dimecres, 10 de novembre de 2010

Galzeran



Tardors  petites
amaguen tresors vermells.
Complicitats
entre  dolls  de paraules
ens  endrecen endins.

18 comentaris:

  1. Ja són tardors,
    reviscolen flames.
    Complicitats genuïnes.

    Thanks, my friend! :)

    T'has deixat una apòstrof "d'una"...;)
    Paro el clatell pel calbot...

    una abraçada!

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies, preciosa:

    1. per la foto
    2. pel poema
    3. per haver trobat l'apòstrof perdut
    4. per ser-hi sempre

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. No m'has donat temps a pair la bellesa del post anterior que ja en tens un de nou; ets una màquina de dibuixar, tu, Carme! ;-)

    ResponElimina
  4. Gallarancs a l'empordà.....ara n'es el temps

    ResponElimina
  5. La tardor és especialment espectacular. Marró, roig, groc...No és bonic?
    :)
    Salutacions, benvolguda Carme.

    ResponElimina
  6. Els tresors vermells no tenen preu i si a sobre es vesteixen de complicitat, són impagables.

    ResponElimina
  7. Boles de flama
    encenent el verd del bosc.
    Tardor de colors.

    ResponElimina
  8. Quan vaig al bosc sempre hi trobo regals en tots el colors.
    Quan vinc a casa teva hi trobo tots els colors en forma de regals.

    ResponElimina
  9. Al garraf li diuen Glara. els pescadors l'utilitzaven per posar-lo dins les nanses per atreure sobretot les sipies a posar els ous.
    aA altres llocs també s'el coneix com a Boix Marí

    Petons

    ResponElimina
  10. Quines paraules més boniques les d'aquest poema. M'agrada molt el dibuix. Està ben definit, perfilat i treballat. Enhorabona! :)

    ResponElimina
  11. Rere, les ombres
    escapoleixen robins.
    Llavi mot calla.
    ....... Anton.
    Quin dibuixàs... Noi, noi.Em fan llaumpurnetes les nines.

    ResponElimina
  12. Un conjunt perfecte entre versos i dibuix.
    Felicitats a les dues!!!

    ResponElimina
  13. Ferran, és tenir una mica de temps i sobretot no perdre ni un minut del que tens!

    Gallarancs, no coneixia la paraula. Ara estan preciosos.

    Preciosa la tardor, Olguen!

    Pilar, impagables, de fet la complicitat i el tresor vermells que l'acompanyen només es poden pagar amb complicitat...

    Gràcies maria Consol!

    Pep, un joc de paraules preciós. Un regal, també, de totes, totes!

    Glara? tampoc ho coneixia! Uf si n'aprenc, avui, de paraules! I asobre aquesta utilització, de la gent de mar, tampoc ho sabia. Gràcies mar Daurat!

    Una abraçadeta, Caterina!

    Anton, moltes gràcies per tot!

    Una abraçada i moltes gràcies, Joana

    ResponElimina
  14. La tardor la trobo màgica...
    Una abraçada Carme!

    ResponElimina
  15. és preciosa la tardor al bosc!!

    el galcerà, l'arboç, els arços rojencs...

    colors!!

    salut!

    ResponElimina
  16. La tardor al bosc, és a casa seva, però dins meu, no eh? No sóm massa amigues. Sempre ens discutim!
    Bonic post!

    ResponElimina
  17. No m'agrada el tardor, gairebé hivern a Finlàndia ara:)
    Quan em vaig assabentar dels blogs catalans estava més interessat de la poesia.

    Ara m'han deixat sol, ja que no puc escriure poemes amb una llengua estranya.
    Quina misèria:D

    ResponElimina
  18. La tardor a Catalunya és bonica!
    A les fotos de Finlàndia, també!

    La poesia en una llengua estranya, és molt difícil, Merike!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari