Tardors petites
amaguen tresors vermells.
Complicitats
entre dolls de paraules
ens endrecen endins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja són tardors,
ResponEliminareviscolen flames.
Complicitats genuïnes.
Thanks, my friend! :)
T'has deixat una apòstrof "d'una"...;)
Paro el clatell pel calbot...
una abraçada!
Moltíssimes gràcies, preciosa:
ResponElimina1. per la foto
2. pel poema
3. per haver trobat l'apòstrof perdut
4. per ser-hi sempre
Una abraçada
No m'has donat temps a pair la bellesa del post anterior que ja en tens un de nou; ets una màquina de dibuixar, tu, Carme! ;-)
ResponEliminaGallarancs a l'empordà.....ara n'es el temps
ResponEliminaLa tardor és especialment espectacular. Marró, roig, groc...No és bonic?
ResponElimina:)
Salutacions, benvolguda Carme.
Els tresors vermells no tenen preu i si a sobre es vesteixen de complicitat, són impagables.
ResponEliminaBoles de flama
ResponEliminaencenent el verd del bosc.
Tardor de colors.
Quan vaig al bosc sempre hi trobo regals en tots el colors.
ResponEliminaQuan vinc a casa teva hi trobo tots els colors en forma de regals.
Al garraf li diuen Glara. els pescadors l'utilitzaven per posar-lo dins les nanses per atreure sobretot les sipies a posar els ous.
ResponEliminaaA altres llocs també s'el coneix com a Boix Marí
Petons
Quines paraules més boniques les d'aquest poema. M'agrada molt el dibuix. Està ben definit, perfilat i treballat. Enhorabona! :)
ResponEliminaRere, les ombres
ResponEliminaescapoleixen robins.
Llavi mot calla.
....... Anton.
Quin dibuixàs... Noi, noi.Em fan llaumpurnetes les nines.
Un conjunt perfecte entre versos i dibuix.
ResponEliminaFelicitats a les dues!!!
Ferran, és tenir una mica de temps i sobretot no perdre ni un minut del que tens!
ResponEliminaGallarancs, no coneixia la paraula. Ara estan preciosos.
Preciosa la tardor, Olguen!
Pilar, impagables, de fet la complicitat i el tresor vermells que l'acompanyen només es poden pagar amb complicitat...
Gràcies maria Consol!
Pep, un joc de paraules preciós. Un regal, també, de totes, totes!
Glara? tampoc ho coneixia! Uf si n'aprenc, avui, de paraules! I asobre aquesta utilització, de la gent de mar, tampoc ho sabia. Gràcies mar Daurat!
Una abraçadeta, Caterina!
Anton, moltes gràcies per tot!
Una abraçada i moltes gràcies, Joana
La tardor la trobo màgica...
ResponEliminaUna abraçada Carme!
és preciosa la tardor al bosc!!
ResponEliminael galcerà, l'arboç, els arços rojencs...
colors!!
salut!
La tardor al bosc, és a casa seva, però dins meu, no eh? No sóm massa amigues. Sempre ens discutim!
ResponEliminaBonic post!
No m'agrada el tardor, gairebé hivern a Finlàndia ara:)
ResponEliminaQuan em vaig assabentar dels blogs catalans estava més interessat de la poesia.
Ara m'han deixat sol, ja que no puc escriure poemes amb una llengua estranya.
Quina misèria:D
La tardor a Catalunya és bonica!
ResponEliminaA les fotos de Finlàndia, també!
La poesia en una llengua estranya, és molt difícil, Merike!