques i les fulles destrien la claror en línies de llum fines i rectes, tan fines que es poden mirar sense que facin mal als ulls.
Un rajolí de llum em ve a parar just a ran de les ulleres,.
Un altre il·lumina la caputxina més bonica de totes les que sobreeixen del balcó.
Quina delicia aquest raig de llum!
ResponEliminaPetonets!
Bona passejada. Ah, amistança't amb el raig.
ResponEliminaSalut i Terra
Amb tot el sabor de les teves lletres i els teus dibuixos.
ResponEliminaGràcies Carme! Em quedo aquí, en un raconet de llum.
ResponEliminaM'anirà molt bé aquesta llum groga, abans de convertir els ulls en una escletxa demà, a causa de la forta llum blanca que m'acompanyarà al llarg del matí.
“Les fulles destrien la claror...”
ResponEliminaSignes de vida sota el sol, cercant la claror i gaudint de l’escalfor de bon matí.
Bonic poema, Carme.
Des de Sinera, amb olor de flors, una abraçada.
Si sabéssim mirar amb ulls d'artista les mil meravelles que ens envolten, seríem força més feliços. I de passada col·leccionaríem moments com aquest que avui ens regales, tan ple de bellesa.
ResponEliminaUna abraçada.
L'emoció de la línia, del sol aquest cop, persisteix. Segueix la geometria poètica! Molt interessant.
ResponEliminaAquest raig de llum déu ser màgic... ;)
ResponEliminaUna llum i uns moments que són preludi de la tardor.
ResponEliminaun raig de llum que gràcies a les fulles no fa mal sinó al contrari quin goig caminar així!
ResponElimina